Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí Francès > Etapa d’Astorga a Foncebadón

Camí Francès

Etapa 21: Etapa d’Astorga a Foncebadón

Informació sobre l’etapa 21: Etapa d’Astorga a Foncebadón

Img perfil etapa 21 frances

Amb el punt de mira en els Montes de Lleó, el Camí Francès s'interna per la maragatería. Comarca habitada en el seu moment per traginers i que encara conserva les seves fortes cases en sillarejo i proveïdes de portalón, les seves danses al so de la flauta i el tambor i els seus guisats pantagruèlics. Rabanal del Camí, fi de la novena etapa del Codex Calixtinus, i Foncebadón, en els vessants de l'Irago, es presenten com a possibles finals d'etapa.

L’itinerari

  • Km 0. Astorga (Tots els Serveis)

A causa de la gran quantitat de confiteries que hi ha en Astorga, que ens entabanen amb els seus anuncis de mantecadas i hojaldrados, és molt difícil o, més aviat impossible, abandonar l’antiga ciutat romana sense haver provat un sol dolç. Ja desdejunats, donant l’esquena a la façana de l’Ajuntament d’Astorga, travessem la plaça Major per a colar-nos pel carrer Pío Gullón, situada a l’esquerra de la plaça. Després de creuar García Prieto continuem de front pel carrer de Postes i el carrer Santiago. Deixant a un costat el Palau Episcopal passem al costat de la catedral i prenem el carrer Porteria – on es troba l’alberg privat. Després de Porteria dobleguem a la dreta i avancem rectes prop de 400 metres pel carrer Sant Pere. Travessem el carrer per un pas per als vianants i tirem en direcció a Castrillo de Polvazares i Santa Colomba de Somoza pel carrer dels Màrtirs. Per un passeig paral·lel a la LI-142 baixem suaument fins a l’altura de Valdeviejas , on es troba l’ermita de l’Ecce Homo, construcció del segle XVIII que va ser restaurada completament en 2007. L’ermità matina, segella i a més facilita credencials. A uns 150 metres a la dreta de l’ermita, en la carretera que condueix a Valdeviejas, hi ha un alberg de pelegrins inaugurat en 2010.

  • Km 2,6. Desviament a Valdeviejas (Alberg. Bar)

Deixem enrere l’ermita i salvem l’autovia A-6 (autovia del Nord-oest que enllaça Madrid amb la de la Corunya Arteixo) per un pas elevat. Un andadero al peu de la LI-142 ens espera per a conduir-nos fins a Murias de Rechivaldo, població maragata a la qual entrem després de salvar el llit del riu Argot. La parroquial de Sant Esteban, del XVIII, queda a mà dreta i travessem Murias per un carrer lateral, on està la fonda i l’alberg privat.

  • Km 4,7. Murias de Rechivaldo (Albergs. Bars)

Abandonem Murias de Rechivaldo per mitjà d’una pista de grava escortada de matoll i escombres. Una llarga recta de més de dos quilòmetres ens porta a creuar la LI-142 (Km 7,3), carretera que deixem per un andadero pegat a la LI-CV-192. Prop de mitja hora després arribem, ascendint de forma molt tendida, al centre de Santa Catalina de Somoza. També antic poble de traginers maragatos, de fortes cases amb portalones de doble fulla sempre pintats d’algun color primari. Diversos albergs dotats de bar també permeten un petit descans després de dues hores de caminada.

  • Km 9,3. Santa Catalina de Somoza (Albergs. Bars)

Travessem la població pel carrer Real i a la sortida recuperem l’andadero de la LI-CV-192 que, de nou en un ascens gairebé imperceptible, ens acosta fins a la població de l’Oca . Entre mitjanes, una creu de fusta col·locada a l’estiu de 2012 va substituir a la creu antiga, bastant deteriorada. En L’Oca, després d’un parell de bars girem a l’esquerra per a passar al costat d’una font i l’església de Santiago.

  • Km 13,4. L’Oca (Alberg. Bars. Botiga)

Després de l’Oca ens espera el mateix guió: la monotonia de l’andadero, que en alguns trams que estan per arribar s’estreny i obliga a caminar sobre l’asfalt, encara que també s’eixampla al costat d’una pineda. Entre L’Oca i Rabanal del Camí, en el pont de Pañote sobre el rierol de les Reguerinas i al costat de les mines romanes de la Fucarona, es troba la carpa de l’Associació Gaudisse. Són una associació sense ànim de lucre que lluita contra el càncer infantil i recapten fons amb els donatius que deixen els pelegrins en fer-se fer-se una foto amb una àguila de la família Acceppiter. Posen el segell de l’Associació i aporten informació sobre la pròpia etapa. Davant també han habilitat en una àrea d’ombra dos grans bancs on descansar. Deixarem a mà dreta l’encreuament a Rabanal Vell i Maluenga (Km 17,5) i, després del riu de Rabanal Vell, abandonem la carretera per a prendre una senda que puja entre un rebollar. Avancem pegats a una tanca rematada d’encreuaments fetes amb pals, on alguns pelegrins es detenen a col·locar la seva. A mà esquerra es trobava el monumental roure del pelegrí, conegut pel sobrenom de carballo de Fonso Pedredo. Un mite de la ruta jacobea que va ser derrocat pel vent al novembre de 2013 (Km 19).També a mà esquerra deixem l’ermita del Crist de la Vora Cruz, propietat de la Junta Veïnal (Km 19,7). Deixem la companyia de la LI-CV-192, que es fundi aquí amb la LI-142, per a entrar en Rabanal del Camí. La novena etapa del Codex Calixtinus partia de Lleó i finalitzava en Rabanal del Camí. Des d’Astorga medien tan sols 20,3 quilòmetres i alguns pelegrins allarguen la jornada cinc quilòmetres i mig més fins a Foncebadón (Assegurar-se abans, sobretot a l’hivern, que els albergs de Foncebadón estiguin oberts). Tant els que facin nit (fins a quatre albergs on triar) com els que prossegueixin trobaran en Rabanal diverses posades que ofereixen menjar tradicional i bons olles (Km 20,3).

  • Km 20,3. Rabanal del Camí (Albergs. Bars. Botiga)

Superem el carrer principal de Rabanal del Camí per a arribar al costat d’un safareig, on prenem una pista entre els piornos – els ciclistes tenen l’opció de seguir per la carretera LI-142. Hi ha alguns trams on cal empènyer la bici. Un quilòmetre més endavant travessem la carretera i seguim pel camí de l’esquerra. Arribem al costat d’una font abeurador (Km 22,3).Pugem un breu tram fins a la carretera LI-142, bona talaia per a atalaiar la silueta d’Astorga i les terres de la maragatería. Un camí que progressa per sobre de la carretera ens deixa 3,5 quilòmetres més endavant en el centre de Foncebadón , poble arruïnat i assentat sobre la muntanya Irago. Ressuscitat gràcies al Camí, compta amb una taverna, un restaurant, el bar- tendeixi-ultramarins El Trasgu que té un parell d’habitacions i diversos albergs.

  • Km 25,9. Foncebadón (Albergs. Pensió. Bars. Botiga)

Les dificultats

  • Pujada imperceptible entre Astorga i Rabanal del Camí i més exigent fins a Foncebadón: S’ascendeixen 283 metres d’altitud entre Astorga i Rabanal, una pujada molt tendida i gairebé imperceptible. Des de Rabanal a Foncebadón són prop de 280 metres en 5,6 quilòmetres, ascens més exigent.
  • Precaució a l’hivern perquè a partir d’aquesta zona podem trobar neu amb facilitat.

Observacions

  • Els que vulguin desviar-se del Camí per a visitar la pròxima localitat de Castrillo dels Polvazares(Conjunt Històric Artístic i típic poble maragato de carrers empedrats i cases de traginers), en lloc d’entrar en Murias de Rechivaldo continuen pel voral de la LI-142 durant un parell de quilòmetres. Després de visitar el poble han de prendre una pista al final del poble, senyalitzada, que desemboca en el Camí Francès just abans d’entrar en Santa Catalina de Somoza. el desviament afegeix un insignificant quilòmetre més a l’etapa, per la qual cosa és més que recomanable.
  • El Trasgu de Foncebadón(botiga d’ultramarins-Bar-pensió) disposa de quatre habitacions, una individual per 40 euros, dos dobles per 55 euros cadascuna i una altra habitació per a cinc persones màxim. Totes amb bany i els preus poden variar segons temporada. Per a disponibilitat i preus consultar en el telèfon 987053877.

Què veure, què fer

  • MURIAS DE RECHIVALDO:És la típica població maragata. Va ser un poble de traginers, ocupació secular dels maragatos. Destaca l’església parroquial de Sant Esteban amb la seva característica espadanya, del segle XVIII. El més important d’ella, per la seva relació jacobea, és un relleu de la Verge del Pilar acollit en una fornícula sobre la llinda de la porta. També hi ha una estàtua de Sant Roque Peregrino. Hi ha diversos locals on serveixen entrepans i menjars. A dos quilòmetres de Murias de Rechivaldo es troba Castrillo dels Polvazares, el nucli més representatiu de la maragatería. El poble està en excel·lent estat de conservació, sobretot la seva calçada. És típic i pantagruèlic el bullit maragato.
  • SANTA CATALINA DE SOMOZA:L’hospitalitat és una constant en la història de Santa Catalina de Somoza. De l’antic hospital de la Verge de les Candeles ja no queden restes. A l’església parroquial de Santa María es conserva una relíquia de Sant Blas, patró del poble, un dels sants més presents en el Camí pel seu vessant assistencial i sanitari. Com en molts altres pobles el carrer Real és la sirga peregrinal. La localitat té diversos albergs i bars.
  • L’OCA:En L’Oca, que ressuscita cada estiu pel pas dels pelegrins, encara poden veure’s cases teitadas cobertes de palles de sègol. Aquest tipus de coberta que es remunta a la prehistòria ha perdurat durant segles i s’ha considerat com l’indici del substrat cèltic de tota aquesta extensa zona. L’església parroquial aquesta dedicada a Santiago i en el seu interior es pot contemplar una bonica talla (segle XVI) del Sant vestit de pelegrí. En l’atri de l’església hi ha una capella coneguda com del Crist dels pelegrins. Com recull el tom dos de les Peregrinacions a Santiago de Compostel·la, en L’Oca va haver-hi un hospital que va ser donat als canonges d’Astorga en 1142 i un monestir que pertanyia al d’Aguilar de Campoo.
  • RABANAL DEL CAMÍ:Aquesta localitat de casonas massisses de pedra va servir d’avançada als Templers de Ponferrada per a protegir als pelegrins fins a la seva arribada al Bierzo. Rabanal va servir també de posada (casa de les Quatre Cantonades) a Felip II en la seva peregrinació a Santiago. Des d’aquesta vila, segons la llegenda, Carlemany i el seu fidel cavaller bretó Anseïs contemplaven Astorga i Sahagún. Durant l’Edat mitjana van existir diversos hospitals i esglésies. Els pelegrins paraven aquí a recobrar forces i s’agrupaven per a sortejar els cims de la perillosa muntanya Irago, on aguaitaven els animals salvatges i els bandits. Abans d’entrar al poble es troba l’ermita de la Vora Cruz, construïda en sillarejo i ensostrada per teula àrab en el segle XVII o XVIII. Ja al carrer Real es pot contemplar la capella de San José i l’Hospital de Sant Gregori. En la part alta del poble es troba l’església parroquial de l’Asunción, un dels pocs exemples romànics que es poden trobar en aquesta zona. Rabanal del Camí, localitat pertanyent al municipi de Santa Colomba de Somoza, té quatre albergs, una botiga i diverses posades on es pot menjar.
  • FONCEBADÓN:Una creu de fusta dóna la benvinguda a Foncebadón, poble arruïnat i assentat sobre la muntanya Irago. En el segle X, Ramir II de Lleó va convocar aquí un concili i en l’XI, un ermità del Bierzo anomenat Gaucelmo va construir una alberguería. El navarrès Pascual Madoz relata en el seu diccionari estadístic de mitjan XIX que Foncebadón tenia església parroquial de Santa María Magdalena servida per un capellà d’ingrés i lliure provisió. En aquest enclavament de pasturatges i cases derruïdes, una taverna, un restaurant, diversos albergs i el pas incessant dels pelegrins s’encarreguen de mantenir viu el record del que va ser un dia Foncebadón.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 21: Etapa d’Astorga a Foncebadón

0 comentaris