Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí del Nord

Etapa 20: Etapa de Sebrayo a Gijón / Enllaci fins a Oviedo i Camí Primitiu

Los albergues

Información sobre la etapa 20: Etapa de Sebrayo a Gijón / Enllaci fins a Oviedo i Camí Primitiu

La vintena etapa presenta al pelegrí una disyuntiva. A uns nou quilòmetres de la sortida, en el lloc de Casquita, cal decidir si continuar pel Camí del Nord cap a Gijón o internar-se durant dos dies pel Monestir de Valdediós, Vega de Sariego i Pola de Siero fins a Oviedo per enllaçar amb el Camí Primitiu.

El itinerario

De Sebrayo, aquesta petita població, que ens ha donat llit, sortim per la carretera local i en uns 12 minuts, sota el pont de l’Autovia del Cantàbric, girem cap a la dreta per una pista. Reprenem de nou per asfalt i baixem per una senda on podrem comprovar l’eficàcia del nostre Gore-Tex. Normalment hi ha molt fang i aigua. Després continuem per una pista, separats de la carretera per una tanca de filferro, fins a creuar el pont sobre l’autovia. Més endavant sortim a la N-632 de front entrem en Villaviciosa, població senyera assentada en una àmplia ria de 8 quilòmetres i coneguda per la qualitat de la seva sidra.

La recta d’entrada a la població és llarga i pesada i una vegada en el casc urbà cal anar a sortir a la carretera d’Infiesto, l’AS-255. La deixem per uns moments per aprofitar el refugi que ens ofereix el Parc de l’Albereda i la llera del riu Linares . L’AS-255 s’abandona finalment per la dreta al costat del bar La Regatina i arribem fins a una ermita per creuar el pont de pedra de Sant Joan.

Passem el barri de la Parra i per la VV-10 arribem fins al llogaret de Casquita , de la parròquia de Grases. Aquí, una fita desgastada amb dues petxines de pelegrí assenyala el desviament a Oviedo o la continuació a Gijón. Els que optin per Oviedo continuaran fins a Santiago per les sendes del Camí Primitiu, per l’interior d’Astúries i Lugo cabdal per unir-se al Camí Francès en Melide.

Pels quals es decideixin per aquesta interessant opció, l’itinerari és el que segueix: Casquita, Camoca d’A baix, Camoca i Sant Pere d’Ambás. A partir d’aquí es pot triar entre continuar pel Camí oficial o seguir pel monestir cistercenc de Valdediós (amb acolliment per part de l’Arzobispado d’Oviedo). Ambdues alternatives conflueixen en l’alt de la Campa per baixar fins a Vega de Sariego, amb alberg de pelegrins de 16 places. Des de Sebrayo a Vega de Sariego hi ha 24 quilòmetres. El segon dia, fins a Oviedo, el traçat va cap a Pola de Siero (amb alberg de pelegrins). En aquest tram des de Vega de Sariego fins a Pola han habilitat una ruta alternativa sense tràfic rodat que evita tot el tram de carretera. No hi ha pèrdua des de l’alberg de Vega, i l’itinerari va pel Castro, Dreno, Ermita de la Verge de Bienvendida, Puente de Recuna i Pola de Siero. Des de Siero, continua pel Berrón, Fonciello, Palacio de Meres, Sant Pere de Granda, Colloto, barri de Cerdeño i Oviedo. Entre Vega de Sariego i Oviedo intervenen 27 quilòmetres.

Cap a Gijón, seguim de front pel Camí de la Costa. En un quilòmetre arribem a Grases d’A baix i en un altre més a Niévares, ja per la VV-9. Així comencen més de tres quilòmetres de dura pujada per pistes i carretera, salvant més de 300 metres de desnivell, que porten a l’Alt de la Creu. Cal prendre’s l’ascensió amb calma doncs alguns trams són realment durs. Des de l’alt, amb vista de la vall de Peó, cal baixar per la carretera fins a aquesta localitat. Hi ha un camí a mà esquerra que atalla, encara que és probable que no estigui molt cuidat.

En Peó passem al costat de l’església de Santiago, construcció popular restaurada en 1929. La jornada prossegueix pel pis de l’AS-331, encara que en uns centenars de metres ho canviem pel de camins i pistes que ascendeixen fins a l’alt del Curbiello, segon i últim de l’etapa, que coronem de nou per l’AS-331. A partir d’aquí tot és descens fins a la ciutat de Gijón, que ja albirem. En la baixada de Curbiello deixem la carretera provincial per un camí que surt a la dreta. Més tard, passarem per sobre de l’autovia i amb est jugo carretera – camino seguirem fins al càmping de Deva, on es troba l’alberg de pelegrins. Des de juny de 2012 el Càmping compta amb una connexió d’autobús que porta fins al Centre. Ja per zona residencial arribarem a Cabueñes, l’avantsala d’un Gijón al que accedirem al costat del riu Piles.

Las dificultades

  • Alt de la Creu:
    No hi havia repechos així des de les etapes del País Basc. Des de Grases d’A baix la carretera comença a pujar encara que de forma lleu però és a partir de Niévares quan el repecho és més acusat.

Observaciones

  • A la vall de Peó, encara que no a peu de Camí, es troba la Casa de Llogaret Capión. Disposen d’un servei de taxi i passen a recollir al pelegrí a un punt de trobada en el mateix Camí i l’endemà els retornen al mateix lloc si així ho desitgen. La casa té capacitat per a vuit persones i està distribuïda en quatre habitacions. Disposa de cuina totalment equipada, saló amb xemeneia, dos banys, rentadora i lloc per deixar les bicicletas.el preu per pelegrí seria de 20 euros i inclou: recollida en el punt de trobada, allotjament, sopar (amb possibilitat de menú vegano), desdejuni i tornada al Camí. Telèfon: 616 076 772.

  • En el càmping de Gijón s’han habilitat 36 places per als pelegrins. També hi ha un alberg juvenil i convé cridar amb suficient antelació per assegurar-se el llit. El telèfon és el 985 16 06 73. Per arribar fins a ell el millor i més ràpid és agafar a Gijón la línia 12, adreça Contrueces, i baixar-se en la parada Ronda Exterior, l’última del trajecte.

  • A Gijón, la pensió Avilesina té preus econòmics per a pelegrins: 20 euros (habitació individual); 30 euros (doble) i 15 euros per persona (per 3 o més persones), tant en temporada baixa com a alta. Les habitacions tenen televisió, Wi-Fi i lavabo dins i hi ha 2 banys complets comuns en el passadís. Situada a cinc minuts de l’Ajuntament i el Port Esportiu de Gijón. Adreça: C/ Correguda nº 38, 3ºD. Gijón. Telèfons: 985 34 29 39 / 640 507 102.

Qué ver, qué hacer

Gijón és una gran ciutat. L’impetuoso mar Cantàbric que abraça la ciutat ha marcat la seva història al llarg de més de 5000 anys.

Gijón conserva viu el seu passat romà a través de les intervencions realitzades al Parc arqueològic de la Campa de Torres, un dels principals poblats fortificats del nord d’Espanya (anterior al 490 a. de C.) i, sobretot, en el recuperat complex termal de Camp Valdés, edifici públic que data de finals del s. I d. de C.

Guarda exemples romànics com l’Església de Sant Andrés de Ceares, Església de Sant Joan Baptista, Església de Sant Joan Evangelista o l’Església de Santa María Magdalena: Diverses fonts assenyalen l’existència en aquest lloc, en 1331, d’una leproseria, de la qual possiblement aquest temple formés part, encara que, evidentment, la seva fundació és anterior. Avui apareix tan desfigurat que del seu origen romànic amb prou feines li queda més que la disposició en planta, amb nau única i capçalera quadrada, sense cap element decoratiu. No obstant això, bé mereix una visita per la seva esplèndida situació a la part alta d’un pujol, des de la qual es pot gaudir d’una gran panoràmica de la campiña gijonesa.

Al segle XVII es desenvolupa una gran activitat constructiva que anava a conformar d’una forma definitiva l’aspecte urbà de Gijón. La centúria següent és testimoni de successives millores que li donen entitat de vila gran. De vital importància són l’aportacions que realitza en aquesta època l’il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos, les propostes del qual van seguir vigents als segles posteriors.

  • Real Institut Jovellanos: La primera pedra d’aquest magnífic edifici, Bé d’Interès Cultural des de 1974, la va posar el propi Jovellanos que no va veure concloses les obres del seu Real Institut Asturià. L’edifici actual respon a dues fases de construcció, la primera d’elles realitzada entre 1797-1807 amb traces de Juan de Villanueva i es correspon amb la planta baixa. La segona, 1887-92, va consistir en l’elevació de dues plantes sobre la primitiva. El cúbic edifici s’organitza entorn d’un pati central porticat, en un dels costats del qual destaca una font neoclàssica. La sòbria façana, amb encoixinat en la planta corresponent a la construcció primitiva, té una portada amb arc de mig punt. Actualment és el Centre de Cultura Antic Institut, pertanyent a l’Ajuntament de Gijón.

El procés d’industrialització que viu Gijón en aquests segles va a acompanyat d’un important desenvolupament constructiu que deixa a la ciutat exemples dels estils arquitectònics vigents. Edificis eclèctics, modernistes, historicistes, art decó, racionalistes… ocupen els carrers gijonesas.

  • Destaquen:

    • Ajuntament: És un bloc cúbic de tres plantes situat en una plaça porticada inconclusa per una de les seves crugies.

    • Mercat del Sud: De planta pentagonal irregular té estructura metàl·lica de columnes de ferro colat sense referència estilística.

    • Teatre Jovellanos: Al costat dels habitatges que ho envolten, s’emmarca en un estil eclèctic-historicista. Es distingeixen dues parts en la composició: una arcada de pilastres decorades amb trofeus alegóricos que s’estenen per tota la superfície fins a l’altura dels cossos laterals, i un pis superior a manera de rematada en el qual s’obre una galeria que suporta una àmplia cornisa moldurada.

En imágenes

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Los peregrinos opinan sobre la etapa 20: Etapa de Sebrayo a Gijón / Enllaci fins a Oviedo i Camí Primitiu

0 comentarios

El Camino de SantiagoGuía práctica

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte