Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viajes > Camino de Santiago > Camí del Nord > Etapa de Santander a Queveda

Camí del Nord

Etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Información sobre la etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

El gual més proper sobre el riu Pas, un pont del segle XVI en la localitat de Puente Arce, obligava al pelegrí a donar una considerable marrada. No obstant això, el pelegrí ja comptarà amb la informació que a la sortida de Boo és possible retallar l'etapa en prop de 8 km si creua el riu Pas pel pont del ferrocarril o, millor encara, prenent el tren de l'estació de Boo i baixant-se en la de Mogro, evitant així convertir l'etapa en una autèntica marató.

El itinerario

Avís! L’alberg Arc de Sant Martí de Queveda romandrà TANCAT fins a 2017, amb data encara sense confirmar.

Des de l’alberg de Ruamayor cal parar esment a les plaques disseminades pel sòl on coincideixen la petxina i una creu vermella, aquesta referent a l’itinerari del Camí Lebaniego. Ens ajudaran a sortir del laberint urbà de la capital càntabra.

Primer cal baixar a l’Avinguda Calvo Sotelo per continuar pels carrers Jesús de Monestir, Burgos, Sant Fernando i passar la rotonda de Quatre Camins cap a l’Avinguda Marquès de Valdecilla. Cal prendre l’adreça de la N-611 amb destinació Palencia i Torrelavega i avançar pel carrer de Cajo, que es denominarà de Campogiro després de passar sota el pont del ferrocarril. Entre la nacional i un polígon de serveis situat a mà dreta avançarem fins a Peñacastillo, on es torça a mà dreta per passar pel pont del FEVE i tot seguit cap a l’esquerra per seguir per un camí paral·lel a la via.

Passem entre cases pel barri de Lluja i creuem la S-20 sota un túnel per entrar en el municipi de Santa Creu de Bezana per l’Avinguda José María de Pereda. Al costat de l’església de Santa Creu, un indicador de fusta indica la distància fins a Boo de Piélagos. Són 4,6 quilòmetres. Aquí és possible desviar-se a l’esquerra cap a l’Alberg de la SantaCreu , situat a uns 800 metres. En aquesta localitat la pensió Nimon també té un preu especial per a pelegrins (veure observacions).

Després de deixar el municipi de Bezana en Mompía entrarem en el de Piélagos. Tant Bezana com Boo són dos municipis càntabres que han experimentat un fort creixement demogràfic en els últims anys, hagut de sobretot a la proximitat de la capital i a l’excel·lent comunicació del corredor Torrelavega – Santander. En Boo de Piélagos, al peu del Camí i al costat de l’església de Sant Joan Baptista, trobem l’Alberg de Pietat (veure apartat observacions).

El pelegrí ja comptarà amb la informació que a la sortida de Boo és possible retallar l’etapa en prop de 8 km si creua el riu Pas pel pont del ferrocarril, evitant així la marrada fins a Puente Arce. Hi ha fullets que alerten sobre això i prohibeixen el pas. Si es va a prendre la drecera, l’opció més segura i legal és agafar el tren en l’estació de Boo i baixar-se en la de Mogro. Si es fa a peu, encara que sigui pur sentit comú, cal assegurar-se que no ve el tren i convé no entretenir-se en creuar. Ja es podia haver buscat alguna solució, sabent que ho utilitzen gairebé tots els pelegrins des de fa bastants anys. El Camí oficial, sense drecera, es dirigeix al barri d’Escobal i després a Puente Arce, on es creua el pont sobre el Pas .

Des d’Oruña , a l’altre costat de la llera, agafem la carretera càntabra 232 en direcció a Mogro i dos quilòmetres i mitjà després l’abandonem per arribar fins a l’ermita de la Verge de la Muntanya. Una vegada en Mogro travessem la localitat en lleuger ascens fins a arribar a l’església de Sant Martín i torcem a l’esquerra. Una altra indicació, aquesta vegada la de Cudón, ens mostra la distància de 5,7 quilòmetres fins a aquest nucli del municipi de Miengo.

De nou, per vies asfaltades i després de diversos repechos baixem fins a la CA-232 per creuar-la i trobar-nos amb un tram llarg i desolador, estirat encara més per les canonades de l’empresa Solvay, un important grup químic i farmacèutic internacional. Un trajecte on la fletxa groga es converteix en un interminable tub de diversos quilòmetres.

Passat aquest tram, a l’esquerra, a l’altura d’un STOP, creuem un pont sobre la via per entrar en Requejada, població del municipi de Polanco que ja compta amb alberg de pelegrins. Va obrir les seves portes al maig de 2013 i està dedicat a la impulsora del sufragi femení Clara Campoamor. Per arribar a l’altre alberg, El Regato de les Anguiles, cal retrocedir prop d’un quilòmetre per la N-611.

Si la nostra intenció és arribar fins al següent alberg del municipi de Queveda cal continuar pel voral de la N-611 adreça Santillana del Mar. Passarem Barreda i creuarem el rio Saja al costat de la fàbrica de Solvay. Aquí tenim dues opcions, en la rotonda podem continuar per la CA-131 adreça Santillana del Mar i a uns tres Quilòmetres trobarem l’Alberg “Gosa d’Andara” a mà dreta. O podem prendre la CA-132 adreça Suances i després d’uns metres un desviament a mà esquerra ens anuncia Camplengo.

Cal ascendir més de 3 quilòmetres per aquesta carretera fins que, abans d’arribar al poble de Camplengo, i veurem aquí a mà esquerra el desviament a l’albergui Arc de Sant Martí. Per a Santillana cal continuar de front.

Las dificultades

  • La millor opció és prendre el tren en Boo de Piélagos i baixar-se en Mogro:
    Abans que creuar a peu el pont del ferrocarril per salvar el riu Pas s’ha de prendre el tren de Boo de Piélagos a Mogro.

Observaciones

Aquesta etapa, més pròpia d’una competició atlètica que d’una peregrinació, compte, afortunadament, amb diversos albergs intermedis. En Santa Creu de Bezana i en Boo de Piélagos i ja més endavant, en Requejada, l’alberg Clara Campoamor i El Regato de les Anguiles.

La pensió Nimon de Santa Creu de Bezana costa per persona 15 euros amb desdejuni en habitació individual o doble. Té un jardí annexo, cuina, rentadora i ordinador a la disposició dels pelegrins. Preguntar en la cafeteria Nimon, al costat del Camí. Telèfons: 635 451 714 (Montse), 942 58 23 01.

El Regato de les Anguiles es troba al peu de la nacional i es pot accedir de dues maneres. Desviant-se a mà esquerra abans d’entrar en Requejada pel pont sobre les vies o arribant fins a la població (a l’altura de bar El Port) i tornant cap a enrere per la N-611, adreça Santander, prop d’un quilòmetre. L’alberg es troba a mà dreta.

Qué ver, qué hacer

  • Santillana es troba a 3 quilòmetres de l’alberg de Queveda. Atès que l’etapa és llarga és millor matinar i visitar la població l’endemà. Malgrat ser batejada com la vila de les tres mentides, perquè ni és Santa, ni plana ni té mar, Santillana del Mar no necessita cap d’aquests atributs per fascinar a qualsevol visitant que vulgui apropar-se a conèixer-la. Al segle IX uns monjos van portar les relíquies de Santa Juliana, martiritzada per ordre del seu marit, i van construir una ermita i un petit monestir en l’emplaçament de l’actual Santillana. El monestir va ser guanyant notorietat gràcies a diverses donacions i l’any 1045 el llavors rei de Castella, Fernando I, concedeix a l’abat el títol de senyor de la vila convertint-se el nom de la vila en Santillana, que deriva del llatí Sancta Luliana.

    • Col·legiata de Santa Juliana: Els seus orígens són un monestir fundat l’any 870 però l’actual col·legiata és del segle XII. D’estil romànic, compta amb tres naus de volta de canó i un pòrtic de grans dimensions. La seva estructura segueix el model de Frómista i del romànic internacional que penetra a Castella pel camí de Sant Jaume. Al centre del creuer s’erigeix el sepulcre de Santa Juliana, on es guarden les relíquies de la martir. Els seus relleus i escultures presents en la portada, capitells i canecillos mostren alegóricamente la lluita entre el ben i el mal i la necessitat de la penitència per salvar-se de les penes de l’infern. Així, se succeeixen motius animals com a lleons, colomes, serps, cabres i vegetals com a pomes, falgueres, raïms, lliris, etc. El claustre, sustentat per 42 capitells, mostra una encertada evolució de la iconografia i escultura romàniques.

    • La cova d’Altamira: Descoberta per Marcelino Sanz de Sautuola en 1879 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En el sostre de l’estada principal de la cova hi ha dibuixos quaternaris, de fa 14.000 anys, que representen cérvols, cavalls, toros i jabalís.

    • Santillana del Mar compta amb un conjunt interessant de museus: El Museu Diocesà, situat en el convent Regina Coeli, exposa més d’un miler d’obres del patrimoni artístic de la Diòcesi. Entre elles es troben col·leccions d’imatgeria medieval i barroca, argenteria espanyola i colonial, esmalts, ivoris i una col·lecció de cristos. El Museu d’Art i Etnografia Regional, a les cases de l’Àguila i La Parra, exposa mostres d’art regional, nacional i internacional. El Museu i Centre de Recerca d’Altamira mostra exposicions de caràcter didàctic sobre la prehistòria i l’art rupestre a la província.

    • El conjunt de Santillana del Mar és un monument en si mateix i passejar pel seu entramat de carrers esquitxat per cases pairals i palaus bé mereix una altra visita més particular: La Plaça Major, la rúa del Rei, el carrer de Juan Infant, el palau renaixentista de Velarde, les torres gòtiques del Merino i Don Borja, les casonas i palaus barrocs, etc.

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Los peregrinos opinan sobre la etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

0 comentarios

El Camino de SantiagoGuía práctica

Estàs en la següent localització: Portada > Viajes > Camino de Santiago > Camiño do Norte > Etapa de Santander a Queveda

Camiño do Norte

Etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Información sobre la etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

O vao máis próximo sobre o río Pas, unha ponte do século XVI na localidade de Ponte Arce, obrigaba ao peregrino a dar un considerable rodeo. Con todo, o peregrino xa contará coa información de que á saída de Boo é posible recortar a etapa en preto de 8 km se cruza o río Pas pola ponte do ferrocarril ou, mellor aínda, tomando o tren da estación de Boo e baixándose na de Mogro, evitando así converter a etapa nun auténtica maratón.

El itinerario

Aviso! O albergue Arco Iris de Queveda permanecerá PECHADO ata 2017, con data aínda sen confirmar.

Desde o albergue de Ruamayor hai que prestar atención ás placas diseminadas polo chan onde coinciden a cuncha e unha cruz vermella, esta referente ao itinerario do Camiño Lebaniego. Axudarannos a saír do labirinto urbano da capital cántabra.

Primeiro hai que baixar á Avenida Calvo Sotelo para continuar polas rúas Jesús de Mosteiro, Burgos, San Fernando e pasar a rotonda de Catro Camiños cara á Avenida Marqués de Valdecilla. Hai que tomar a dirección da N-611 con destino Palencia e Torrelavega e avanzar pola rúa de Cajo, que se denominará de Campogiro tras pasar baixo a ponte do ferrocarril. Entre a nacional e un polígono de servizos situado a man dereita avanzaremos ata Peñacastillo, onde se torce a man dereita para pasar pola ponte do FEVE e acto seguido cara á esquerda para seguir por un camiño paralelo á vía.

Pasamos entre casas polo barrio de Lluja e cruzamos a S-20 baixo un túnel para entrar no municipio de Santa Cruz de Bezana pola Avenida José María de Pereda. Xunto á igrexa de Santa Cruz, un indicador de madeira indica a distancia ata Boo de Piélagos. Son 4,6 quilómetros. Aquí é posible desviarse á esquerda cara ao Albergue da SantaCruz , situado a uns 800 metros. Nesta localidade a pensión Nimon tamén ten un prezo especial para peregrinos (ver observacións).

Tras deixar o municipio de Bezana en Mompía entraremos no de Piélagos. Tanto Bezana como Boo son dous municipios cántabros que experimentaron un forte crecemento demográfico nos últimos anos, debido sobre todo á proximidade da capital e á excelente comunicación do corredor Torrelavega – Santander. En Boo de Piélagos, ao pé do Camiño e xunto á igrexa de San Juan Bautista, atopamos o Albergue de Piedade (ver apartado observacións).

O peregrino xa contará coa información de que á saída de Boo é posible recortar a etapa en preto de 8 km se cruza o río Pas pola ponte do ferrocarril, evitando así o rodeo ata Ponte Arce. Hai folletos que alertan sobre iso e prohiben o paso. Se se vai a tomar o atallo, a opción máis segura e legal é coller o tren na estación de Boo e baixarse na de Mogro. Se se fai a pé, aínda que sexa puro sentido común, hai que asegurarse de que non vén o tren e convén non entreterse ao cruzar. Xa se podía buscar algunha solución, sabendo que o utilizan case todos os peregrinos desde hai bastantes anos. O Camiño oficial, sen atallo, diríxese ao barrio de Escobal e logo a Ponte Arce, onde se cruza a ponte sobre o Pas .

Desde Oruña, alén da canle, collemos a estrada cántabra 232 en dirección a Mogro e dous quilómetros e medio despois abandonámola para chegar ata a ermida da Virxe do Monte. Unha vez en Mogro atravesamos a localidade en lixeiro ascenso ata chegar á igrexa de San Martín e torcemos á esquerda. Outra indicación, esta vez a de Cudón , móstranos a distancia de 5,7 quilómetros ata este núcleo do municipio de Miengo.

De novo, por vías asfaltadas e tras varios repechos baixamos ata a CA-232 para cruzala e atoparnos cun tramo longo e desolador, estirado aínda máis polas tubaxes da empresa Solvay, un importante grupo químico e farmacéutico internacional. Un traxecto onde a frecha amarela convértese nun interminable tubo de varios quilómetros.

Pasado este tramo, á esquerda, á altura dun STOP, cruzamos unha ponte sobre a vía para entrar en Requejada , poboación do municipio de Polanco que xa conta con albergue de peregrinos. Abriu as súas portas en maio de 2013 e está dedicado á impulsora do sufraxio feminino Clara Campoamor. Para chegar ao outro albergue, O Regacho das Anguías, hai que retroceder preto dun quilómetro pola N-611.

Se a nosa intención é chegar ata o seguinte albergue do municipio de Queveda hai que continuar pola beiravía da N-611 dirección Santillana del Mar. Pasaremos Barreda e cruzaremos o río Saja xunto á fábrica de Solvay. Aquí temos dúas opcións, na rotonda podemos continuar pola CA-131 dirección Santillana del Mar e a un tres Quilómetros atoparemos o Albergue “Ousa de Andara” a man dereita. Ou podemos tomar a CA-132 dirección Suances e tras uns metros un desvío a man esquerda anúncianos Camplengo.

Hai que ascender máis de 3 quilómetros por esta estrada ata que, antes de chegar ao pobo de Camplengo , e veremos aí a man esquerda o desvío ao albergue Arco Iris. Para Santillana hai que continuar de fronte.

Las dificultades

  • A mellor opción é tomar o tren en Boo de Piélagos e baixarse en Mogro:
    Antes que cruzar a pé a ponte do ferrocarril para salvar o río Pas débese tomar o tren de Boo de Piélagos a Mogro.

Observaciones

Esta etapa, máis propia dunha competición atlética que dunha peregrinación, conta, afortunadamente, con varios albergues intermedios. En Santa Cruz de Bezana e en Boo de Piélagos e xa máis adiante, en Requejada, o albergue Clara Campoamor e O Regacho das Anguías.

A pensión Nimon de Santa Cruz de Bezana costa por persoa 15 euros con almorzo en habitación individual ou dobre. Ten un xardín anexo, cociña, lavadora e computador a disposición dos peregrinos. Preguntar na cafetaría Nimon, xunto ao Camiño. Teléfonos: 635 451 714 (Montse), 942 58 23 01.

O Regacho das Anguías atópase ao pé da nacional e pódese acceder de dúas maneiras. Desviándose a man esquerda antes de entrar en Requejada pola ponte sobre as vías ou chegando ata a poboación (á altura de bar O Porto) e volvendo cara atrás pola N-611, dirección Santander, preto dun quilómetro. O albergue atópase a man dereita.

Qué ver, qué hacer

  • Santillana atópase a 3 quilómetros do albergue de Queveda. Dado que a etapa é longa é mellor madrugar e visitar a poboación ao día seguinte. A pesar de ser bautizada como a vila do tres mentiras, porque nin é Santa, nin chaira nin ten mar, Santillana del Mar non necesita ningún deses atributos para fascinar a calquera visitante que queira achegarse a coñecela. No século IX uns monxes trouxeron as reliquias de Santa Juliana, martirizada por orde do seu marido, e construíron unha ermida e un pequeno mosteiro no emprazamento do actual Santillana. O mosteiro foi gañando notoriedade grazas a diversas doazóns e no ano 1045 o entón rei de Castela, Fernando I, concede ao abade o título de señor da vila converténdose o nome da vila en Santillana, que deriva do latino Sancta Luliana.

    • Colexiata de Santa Juliana: As súas orixes son un mosteiro fundado no ano 870 pero a actual colexiata é do século XII. De estilo románico, conta con tres naves de bóveda de canón e un pórtico de grandes dimensións. A súa estrutura segue o modelo de Frómista e do románico internacional que penetra en Castela polo Camiño de Santiago. No centro do cruceiro eríxese o sepulcro de Santa Juliana, onde se gardan as reliquias da martir. Os seus relevos e esculturas presentes na portada, capiteis e canecillos mostran alegoricamente a loita entre o ben e o mal e a necesidade da penitencia para salvarse das penas do inferno. Así, sucédense motivos animais como leóns, pombas, serpes, cabras e vexetais como mazás, helechos, uvas, lirios, etc. O claustro, sustentado por 42 capiteis, mostra unha acertada evolución da iconografía e escultura románicas.

    • A cova de Altamira: Descuberta por Marcelino Sanz de Sautuola en 1879 foi declarada Patrimonio da Humanidade pola UNESCO. No teito da estancia principal da cova hai debuxos cuaternarios, de hai 14.000 anos, que representan cervos, cabalos, touros e xabarís.

    • Santillana del Mar conta cun conxunto interesante de museos: O Museo Diocesano, situado no convento Regina Coeli, expón máis dun milleiro de obras do patrimonio artístico da Diocese. Entre elas atópanse coleccións de imaxinaría medieval e barroca, prataría española e colonial, esmaltes, marfiles e unha colección de cristos. O Museo de Arte e Etnografía Rexional, nas casas da Aguia e La Parra, expón mostras de arte rexional, nacional e internacional. O Museo e Centro de Investigación de Altamira mostra exposicións de carácter didáctico sobre a prehistoria e a arte rupestre na provincia.

    • O conxunto de Santillana del Mar é un monumento en si mesmo e pasear pola súa armazón de rúas salpicado por casas solariegas e palacios ben merece outra visita máis particular: A Praza Maior, a rúa do Rei, a rúa de Juan Infante, o palacio renacentista de Velarde, as torres góticas do Merino e Don Borja, os casaróns e palacios barrocos, etc.

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Los peregrinos opinan sobre la etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

0 comentarios

Perfil de la etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Perfil de la etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

El Camino de SantiagoGuía práctica

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte