Imprimir Al pinchar en el icono de la impresora se abrirá el controlador de impresión de tu navegador, donde podrás seleccionar si lanzarlo a tu impresora o guardarlo como PDF

Camí del Nord

Etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Los albergues

Información sobre la etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

El gual més proper sobre el riu Pas, un pont del segle XVI en la localitat de Puente Arce, obligava al pelegrí a donar una considerable marrada. No obstant això, el pelegrí ja comptarà amb la informació que a la sortida de Boo és possible retallar l’etapa en prop de 8 km si creua el riu Pas pel pont del ferrocarril o, millor encara, prenent el tren de l’estació de Boo i baixant-se en la de Mogro, evitant així convertir l’etapa en una autèntica marató.

El itinerario

Avís! L’alberg Arc de Sant Martí de Queveda romandrà TANCAT fins a 2017, amb data encara sense confirmar.

Des de l’alberg de Ruamayor cal parar esment a les plaques disseminades pel sòl on coincideixen la petxina i una creu vermella, aquesta referent a l’itinerari del Camí Lebaniego. Ens ajudaran a sortir del laberint urbà de la capital càntabra.

Primer cal baixar a l’Avinguda Calvo Sotelo per continuar pels carrers Jesús de Monestir, Burgos, Sant Fernando i passar la rotonda de Quatre Camins cap a l’Avinguda Marquès de Valdecilla. Cal prendre l’adreça de la N-611 amb destinació Palencia i Torrelavega i avançar pel carrer de Cajo, que es denominarà de Campogiro després de passar sota el pont del ferrocarril. Entre la nacional i un polígon de serveis situat a mà dreta avançarem fins a Peñacastillo, on es torça a mà dreta per passar pel pont del FEVE i tot seguit cap a l’esquerra per seguir per un camí paral·lel a la via.

Passem entre cases pel barri de Lluja i creuem la S-20 sota un túnel per entrar en el municipi de Santa Creu de Bezana per l’Avinguda José María de Pereda. Al costat de l’església de Santa Creu, un indicador de fusta indica la distància fins a Boo de Piélagos. Són 4,6 quilòmetres. Aquí és possible desviar-se a l’esquerra cap a l’Alberg de la SantaCreu , situat a uns 800 metres. En aquesta localitat la pensió Nimon també té un preu especial per a pelegrins (veure observacions).

Després de deixar el municipi de Bezana en Mompía entrarem en el de Piélagos. Tant Bezana com Boo són dos municipis càntabres que han experimentat un fort creixement demogràfic en els últims anys, hagut de sobretot a la proximitat de la capital i a l’excel·lent comunicació del corredor Torrelavega – Santander. En Boo de Piélagos, al peu del Camí i al costat de l’església de Sant Joan Baptista, trobem l’Alberg de Pietat (veure apartat observacions).

El pelegrí ja comptarà amb la informació que a la sortida de Boo és possible retallar l’etapa en prop de 8 km si creua el riu Pas pel pont del ferrocarril, evitant així la marrada fins a Puente Arce. Hi ha fullets que alerten sobre això i prohibeixen el pas. Si es va a prendre la drecera, l’opció més segura i legal és agafar el tren en l’estació de Boo i baixar-se en la de Mogro. Si es fa a peu, encara que sigui pur sentit comú, cal assegurar-se que no ve el tren i convé no entretenir-se en creuar. Ja es podia haver buscat alguna solució, sabent que ho utilitzen gairebé tots els pelegrins des de fa bastants anys. El Camí oficial, sense drecera, es dirigeix al barri d’Escobal i després a Puente Arce, on es creua el pont sobre el Pas .

Des d’Oruña , a l’altre costat de la llera, agafem la carretera càntabra 232 en direcció a Mogro i dos quilòmetres i mitjà després l’abandonem per arribar fins a l’ermita de la Verge de la Muntanya. Una vegada en Mogro travessem la localitat en lleuger ascens fins a arribar a l’església de Sant Martín i torcem a l’esquerra. Una altra indicació, aquesta vegada la de Cudón, ens mostra la distància de 5,7 quilòmetres fins a aquest nucli del municipi de Miengo.

De nou, per vies asfaltades i després de diversos repechos baixem fins a la CA-232 per creuar-la i trobar-nos amb un tram llarg i desolador, estirat encara més per les canonades de l’empresa Solvay, un important grup químic i farmacèutic internacional. Un trajecte on la fletxa groga es converteix en un interminable tub de diversos quilòmetres.

Passat aquest tram, a l’esquerra, a l’altura d’un STOP, creuem un pont sobre la via per entrar en Requejada, població del municipi de Polanco que ja compta amb alberg de pelegrins. Va obrir les seves portes al maig de 2013 i està dedicat a la impulsora del sufragi femení Clara Campoamor. Per arribar a l’altre alberg, El Regato de les Anguiles, cal retrocedir prop d’un quilòmetre per la N-611.

Si la nostra intenció és arribar fins al següent alberg del municipi de Queveda cal continuar pel voral de la N-611 adreça Santillana del Mar. Passarem Barreda i creuarem el rio Saja al costat de la fàbrica de Solvay. Aquí tenim dues opcions, en la rotonda podem continuar per la CA-131 adreça Santillana del Mar i a uns tres Quilòmetres trobarem l’Alberg “Gosa d’Andara” a mà dreta. O podem prendre la CA-132 adreça Suances i després d’uns metres un desviament a mà esquerra ens anuncia Camplengo.

Cal ascendir més de 3 quilòmetres per aquesta carretera fins que, abans d’arribar al poble de Camplengo, i veurem aquí a mà esquerra el desviament a l’albergui Arc de Sant Martí. Per a Santillana cal continuar de front.

Las dificultades

  • La millor opció és prendre el tren en Boo de Piélagos i baixar-se en Mogro:
    Abans que creuar a peu el pont del ferrocarril per salvar el riu Pas s’ha de prendre el tren de Boo de Piélagos a Mogro.

Observaciones

Aquesta etapa, més pròpia d’una competició atlètica que d’una peregrinació, compte, afortunadament, amb diversos albergs intermedis. En Santa Creu de Bezana i en Boo de Piélagos i ja més endavant, en Requejada, l’alberg Clara Campoamor i El Regato de les Anguiles.

La pensió Nimon de Santa Creu de Bezana costa per persona 15 euros amb desdejuni en habitació individual o doble. Té un jardí annexo, cuina, rentadora i ordinador a la disposició dels pelegrins. Preguntar en la cafeteria Nimon, al costat del Camí. Telèfons: 635 451 714 (Montse), 942 58 23 01.

El Regato de les Anguiles es troba al peu de la nacional i es pot accedir de dues maneres. Desviant-se a mà esquerra abans d’entrar en Requejada pel pont sobre les vies o arribant fins a la població (a l’altura de bar El Port) i tornant cap a enrere per la N-611, adreça Santander, prop d’un quilòmetre. L’alberg es troba a mà dreta.

Qué ver, qué hacer

  • Santillana es troba a 3 quilòmetres de l’alberg de Queveda. Atès que l’etapa és llarga és millor matinar i visitar la població l’endemà. Malgrat ser batejada com la vila de les tres mentides, perquè ni és Santa, ni plana ni té mar, Santillana del Mar no necessita cap d’aquests atributs per fascinar a qualsevol visitant que vulgui apropar-se a conèixer-la. Al segle IX uns monjos van portar les relíquies de Santa Juliana, martiritzada per ordre del seu marit, i van construir una ermita i un petit monestir en l’emplaçament de l’actual Santillana. El monestir va ser guanyant notorietat gràcies a diverses donacions i l’any 1045 el llavors rei de Castella, Fernando I, concedeix a l’abat el títol de senyor de la vila convertint-se el nom de la vila en Santillana, que deriva del llatí Sancta Luliana.

    • Col·legiata de Santa Juliana: Els seus orígens són un monestir fundat l’any 870 però l’actual col·legiata és del segle XII. D’estil romànic, compta amb tres naus de volta de canó i un pòrtic de grans dimensions. La seva estructura segueix el model de Frómista i del romànic internacional que penetra a Castella pel camí de Sant Jaume. Al centre del creuer s’erigeix el sepulcre de Santa Juliana, on es guarden les relíquies de la martir. Els seus relleus i escultures presents en la portada, capitells i canecillos mostren alegóricamente la lluita entre el ben i el mal i la necessitat de la penitència per salvar-se de les penes de l’infern. Així, se succeeixen motius animals com a lleons, colomes, serps, cabres i vegetals com a pomes, falgueres, raïms, lliris, etc. El claustre, sustentat per 42 capitells, mostra una encertada evolució de la iconografia i escultura romàniques.

    • La cova d’Altamira: Descoberta per Marcelino Sanz de Sautuola en 1879 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En el sostre de l’estada principal de la cova hi ha dibuixos quaternaris, de fa 14.000 anys, que representen cérvols, cavalls, toros i jabalís.

    • Santillana del Mar compta amb un conjunt interessant de museus: El Museu Diocesà, situat en el convent Regina Coeli, exposa més d’un miler d’obres del patrimoni artístic de la Diòcesi. Entre elles es troben col·leccions d’imatgeria medieval i barroca, argenteria espanyola i colonial, esmalts, ivoris i una col·lecció de cristos. El Museu d’Art i Etnografia Regional, a les cases de l’Àguila i La Parra, exposa mostres d’art regional, nacional i internacional. El Museu i Centre de Recerca d’Altamira mostra exposicions de caràcter didàctic sobre la prehistòria i l’art rupestre a la província.

    • El conjunt de Santillana del Mar és un monument en si mateix i passejar pel seu entramat de carrers esquitxat per cases pairals i palaus bé mereix una altra visita més particular: La Plaça Major, la rúa del Rei, el carrer de Juan Infant, el palau renaixentista de Velarde, les torres gòtiques del Merino i Don Borja, les casonas i palaus barrocs, etc.

Los monumentos

Perfil de la etapa 14: Etapa de Santander a Queveda del Camí del Nord