Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí del Nord > Etapa d’Unquera a Llanes

Camí del Nord

Etapa 17: Etapa d’Unquera a Llanes

Els albergs

Informació sobre l’etapa 17: Etapa d’Unquera a Llanes

Img perfil etapa 17 norte

En Pendueles sorgeix l'alternativa de prendre la sendera costanera de llarg recorregut GR-E-9 o continuar per la traça oficial, hereva del Camí ral però abocada en part al pis de la N-634

L’itinerari

Després d’un bon desdejuni a base de corbates banyades en xocolata amb llet comencem creuant el pont sobre la ria de Tina Major, on el Deva dona els seus últims espertenecs abans de rendir-se a la mar. D’aquesta manera entrem a Astúries. S’ascendeix per un camí que passa al costat d’una capella d’ànimes on una inscripció en bronze marca la distància fins a Santiago: 427 quilòmetres. El camí porta a Colombres. En dies assolellats, o després de la tempesta, veurem brillar la façana blava de la Cinquena Guadalupe, una mansió indiana que va construir l’emigrant Iñigo Noriega i que alberga des de 1987 l’Arxiu d’Indians. Colombres es deixa pels carrers Pío Noriega i Francisco Sánchez i per un camí anem cap a la N-634. Ara comença un perillós tram amb bastant trànsit.No hi ha un altre remei que avançar pel voral de la N-634 passant el barri del Peral i més endavant La Franca, població també del consell de Ribadedeva. A la platja de la Franca, a la qual s’accedeix des del p.k 286 de la Nacional, el Càmping Platja de la Franca compta amb diverses cabanyes de fusta per a allotjar pelegrins (veure observacions). L’itinerari deixa la Nacional en direcció Tresgrandas i per un carretil de terra anem paral·lels a la via del tren. Creuem un pont i seguim de front en ascens fins a retrobar-nos amb la N-634 a l’altura del seu quilòmetre 287. Ull aquí doncs en travessar la carretera, en una corba just abans del PK-287 hi ha una variant per a anar fins a Pendueles per una senda costanera i llevar-nos quilòmetres de carretera. Si optem per ella hem d’entrar per una obertura en la barana de la nacional, travessar “amb cura” la via del tren i després de saltar una tanca de fusta caminar fins als penya-segats on es troben els bufons de Santiuste, des d’allí continuar direcció oest per una sendera entre vegetació fins a la platja de Buelna on hi ha opció d’anar a aquest poble i seguir per pistes de terra fins a Pendueles.Convé fer un alt en alguna de les següents localitats, ja sigui en Buelna o Pendueles, perquè una vegada en el GR-E-9 no tindrem possibilitat de comprar res, sense desviar-nos del traçat, fins a Andrín. Aquest llarg recorregut es pren en Pendueles , i és una alternativa a l’itinerari oficial. Està senyalitzada per la típica banda vermella i blanca dels GR. El traçat oficial, no obstant això, continua un parell de quilòmetres per la N-634 fins a Vidiago. Després, per camins paral·lels a la Nacional i per la pròpia carretera, visita Portes de Vidiago i Sant Roque del Grevolar per a arribar a Llanes.Com hem dit proposem continuar pel GR-E-9. Aquest agradable camí, pel qual avançarem 15 quilòmetres fins a Llanes , ens premiarà en alguns trams amb unes bones vistes de la mar. Tindrem oportunitat d’acostar-nos a ell després del càmping, a la Platja de Vidiago. Més endavant, passats tres quilòmetres i mig, un cartell ens indicarà que estem davant els Bufons d’Arenillas . Es tracta d’esquerdes o xemeneies obertes en la costa, i connectades amb avencs marins, per les quals l’aigua salada penetra a pressió, formant assortidors d’aigua polvoritzada que poden aconseguir més de 20 metres d’altura. Si es reuneixen les condicions podrem admirar-ho.Avui, el patrimoni històric està fent un lloc al natural. El mirador de el riu Purón és un altre lloc assenyalat. D’aquí baixem a un pont per a creuar-lo on pot llegir-se la indicació 20 persones màxim. En menys de dos quilòmetres estem en Andrín. La senyalització del GR continua i girem cap a un passeig per als vianants paral·lel a la carretera que puja fins al mirador de la Platja de La Ballota. Des d’aquí hi ha unes boniques vistes de Llanes i de l’illot de Castro, a baix. Des d’aquest punt el millor és ignorar la carretera i agafar una sendera que a mig vessant condueix, després d’una gran volta, a l’ermita de el Crist del Camí. La vista que ofereix del llogaret de Cue, Llanes i el Cantàbric és immillorable.Des de l’ermita baixem fins a Llanes, antiga pobla de Aguilar que conserva traços del seu passat medieval. Aquí podrem degustar la seva sidra autòctona i fer una passejada pel port, on emergeix la barrera de galledes pintades per Ibarrola. Aquesta població costanera tampoc té refugi municipal per a pelegrins, així que no queda més remei que intentar-ho en els albergs juvenils, albergs privats, pensions o hotels.

Les dificultats

  • strong:QsS4YQ;Nacional 634 a la sortida de Colombres fins a la Franca:És un tram perillós que té molta densitat de trànsit. Si es va en grup, es camina en fila, mai en paral·lel. A l’altura del quilòmetre 287 el trajecte de l’etapa retorna a la Nacional i continua per ella a Buelna i Pendueles.
  • D’altra banda una etapa sense complicacions on l’únic repit ressenyable es troba a la d’Andrin on s’ascendeix al mirador de la Boriza, queda a uns 200 metres de l’esplanada, però val la pena acostar-se a veure’l.

Observacions

  • Existeix una variant per a anar des d’un parell de quilòmetres després de la Franca fins a Pendueles per una senda costanera i llevar-nos quilòmetres de carretera. Si optem per ella hem d’entrar per una obertura en la barana de la nacional, travessar “amb cura” la via del tren i després de saltar una tanca de fusta caminar fins als penya-segats on es troben els bufons de Santiuste, des d’allí continuar direcció oest per una sendera entre vegetació fins a la platja de Buelna on hi ha opció d’anar a aquest poble i seguir per pistes de terra fins a Pendueles.
  • En tota la jornada trobarem infinitat d’allotjaments turístics i serveis de restauració. És bo recordar que en època estival convé sempre reservar per a no emportar-se sorpreses.

Què veure, què fer

Ja documentat l’any 1032, Llanes funcionava com a nucli administratiu d’Aguilar, una sèrie de comarques assentada entorn de la torrassa de Soberrrón que se situava com a talaia en el Picu Castiellu.Al començament del segle XIII Llanes obté el Fur d’Independència sota el regnat d’Alfons IX i en aquesta època construeix les muralles, la torrassa i l’església de Santa María, aquesta última costejada per l’aportació monetària dels habitants llaniscos. Durant els segles següents la pesca va ser el revulsiu econòmic del la Vila gràcies a la importància del seu port i caladors, ric en espècies com la balena, el lluç, sardina, congre, etc. En el XIX Llanes es va enfrontar a la guerra i l’ocupació dels francesos, situació que més tard va obligar a molts llaniscos a emigrar a Amèrica, donat el declivi de les activitats pesqueres. Els diners d’aquests llaniscos que van tornar amb fortuna des de l’altre costat de l’Atlàntic va ser vital per a la Vila, ja que van pagar escoles, hospitals, fonts, enllumenat públic i altres infraestructures.

  • La muralla llanisca: aixecada en el segle XIII, després de la concessió del Fur d’Independència, i derrocada en 1870 per a ampliar la Vila. A l’origen tenia quatre portes, més de 800 metres de perímetre i una amplària mitjana de metre i mig. Avui, el millor lloc per a veure-la és la platja del Sablón. També pot observar-se en el paviment de la Plaça de Santa Ana on es trobava la porta de Sant Nicolás.
  • La Torrassa: avui seu de l’Oficina de Turisme, és també del segle XIII i es va utilitzar com a defensa i posteriorment com a presó. Declarat Monument Nacional des de 1876.Basílica de Santa María: temple d’estil gòtic iniciat en 1240 i inaugurat en 1480. A l’interior tres naus ensostrades amb voltes de creueria es recolzen sobre arquerías ogivals. El retaule major, ja restaurat, data del XVI i és una bona mostra d’escultura i pintura del primer renaixement. La Basílica és propietat del poble i no del clergat, ja que van ser els llaniscos els qui van costejar la seva construcció.
  • Capella de Santa Ana: cada 26 de juliol, festivitat d’aquesta santa, els mariners honren a la seva patrona amb una processó amb vaixell. La capella és del segle XV.
  • Galledes de la Memòria: obra del pintor i escultor bilbaí, Agustín Ibarrola. L’artista va començar en 2001 a treballar sobre l’escullera del port pesquer de Llanes i segons les seves pròpies paraules constitueix “el major repte al qual m’he enfrontat, convertint l’escullera del port llanisco en una gegantesca escultura policromada d’infinits escorços”.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 17: Etapa d’Unquera a Llanes

0 comentaris