Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí Francès > Etapa de Belorado a Agés

Camí Francès

Etapa 11: Etapa de Belorado a Agés

Els albergs

Informació sobre l’etapa 11: Etapa de Belorado a Agés

Img perfil etapa 11 frances

L'onzena etapa consta de dues parts ben diferenciades. La primera serveix d'escalfament i viatja per Tosantos, Villambistia Espinosa del Camí i Villafranca, població on dóna principi un llarg i solitari segon tram pels antany temuts Montes d'Oca. Pistes forestals voltades de roures, pins i brucs condueixen així a Sant Joan d'Ortega, que apareix com un oasi en el desert, i finalment a Agés.

L’itinerari

  • Km 0. Belorado (Tots els Serveis)

Per a sortir de Belorado cal travessar el carrer Hipòlit López Bernal i l’avinguda Camí de Santiago per a creuar posteriorment la N-120 i el riu Estirada el per un pont per als vianants de fusta (Km 1,1). Paral·lel a aquest es troba el pont de pedra conegut com El Cant. Per una pista separada de la N-120 pel llit del Retorto, afluent de l’Estirada, avancem còmodament fins al Tosantos. Just abans d’arribar hi ha una àrea de descans amb diverses taules i barbacoes.

  • Km 4,7. Tosantos (Alberg. Bar)

En creuar la població es pot apreciar, a l’altre costat de la N-120, l’ermita de la Verge de la Penya, enclavada en un escarpe rocós. Des de Tosantos un curt tram ens acosta fins a la següent població: Villambistia

  • Km 6,6. Villambistia (Alberg. Bar)

Ens rep la parroquial de Sant Esteban, del segle XVII. Una llegenda atribueix poders a l’aigua que raja de la font de quatre canelles. Assegura que per a recuperar la vitalitat i acabar amb el cansament no hi ha res millor que remullar el cap en ella. Passat Villambistia, sense res més a ressenyar, ens dirigim cap a Espinosa del Camí, a la qual arribem després de sortejar la N-120.

  • Km 8,2. Espinosa del Camí (Alberg. Bar)

A la sortida el perfil de la pista s’empitjora una mica i arriba fins a les ruïnes del monestir mossàrab de Sant Félix, on la tradició situa les restes mortals del Comte Diego Rodríguez Porcelos, fundador de Burgos (Km 10). Passades la ruïnes, l’itinerari gira cap a l’esquerra a la recerca del voral de la Nacional, que ens condueix fins a Villafranca Montes d’Oca.

  • Km 11,7. Villafranca Montes d’Oca (Albergs. Hotel. Bar. Botiga)

Des d’aquesta població fins a Sant Joan d’Ortega medien 12 quilòmetres o gairebé tres hores de caminada, així que és recomanable detenir-se a esmorzar o fer apilament de menjar per a la travessia dels Montes d’Oca. Antany van constituir un lloc arriscat on els perills esperaven després de cada matoll, en canvi, avui, malgrat tractar-se d’un tram molt solitari, ofereixen naturalesa i pau. Deixem la N-120, pugem al costat de l’església de Santiago – guarda una talla barroca de l’Apòstol – i passem al costat del que va ser l’hospital de la Reina o de sant Antoni Abat. L’inici és empinat i convé prendre-s’ho amb calma. El calvari continua fins a arribar a un mirador sobre les serres de la Demanda i Sant Millán i a la font de Mojapán, on la pujada comença a suavitzar-se (Km 13).Envoltada de roures, ginebres i brucs, la pista continua el seu ascens, primer fins a un repetidor i després cap a un monument als caiguts durant la Guerra Civil (Km 15,2). Tot seguit la pista descendeix com un tobogan fins al llit d’un riu per a afrontar un duro, encara que curt, repecho. La pista de graveta solta es converteix a partir d’ara en una àmplia pista forestal voltada de pinedes repoblades per la qual solucionem els restants set quilòmetres i mig fins a arribar al monestir de Sant Joan d’Ortega.

  • Km 23,7. Sant Joan d’Ortega (Alberg. Centre de Turisme Rural. Bar)

El conjunt d’edificis són Bé d’Interès Cultural des de 1931 i pertanyen al municipi de Barris de Pujol. El sant burgalès Juan d’Ortega (1080-1163) va ser deixeble de Santo Domingo de la Calçada i va col·laborar amb ell en la construcció de ponts i calçades abans de viatjar a Terra Santa. A la volta va edificar en el mateix lloc que ens trobem una església sota l’advocació de Sant Nicolás de Bari. Segons relata José María Lacarra en el segon tom de les peregrinacions a Santiago de Compostel·la: “en el seu testament, redactat en 1152 i que es conserva en Ortega com a preciosa relíquia, recorda l’edificació de l’església de Sant Nicolás, com allí habitaven lladres i com va instituir una comunitat de canonges regulars de Sant Agustí”. A l’interior de l’església hi ha un capitell romànic que rep la llum que es cola per una finestra ogival únicament els dies d’equinoccio: el 20 de març i el 22 de setembre. En Sant Joan d’Ortega hi ha bar i alberg parroquial i per als més sibarites un centre de turisme rural amb totes les comoditats.Deixem el conjunt monàstic i arribem a una carretera autonòmica on s’alça una creu de fusta. Hi ha una variant històrica però a penes transitada que continua cap a l’esquerra per Santovenia d’Oca, Zalduendo i Ibeas de Juarros. Seguim de front i agafem el camí que s’interna per una pineda silvestre, ja sense cap pèrdua, en direcció a Agés..

  • Km 27,4. Agés (Albergs. Botiga. Bar)

Les dificultats

  • Dur, encara que breu, ascens a la sortida de Villafranca de muntanyes d’Oca:A la sortida d’aquesta població burgalesa comença la travessia pels Montes d’Oca. En abandonar Villafranca es presenten els majors desnivells però comença a remetre la duresa en arribar a l’altura de la font de Mojapán.
  • N-120:Atenció en sortir de Belorado i abans d’entrar a Espinosa del Camí, ja que cal creuar la N-120. Per a entrar en Villafranca també cal circular uns 800 metres pel voral de la nacional.

Observacions

  • L’etapa té dues parts molt diferenciades, la primera des de Belorado fins a Villafranca Montes d’Oca pràcticament plana i amb serveis i la segona des de Villafranca fins a Agés on no hi ha serveis en 12 quilòmetres i caldrà travessar les muntanyes d’oca i els seus desnivells. Compte la llegenda que fa segles per al pelegrí travessar les muntanyes d’oca era poc menys que jugar-se la vida, i que esperaven en aquesta localitat fins a ajuntar-se en grups nombrosos i fer front a aquestes muntanyes en aquells dies infectats de bandits a l’espera de qualsevol presa.
  • Abans de Villafranca el pelegrí pot veure les ruïnes del monestir de Sant Félix (el que queda d’ell), segle VI IX.
  • En sant Joan d’Ortega té lloc el miracle de la llum. Un bell joc de llums que té lloc en cada equinoccio a les cinc de la tard hora solar. També recomanem una oració i un record per a José María Alonso, qui va ser rector de la localitat (mort en 2008) i gran amant del camí i dels pelegrins als quals ajudo sempre en tot el que va poder.
  • Agés té diversos albergs i restaurants el que fa d’aquesta petita població un bon final d’etapa per al pelegrí.
  • Des d’Agés existeix, o almenys existia, la possibilitat d’accedir en bus a els jaciments d’Atapuerca. Per a més seguretat preguntar en l’alberg municipal o en el privat. També es pot reservar i sol·licitar informació en el telèfon 902 024 246 de dimarts a diumenge i en els mesos de gener i febrer, de dilluns a divendres.

Què veure, què fer

  • TOSANTOS:A l’altre costat Tosantos i de la N-120 es troba l’ermita encaixada en la roca de La nostra Senyora de la Penya. L’església parroquial d’aquest petit poble pròxim a Belorado estàdedicada a Sant Esteban.
  • VILLAFRANCA MONTES D’OCA:Els seus antics pobladors van ser d’origen franc, d’aquí el seu nom. Hereva de la romana Auca Austrigona, va ser antiga seu episcopal fins a l’any 1075. Va ser parada important en el passat i aixíconsta en cròniques medievals. A l’església neoclàssica de Santiago Apòstol (s. XVIII) es troba una pila d’aigua beneïda realitzada amb la petxina més gran del Camí portada des de l’arxipèlagde Filipines. L’hospital de pelegrins sant Antoni Abat, avui restaurat, va ser fundat en 1380. Domenico Laffi en el seu Viatge a Ponent relata les bondats d’aquest lloc. Villafranca és un bon lloc per a esmorzar abans d’iniciar la pujada als Montes d’Oca.
  • SANT JOAN D’ORTEGA:El santuari està emplaçat en plens Montes d’Oca, que antany eren un lloc propici per als bandits que aguaitaven el Camí. Sant Joan d’Ortega (1080 – 1163) va ser el fundador de l’esglésiai de l’hospital. Quan va tornar de Jerusalem es va convertir en el més fidel col·laborador de Santo Domingo i junts van construir hospitals, ponts, calçades i esglésies al servei dels pelegrins.El sepulcre del Sant és d’estil gòtic i la capella de Sant Nicolás de Bari (S. XII) és un bell exemple romànic i té planta de creu grega. El dia 21 de març i el 22 de setembre,sobre les cinc de la tarda, hora solar, un raig de llum es filtra per una petita finestra i va il·luminant durant deu minuts el capitell de l’Anunciació. En Sant Joan d’Ortega hi ha unalberg, una taverna i un Centre de Turisme Rural per als més llaminers.
  • AGÉS:La procedència del terme Agés és confusa. Pot derivar del propi terme d’origen preromà que al·ludeix als béns comunals; del llatí Fagege (fageda o muntanya de fajos); del vocableàrab Fageg (el que pelegrina) o de la paraula en basca Agista (davantera). Situat a la vall del Vena, el seu origen poblacional es remunta a l’any 900, data en què va poder repoblar-se. Va estarvinculat durant l’Edat mitjana al monestir de Nájera, el qual es beneficiava d’un terç dels delmes. A la sortida del poble, a l’esquerra de la carretera local que condueix a Atapuerca,hi ha un pont romànic sobre el riu Vena atribuït a Sant Joan d’Ortega. Agés és una localitat tranquil·la i una bona alternativa a Sant Joan d’Ortega, amb bar restaurant idiversos albergs.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 11: Etapa de Belorado a Agés

0 comentaris