Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí del Nord > Etapa de Sebrayo a Gijón / Enllaç fins a Oviedo i Camí Primitiu

Camí del Nord

Etapa 20: Etapa de Sebrayo a Gijón / Enllaç fins a Oviedo i Camí Primitiu

Els albergs

Informació sobre l’etapa 20: Etapa de Sebrayo a Gijón / Enllaç fins a Oviedo i Camí Primitiu

La vintena etapa presenta al pelegrí una disjuntiva. A uns nou quilòmetres de la sortida, en el lloc de Casquita, cal decidir si continuar pel Camí del Nord cap a Gijón o internar-se durant dos dies pel Monestir de Valdediós, Vega de Sariego i Pola de Siero fins a Oviedo per a enllaçar amb el Camí Primitiu.

L’itinerari

De Sebrayo, aquesta petita població, que ens ha donat llit, sortim per la carretera local i en uns 12 minuts, sota el pont de l’Autovia del Cantàbric, girem cap a la dreta per una pista. Reprenem de nou per asfalt i baixem per una senda on podrem comprovar l’eficàcia del nostre Gore-Tex. Normalment hi ha molt de fang i aigua. Després continuem per una pista, separats de la carretera per una tanca de filferro, fins a creuar el pont sobre l’autovia. Més endavant sortim a la N-632 de front entrem a Villaviciosa, població capdavantera assentada en una àmplia ria de 8 quilòmetres i coneguda per la qualitat de la seva sidra.La recta d’entrada a la població és llarga i pesada i una vegada en el nucli urbà cal anar a sortir a la carretera d’Infiesto, l’AS-255. La deixem per uns moments per a aprofitar el refugi que ens ofereix el Parc de l’Albereda i el llit del riu Linares . L’AS-255 s’abandona finalment per la dreta al costat del bar La Regatina i arribem fins a una ermita per a creuar el pont de pedra de Sant Joan. Passem el barri de la Parra i per la VV-10 arribem fins al llogaret de Casquita , de la parròquia de Grases. Aquí, una fita desgastada amb dues petxines de pelegrí assenyala el desviament a Oviedo o la continuació a Gijón. Els que optin per Oviedo continuaran fins a Santiago per les sendes del Camí Primitiu, per l’interior d’Astúries i Lugo capital per a unir-se al Camí Francès en Melide.Per als quals es decideixin per aquesta interessant opció, l’itinerari és el que segueix: Casquita, Camoca de Baix, Camoca i Sant Pere d’Ambás. A partir d’aquí es pot triar entre continuar pel Camí oficial o seguir pel monestir cistercenc de Valdediós (amb acolliment per part de l’Arquebisbat d’Oviedo). Totes dues alternatives conflueixen en l’alt de la Campa per a baixar fins a Vega de Sariego, amb alberg de pelegrins de 16 places. Des de Sebrayo a Vega de Sariego hi ha 24 quilòmetres. El segon dia, fins a Oviedo, el traçat va cap a Pola de Siero (amb alberg de pelegrins). En aquest tram des de Vega de Sariego fins a Pola han habilitat una ruta alternativa sense trànsit rodat que evita tot el tram de carretera. No hi ha pèrdua des de l’alberg de Vega, i l’itinerari va pel Castre, Dreno, Ermita de la Verge de Bienvendida, Pont de rebressol i Pola de Siero. Des de Siero, continua pel Berrón, Fonciello, Palacio de Meres, Sant Pere de Granda, Colloto, barri de Cerdeño i Oviedo. Entre Vega de Sariego i Oviedo medien 27 quilòmetres.Cap a Gijón, seguim de front pel Camí de la Costa. En un quilòmetre arribem a Grases de Baix i en un altre més a Niévares, ja per la VV-9. Així comencen més de tres quilòmetres de dura pujada per pistes i carretera, salvant més de 300 metres de desnivell, que porten a l’Alt de la Creu. Cal prendre’s l’ascensió amb calma perquè alguns trams són realment durs. Des de l’alt, amb vista de la vall de Peó, cal baixar per la carretera fins a aquesta localitat. Hi ha un camí a mà esquerra que atalla, encara que és probable que no estigui molt cuidat.En Peó passem al costat de l’església de Santiago, construcció popular restaurada en 1929. La jornada prossegueix pel pis de l’AS-331, encara que en uns centenars de metres ho canviem pel de camins i pistes que ascendeixen fins a l’alt del Curbiello, segon i últim de l’etapa, que coronem de nou per l’AS-331. A partir d’aquí tot és descens fins a la ciutat de Gijón, que ja albirem. En la baixada de Curbiello deixem la carretera provincial per un camí que surt a la dreta. Més tard, passarem per sobre de l’autovia i amb aquest joc carretera – camí seguirem fins al càmping de Deva, on es troba l’alberg de pelegrins. Des de juny de 2012 el Càmping compta amb una connexió d’autobús que porta fins al Centre. Ja per zona residencial arribarem a Cabueñes, l’avantsala d’un Gijón al qual accedirem al costat del riu Piles.

Les dificultats

  • Alt de la Creu: No hi havia repits així des de les etapes del País Basc. Des de Grases de Baix la carretera comença a pujar encara que de manera lleu però és a partir de Niévares quan el repit és més acusat.

Observacions

Avui ens trobem amb la més important bifurcació del camí del Nord, es troba després de Villaviciosa, en Casquita, i allí haurem de decidir si continuar a Gijón o prendre el camí que es dirigeix a Oviedo. També hi ha camí senyalitzat des d’Oviedo, si es tria aquesta opció, fins a Avilés i així reprendre el camí del Nord passant per la capital asturiana i visitant a San Salvador.Lamentablement Gijón no compta amb un alberg exclusiu de pelegrins, encara que hi ha una gran varietat d’oferta hostalera a més de l’exposada en l’apartat albergs, destaquem algun hostel privat com el Boogalow Hostel, telèfon 984 51 38 37 o l’Hostel Gijón Centre, telèfon 657 02 92 42. També a mòdic preu tenim la Pensió Albor telèfon  622 66 38 55 o la Pensió Vegadeo telèfon 985 32 80 42. Recordar que sempre és aconsellable reservar amb antelació.

Què veure, què fer

Gijón és una gran ciutat. La impetuosa mar Cantàbrica que abraça la ciutat ha marcat la seva història al llarg de més de 5000 anys.Gijón conserva viu el seu passat romà a través de les intervencions realitzades al Parc arqueològic de la Campa de Torres, un dels principals poblats fortificats del nord d’Espanya (anterior al 490 a. C.) i, sobretot, en el recuperat complex termal de Camp Valdés, edifici públic que data de finals del s. I d. C.Guarda exemples romànics com l’Església de Sant Andrés de Ceares, Església de Sant Joan Baptista, Església de Sant Joan Evangelista o l’Església de Santa María Magdalena: Diverses fonts assenyalen l’existència en aquest lloc, en 1331, d’una leproseria, de la qual possiblement aquest temple formava part, encara que, evidentment, la seva fundació és anterior. Avui apareix tan desfigurat que del seu origen romànic a penes li queda més que la disposició en planta, amb nau única i capçalera quadrada, sense cap element decoratiu. No obstant això, bé mereix una visita per la seva esplèndida situació a la part alta d’un pujol, des de la qual es pot gaudir d’una gran panoràmica de la campanya gijonesa.En el segle XVII es desenvolupa una gran activitat constructiva que anava a conformar d’una forma definitiva l’aspecte urbà de Gijón. La centúria següent és testimoni de successives millores que li donen entitat de vila gran. De vital importància són l’aportacions que realitza en aquesta època l’il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos, les propostes del qual van continuar vigents en els segles posteriors.

  • Real Institut Jovellanos: La primera pedra d’aquest magnífic edifici, Bé d’Interès Cultural des de 1974, la va posar el propi Jovellanos que no va veure concloses les obres del seu Real Institut Asturià. L’edifici actual respon a dues fases de construcció, la primera d’elles realitzada entre 1797-1807 amb traces de Juan de Villanueva i es correspon amb la planta baixa. La segona, 1887-92, va consistir en l’elevació de dues plantes sobre la primitiva. El cúbic edifici s’organitza entorn d’un pati central porticat, en un dels costats del qual destaca una font neoclàssica. La sòbria façana, amb encoixinat en la planta corresponent a la construcció primitiva, té una portada amb arc de mig punt. Actualment és el Centre de Cultura Antic Institut, pertanyent a l’Ajuntament de Gijón.

El procés d’industrialització que viu Gijón en aquests segles va a acompanyat d’un important desenvolupament constructiu que deixa a la ciutat exemples dels estils arquitectònics vigents. Edificis eclèctics, modernistes, historicistes, art déco, racionalistes… ocupen els carrers gijonesas.

  • Destaquen:
    • Ajuntament: És un bloc cúbic de tres plantes situat en una plaça porticada inconclusa per una de les seves crugies.
    • Mercat del Sud: De planta pentagonal irregular té estructura metàl·lica de columnes de ferro colat sense referència estilística.
    • Teatre Jovellanos: Al costat dels habitatges que ho envolten, s’emmarca en un estil eclèctic-historicista. Es distingeixen dues parts en la composició: una arcada de pilastres decorades amb trofeus al·legòrics que s’estenen per tota la superfície fins a l’altura dels cossos laterals, i un pis superior a manera de rematada en el qual s’obre una galeria que suporta una àmplia cornisa motllurada.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 20: Etapa de Sebrayo a Gijón / Enllaç fins a Oviedo i Camí Primitiu

0 comentaris