Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí del Nord > Etapa de Santander a Queveda

Camí del Nord

Etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Informació sobre l’etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

El gual més pròxim sobre el riu Pas, un pont del segle XVI en la localitat de Puente Arce, obligava al pelegrí a fer una considerable marrada. Tanmateix, el pelegrí ja contarà amb la informació de què a la sortida de Boo és possible retallar l'etapa en prop de 8 km si creua el riu Pas pel pont del ferrocarril o, millor encara, prenent el tren de l'estació de Boo i baixar en la de Mogro, evitant així convertir l'etapa en una autèntica marató.

L’itinerari

Des de l’alberg de Ruamayor  cal parar esment a les plaques disseminades pel sòl on coincideixen la petxina i una creu vermella, aquesta referent a l’itinerari de el Camí Lebaniego . Ens ajudaran a sortir del laberint urbà de la capital càntabra.Primer cal baixar a l’Avinguda Calvo Sotelo per continuar pels carrers Jesús de Monestir, Burgos, Sant Fernando i passar la rotonda de Quatre Camins cap a l’Avinguda Marquès de Valdecilla. Cal prendre l’adreça de la N-611 amb destinació Palència i Torrelavega  i avançar pel carrer de Cajo, que es denominarà de Campogiro  rere passar sota el pont del ferrocarril. Entre la nacional i un polígon de serveis situat a mà dreta avançarem fins Peñacastillo , on es torça a mà dreta per passar pel pont del FEVE i tot seguit cap a l’esquerra per seguir per un camí paral·lel a la via.Passem entre cases pel barri de Lluja  i creuem la S-20 sota un túnel per entrar en el municipi de Santa Cruz de Bezana  per l’Avinguda José María de Pereda. Al costat de l’església de Santa Cruz, un indicador de fusta indica la distància fins Boo de Piélagos . Són 4,6 quilòmetres. Aquí és possible desviar a l’esquerra cap a el Alberg de la Santa Cruz , situat a uns 800 metres.Rere deixar el municipi de Bezana en Mompía  entrarem en el de Piélagos. Tant Bezana com Boo són dos municipis càntabres que han experimentat un fort creixement demogràfic en els últims anys, degut sobretot a la proximitat de la capital i a l’excel·lent comunicació del corredor Torrelavega – Santander. En Boo de Piélagos , al peu del Camí i al costat de la església de Sant Joan Baptista , trobem el Alberg de Pietat . El pelegrí ja contarà amb la informació de què a la sortida de Boo és possible retallar l’etapa en prop de 8 km si creua el riu Pas  pel pont del ferrocarril, evitant així la marrada fins Puente Arce. Hi ha fullets que alerten sobre això i prohibeixen el pas. Si es prendrà la drecera, l’opció més segura i legal és agafar el tren en l’estació de Boo i baixar en la de Mogro. Aquesta lògicament prohibit creuar el pont del tren anant a més de ser perillós. El Camí oficial, sense drecera, es dirigeix al barri de Escobal  i després a Puente Arce , on es creua el pont sobre el Pas . Pels pelegrins que hagin creuat el pont amb el tren una vegada en Mogro  travessem la localitat en lleuger ascens fins arribar a la església de Sant Martín  i torcem a l’esquerra. Una altra indicació, aquesta vegada la de Cudón , ens mostra la distància de 5,7 quilòmetres fins aquest nucli del municipi de Miengo.De nou, per vies asfaltades i rere diversos repechos baixem fins la CA-232 per creuar-la i trobar-nos amb un tram llarg i desolador, estirat encara més per les canonades de l’empresa Solvay, un important grup químic i farmacèutic internacional. Un trajecte on la fletxa groga es converteix en un interminable tub de diversos quilòmetres.Passat aquest tram, a l’esquerra, a l’altura d’un STOP, vam creuar un pont sobre la via per entrar en Requejada , població del municipi de Polanco  que ja conta amb alberg de pelegrins . Va obrir les seves portes al maig de 2013 i està dedicat a la impulsora del sufragi femení Clara Campoamor . Per arribar a l’altre alberg, El Regato de les Anguiles, cal retrocedir prop d’un quilòmetre per la N-611.Si la nostra intenció és arribar fins el següent alberg del municipi de Queveda  cal continuar pel voral de la N-611 direcció Santillana del Mar. Passarem Barreda  i creuarem el rio Saja  al costat de la fàbrica de Solvay. En la rotonda continuarem per la CA-131 direcció Santillana del Mar i a uns tres Quilòmetres trobarem l’Alberg “Óssa d’Andara” a mà dreta.Aquells pelegrins que vulguin continuar fins Santillana del Mar deuen continuar recte per la CA-131 i en 2,5 quilòmetres des de l’alberg “gosa d’andara” arribessin a Santillana.

Les dificultats

  • La millor opció és prendre el tren en Boo de Piélagos i baixar en Mogro : Abans que creuar a peu el pont del ferrocarril per salvar el riu Pas es deu prendre el tren de Boo de Piélagos a Mogro. No creuar el pont del tren anant, és extremadament perillós i està prohibit.

Observacions

Aquesta etapa , més pròpia de una competició atlètica que de una peregrinació , compte , afortunadament , amb diversos albergs intermedis . En Santa Cruz de Bezana i en Boo de Piélagos i ja més endavant , en Requejada , el  alberg Clara Campoamor  i  El Regato de les Anguiles .

El Regato de les Anguiles es troba al peu de la nacional i es pot accedir de dues maneres. Desviar a mà esquerra abans d’entrar en Requejada pel pont sobre les vies o arribant fins la població (a l’altura de bar El Port) i tornant cap endarrere per la N-611, direcció Santander, prop d’un quilòmetre. L’alberg es troba a mà dreta.

L’etapa es pot escurçar 8 quilòmetres prenent el tren en Boo i baixar en la següent estació, Mogro.

En Santander també comença el Camí Lebaniego, que dirigeix els seus passos fins Sant Toribio de Liébana i que coincideix amb el traçat del Camio del Nord fins al cap de Sant Vicent de la Barquera.  es pot obtenir la credencial d’aquest camí en la Catedral.

Què veure, què fer

  • Santillana es troba a 3 quilòmetres de l’alberg de Queveda . Atès que l’etapa és llarga és millor matinar i visitar la població l’endemà. Malgrat ser batejada com la vila de les tres mentides, perquè ni és Santa, ni plana ni té mar, Santillana del Mar no necessita cap d’aquests atributs per fascinar a qualsevol visitant que vulgui acostar a conèixer-la. En el segle IX uns monjos van portar les relíquies de Santa Juliana, martiritzada per ordre del seu marit, i van construir una ermita i un petit monestir en l’emplaçament de l’actual Santillana. El monestir va anar guanyant notorietat gràcies a diverses donacions i l’any 1045 el llavors rei de Castella, Fernando I, concedeix a l’abat el títol de senyor de la vila convertir el nom de la vila en Santillana, que deriva del llatí Sancta Luliana.
    • Col·legiata de Santa Juliana : Els seus orígens són un monestir fundat l’any 870 però l’actual col·legiata és del segle XII. D’estil romànic, conta amb tres naus de volta de canó i un pòrtic de grans dimensions. La seva estructura segueix el model de Frómista i del romànic internacional que penetra en Castella pel camí de Sant Jaume. En el centre del creuer s’erigeix el sepulcre de Santa Juliana, on es guarden les relíquies de la martir. Els seus relleus i escultures presents en la portada, capitells i canecillos mostren alegóricamente la lluita entre el bé i el mal i la necessitat de la penitència per salvar de les penes de l’infern. Així, se succeeixen motius animals com lleons, coloms, serps, cabres i vegetals com pomes, falgueres, raïm, lliris, etc. El claustre, sustentat per 42 capitells, mostra una encertada evolució de la iconografia i escultura romàniques.
    • La cova de Altamira : Descoberta per Marcelino Sanz de Sautuola en 1879 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En el sostre de l’estada principal de la cova hi ha dibuixos quaternaris, de fa 14.000 anys, que representen cérvols, cavalls, toros i senglars.
    • Santillana del Mar conta amb un conjunt interessant de museus : El Museu Diocesà, situat en el convent Regina Coeli, exposa més d’un miler d’obres del patrimoni artístic de la Diòcesi. Entre elles es troben col·leccions d’imatgeria medieval i barroca, argenteria espanyola i colonial, esmalts, ivoris i una col·lecció de cristos. El Museu d’Art i Etnografia Regional, en les cases de l’Àguila i La Parra, exposa mostres d’art regional, nacional i internacional. El Museu i Centre de Recerca d’Altamira mostra exposicions de caràcter didàctic sobre la prehistòria i l’art rupestre en la província.
    • El conjunt de Santillana del Mar és un monument en si mateix i passejar pel seu entramat de carrers esquitxat per cases pairals i palaus bé mereix una altra visita més particular: La Plaça Major , la rúa de el Rei , el carrer de Juan Infante , el palau renaixentista de Velarde , les torres gòtiques de el Merino i Don Borja , les casonas i palaus barrocs , etc.

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

0 comentaris

Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camiño do Norte > Etapa de Santander a Queveda

Camiño do Norte

Etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Informació sobre l’etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

O vao máis próximo sobre o río Pas, unha ponte do século XVI na localidade de Ponte Arce, obrigaba ao peregrino a dar un considerable rodeo. Con todo, o peregrino xa contará coa información de que á saída de Boo é posible recortar a etapa en preto de 8 km se cruza o río Pas pola ponte do ferrocarril ou, mellor aínda, tomando o tren da estación de Boo e baixar na de Mogro, evitando así converter a etapa nun auténtica maratón.

L’itinerari

Desde o albergue de Ruamayor hai que prestar atención ás placas diseminadas polo chan onde coinciden a cuncha e una cruz vermella, esta referente ao itinerario de o Camiño Lebaniego. Axudarannos a saír do labirinto urbano da capital cántabra.Primeiro hai que baixar á Avenida Calvo Sotelo paira continuar polas rúas Jesús de Mosteiro, Burgos, San Fernando e pasar a rotonda de Catro Camiños cara á Avenida Marqués de Valdecilla. Hai que tomar a dirección da N-611 con destino Palencia e Torrelavega e avanzar pola rúa de Cajo, que se denominará de Campogiro tras pasar baixo a ponte do ferrocarril. Entre a nacional e un polígono de servizos situado a man dereita avanzaremos até Peñacastillo, onde se torce a man dereita paira pasar pola ponte do FEVE e acto seguido cara á esquerda paira seguir por un camiño paralelo á vía.Pasamos entre casas polo barrio de Lluja e cruzamos a S-20 baixo un túnel paira entrar no municipio de Santa Cruz de Bezana pola Avenida José María de Pereda. Xunto á igrexa de Santa Cruz, un indicador de madeira indica a distancia até Boo de Piélagos. Son 4,6 quilómetros. Aquí é posible desviar á esquerda cara a o Albergue da Santa Cruz, situado a uns 800 metros.Tras deixar o municipio de Bezana en Mompía entraremos no de Piélagos. Tanto Bezana como Boo son dous municipios cántabros que experimentaron un forte crecemento demográfico nos últimos anos, debido sobre todo á proximidade da capital e á excelente comunicación do corredor Torrelavega – Santander. En Boo de Piélagos, ao pé do Camiño e xunto a a igrexa de San Juan Bautista, atopamos o Albergue de Piedade.O peregrino xa contará coa información de que á saída de Boo é posible recortar a etapa en preto de 8 km se cruza o río Pas pola ponte do ferrocarril, evitando así o rodeo até Ponte Arce. Hai folletos que alertan sobre iso e prohiben o paso. Se se vai a tomar o atallo, a opción máis segura e legal é coller o tren na estación de Boo e baixar na de Mogro. Esta loxicamente prohibido cruzar a ponte do tren andando ademais de ser perigoso. O Camiño oficial, sen atallo, diríxese ao barrio de Escobal e logo a Ponte Arce, onde se cruza a ponte sobre o Pas. Paira os peregrinos que crucen a ponte co tren una vez en Mogro atravesamos a localidade en lixeiro ascenso até chegar a a igrexa de San Martín e torcemos á esquerda. Outra indicación, esta vez a de Cudón, móstranos a distancia de 5,7 quilómetros até este núcleo do municipio de Miengo.De novo, por vías asfaltadas e tras varios repechos baixamos até a CA-232 paira cruzala e atoparnos cun tramo longo e desolador, estirado aínda máis polas tubaxes da empresa Solvay, un importante grupo químico e farmacéutico internacional. Un traxecto onde a frecha amarela convértese nun interminable tubo de varios quilómetros.Pasado este tramo, á esquerda, á altura dun STOP, cruzamos unha ponte sobre a vía paira entrar en Requejada, poboación do municipio de Polanco que xa conta con albergue de peregrinos. Abriu as súas portas en maio de 2013 e está dedicado á impulsora do sufraxio feminino Clara Campoamor. Paira chegar ao outro albergue, O Regacho das Anguías, hai que retroceder preto dun quilómetro pola N-611.Se a nosa intención é chegar até o seguinte albergue do municipio de Queveda hai que continuar pola beiravía da N-611 dirección Santillana del Mar. Pasaremos Barreda e cruzaremos o rio Saja xunto á fábrica de Solvay. Na rotonda continuaremos pola CA-131 dirección Santillana del Mar e a uns tres Quilómetros atoparemos o Albergue “Osa de Andara” a man dereita.Aqueles peregrinos que queiran continuar até Santillana del Mar deben continuar recto pola CA-131 e en 2,5 quilómetros desde o albergue “osa de andara” chegasen a Santillana.

Les dificultats

  • A mellor opción é tomar o tren en Boo de Piélagos e baixar en Mogro:Antes que cruzar a pé a ponte do ferrocarril paira salvar o río Pas débese tomar o tren de Boo de Piélagos a Mogro. Non cruzar a ponte do tren andando, é extremadamente perigoso e está prohibido.

Observacions

Esta etapa, máis propia dunha competición atlética que dunha peregrinación, conta, afortunadamente, con varios albergues intermedios. En Santa Cruz de Bezana e en Boo de Piélagos e xa máis adiante, en Requejada, o albergue Clara Campoamor e O Regacho das Anguías.

O Regacho das Anguías atópase ao pé da nacional e pódese acceder de dúas maneiras. Desviar a man esquerda antes de entrar en Requejada pola ponte sobre as vías ou chegando até a poboación (á altura de bar O Porto) e volvendo cara atrás pola N-611, dirección Santander, preto dun quilómetro. O albergue atópase a man dereita.

A etapa pódese acurtar 8 quilómetros tomando o tren en Boo e baixar na seguinte estación, Mogro.

En Santander tamén comeza o Camiño Lebaniego, que dirixe os seus pasos até Santo Toribio de Liébana e que coincide co trazado do Camio do Norte até despois de San Vicente de la Barquera.  pódese obter a credencial de devandito camiño na Catedral.

Què veure, què fer

  • Santillana atópase a 3 quilómetros do albergue de Queveda. Dado que a etapa é longa é mellor madrugar e visitar a poboación ao día seguinte. A pesar de ser bautizada como a vila das tres mentiras, porque nin é Santa, nin chaira nin ten mar, Santillana del Mar non necesita ningún deses atributos paira fascinar a calquera visitante que queira achegar a coñecela. No século IX uns monxes trouxeron as reliquias de Santa Juliana, martirizada por orde do seu marido, e construíron una ermida e un pequeno mosteiro no emprazamento do actual Santillana. O mosteiro foi gañando notoriedade grazas a diversas doazóns e no ano 1045 o entón rei de Castela, Fernando I, concede ao abade o título de señor da vila converter o nome da vila en Santillana, que deriva do latino Sancta Luliana.
    • Colexiata de Santa Juliana: As súas orixes son un mosteiro fundado no ano 870 pero a actual colexiata é do século XII. De estilo románico, conta con tres naves de bóveda de canón e un pórtico de grandes dimensións. A súa estrutura segue o modelo de Frómista e do románico internacional que penetra en Castela polo Camiño de Santiago. No centro do cruceiro eríxese o sepulcro de Santa Juliana, onde se gardan as reliquias da martir. Os seus relevos e esculturas presentes na portada, capiteis e canecillos mostran alegoricamente a loita entre o ben e o mal e a necesidade da penitencia paira salvar das penas do inferno. Así, sucédense motivos animais como leóns, pombas, serpes, cabras e vexetais como mazás, helechos, uvas, lirios, etc. O claustro, sustentado por 42 capiteis, mostra una acertada evolución da iconografía e escultura románicas.
    • A cova de Altamira: Descuberta por Marcelino Sanz de Sautuola en 1879 foi declarada Patrimonio da Humanidade pola UNESCO. No teito da estancia principal da cova hai debuxos cuaternarios, de fai 14.000 anos, que representan cervos, cabalos, touros e xabarís.
    • Santillana del Mar conta cun conxunto interesante de museos: O Museo Diocesano, situado no convento Regina Coeli, expón máis dun milleiro de obras do patrimonio artístico da Diocese. Entre elas atópanse coleccións de imaxinaría medieval e barroca, platería española e colonial, esmaltes, marfiles e una colección de cristos. O Museo de Arte e Etnografía Rexional, nas casas da Aguia e La Parra, expón mostras de arte rexional, nacional e internacional. O Museo e Centro de Investigación de Altamira mostra exposicións de carácter didáctico sobre a prehistoria e a arte rupestre na provincia.
    • O conxunto de Santillana del Mar é un monumento en si mesmo e pasear polo seu armazón de rúas salpicado por casas solariegas e palacios ben merece outra visita máis particular: A Praza Maior, a rúa do Rei, a rúa de Juan Infante, o palacio renacentista de Velarde, as torres góticas do Merino e Don Borja, os casaróns e palacios barrocos, etc.

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

0 comentaris

Perfil de l’etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Perfil de l’etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí del Nord > Etapa de Santander a Queveda

Camí del Nord

Etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Els albergs

Informació sobre l’etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

El gual més pròxim sobre el riu Pas, un pont del segle XVI en la localitat de Puente Arce, obligava al pelegrí a fer una considerable marrada. Tanmateix, el pelegrí ja contarà amb la informació de què a la sortida de Boo és possible retallar l'etapa en prop de 8 km si creua el riu Pas pel pont del ferrocarril o, millor encara, prenent el tren de l'estació de Boo i baixar en la de Mogro, evitant així convertir l'etapa en una autèntica marató.

L’itinerari

Des de l’alberg de Ruamayor  cal parar esment a les plaques disseminades pel sòl on coincideixen la petxina i una creu vermella, aquesta referent a l’itinerari de el Camí Lebaniego . Ens ajudaran a sortir del laberint urbà de la capital càntabra.Primer cal baixar a l’Avinguda Calvo Sotelo per continuar pels carrers Jesús de Monestir, Burgos, Sant Fernando i passar la rotonda de Quatre Camins cap a l’Avinguda Marquès de Valdecilla. Cal prendre l’adreça de la N-611 amb destinació Palència i Torrelavega  i avançar pel carrer de Cajo, que es denominarà de Campogiro  rere passar sota el pont del ferrocarril. Entre la nacional i un polígon de serveis situat a mà dreta avançarem fins Peñacastillo , on es torça a mà dreta per passar pel pont del FEVE i tot seguit cap a l’esquerra per seguir per un camí paral·lel a la via.Passem entre cases pel barri de Lluja  i creuem la S-20 sota un túnel per entrar en el municipi de Santa Cruz de Bezana  per l’Avinguda José María de Pereda. Al costat de l’església de Santa Cruz, un indicador de fusta indica la distància fins Boo de Piélagos . Són 4,6 quilòmetres. Aquí és possible desviar a l’esquerra cap a el Alberg de la Santa Cruz , situat a uns 800 metres.Rere deixar el municipi de Bezana en Mompía  entrarem en el de Piélagos. Tant Bezana com Boo són dos municipis càntabres que han experimentat un fort creixement demogràfic en els últims anys, degut sobretot a la proximitat de la capital i a l’excel·lent comunicació del corredor Torrelavega – Santander. En Boo de Piélagos , al peu del Camí i al costat de la església de Sant Joan Baptista , trobem el Alberg de Pietat . El pelegrí ja contarà amb la informació de què a la sortida de Boo és possible retallar l’etapa en prop de 8 km si creua el riu Pas  pel pont del ferrocarril, evitant així la marrada fins Puente Arce. Hi ha fullets que alerten sobre això i prohibeixen el pas. Si es prendrà la drecera, l’opció més segura i legal és agafar el tren en l’estació de Boo i baixar en la de Mogro. Aquesta lògicament prohibit creuar el pont del tren anant a més de ser perillós. El Camí oficial, sense drecera, es dirigeix al barri de Escobal  i després a Puente Arce , on es creua el pont sobre el Pas . Pels pelegrins que hagin creuat el pont amb el tren una vegada en Mogro  travessem la localitat en lleuger ascens fins arribar a la església de Sant Martín  i torcem a l’esquerra. Una altra indicació, aquesta vegada la de Cudón , ens mostra la distància de 5,7 quilòmetres fins aquest nucli del municipi de Miengo.De nou, per vies asfaltades i rere diversos repechos baixem fins la CA-232 per creuar-la i trobar-nos amb un tram llarg i desolador, estirat encara més per les canonades de l’empresa Solvay, un important grup químic i farmacèutic internacional. Un trajecte on la fletxa groga es converteix en un interminable tub de diversos quilòmetres.Passat aquest tram, a l’esquerra, a l’altura d’un STOP, vam creuar un pont sobre la via per entrar en Requejada , població del municipi de Polanco  que ja conta amb alberg de pelegrins . Va obrir les seves portes al maig de 2013 i està dedicat a la impulsora del sufragi femení Clara Campoamor . Per arribar a l’altre alberg, El Regato de les Anguiles, cal retrocedir prop d’un quilòmetre per la N-611.Si la nostra intenció és arribar fins el següent alberg del municipi de Queveda  cal continuar pel voral de la N-611 direcció Santillana del Mar. Passarem Barreda  i creuarem el rio Saja  al costat de la fàbrica de Solvay. En la rotonda continuarem per la CA-131 direcció Santillana del Mar i a uns tres Quilòmetres trobarem l’Alberg “Óssa d’Andara” a mà dreta.Aquells pelegrins que vulguin continuar fins Santillana del Mar deuen continuar recte per la CA-131 i en 2,5 quilòmetres des de l’alberg “gosa d’andara” arribessin a Santillana.

Les dificultats

  • La millor opció és prendre el tren en Boo de Piélagos i baixar en Mogro : Abans que creuar a peu el pont del ferrocarril per salvar el riu Pas es deu prendre el tren de Boo de Piélagos a Mogro. No creuar el pont del tren anant, és extremadament perillós i està prohibit.

Observacions

Aquesta etapa , més pròpia de una competició atlètica que de una peregrinació , compte , afortunadament , amb diversos albergs intermedis . En Santa Cruz de Bezana i en Boo de Piélagos i ja més endavant , en Requejada , el  alberg Clara Campoamor  i  El Regato de les Anguiles .

El Regato de les Anguiles es troba al peu de la nacional i es pot accedir de dues maneres. Desviar a mà esquerra abans d’entrar en Requejada pel pont sobre les vies o arribant fins la població (a l’altura de bar El Port) i tornant cap endarrere per la N-611, direcció Santander, prop d’un quilòmetre. L’alberg es troba a mà dreta.

L’etapa es pot escurçar 8 quilòmetres prenent el tren en Boo i baixar en la següent estació, Mogro.

En Santander també comença el Camí Lebaniego, que dirigeix els seus passos fins Sant Toribio de Liébana i que coincideix amb el traçat del Camio del Nord fins al cap de Sant Vicent de la Barquera.  es pot obtenir la credencial d’aquest camí en la Catedral.

Què veure, què fer

  • Santillana es troba a 3 quilòmetres de l’alberg de Queveda . Atès que l’etapa és llarga és millor matinar i visitar la població l’endemà. Malgrat ser batejada com la vila de les tres mentides, perquè ni és Santa, ni plana ni té mar, Santillana del Mar no necessita cap d’aquests atributs per fascinar a qualsevol visitant que vulgui acostar a conèixer-la. En el segle IX uns monjos van portar les relíquies de Santa Juliana, martiritzada per ordre del seu marit, i van construir una ermita i un petit monestir en l’emplaçament de l’actual Santillana. El monestir va anar guanyant notorietat gràcies a diverses donacions i l’any 1045 el llavors rei de Castella, Fernando I, concedeix a l’abat el títol de senyor de la vila convertir el nom de la vila en Santillana, que deriva del llatí Sancta Luliana.
    • Col·legiata de Santa Juliana : Els seus orígens són un monestir fundat l’any 870 però l’actual col·legiata és del segle XII. D’estil romànic, conta amb tres naus de volta de canó i un pòrtic de grans dimensions. La seva estructura segueix el model de Frómista i del romànic internacional que penetra en Castella pel camí de Sant Jaume. En el centre del creuer s’erigeix el sepulcre de Santa Juliana, on es guarden les relíquies de la martir. Els seus relleus i escultures presents en la portada, capitells i canecillos mostren alegóricamente la lluita entre el bé i el mal i la necessitat de la penitència per salvar de les penes de l’infern. Així, se succeeixen motius animals com lleons, coloms, serps, cabres i vegetals com pomes, falgueres, raïm, lliris, etc. El claustre, sustentat per 42 capitells, mostra una encertada evolució de la iconografia i escultura romàniques.
    • La cova de Altamira : Descoberta per Marcelino Sanz de Sautuola en 1879 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En el sostre de l’estada principal de la cova hi ha dibuixos quaternaris, de fa 14.000 anys, que representen cérvols, cavalls, toros i senglars.
    • Santillana del Mar conta amb un conjunt interessant de museus : El Museu Diocesà, situat en el convent Regina Coeli, exposa més d’un miler d’obres del patrimoni artístic de la Diòcesi. Entre elles es troben col·leccions d’imatgeria medieval i barroca, argenteria espanyola i colonial, esmalts, ivoris i una col·lecció de cristos. El Museu d’Art i Etnografia Regional, en les cases de l’Àguila i La Parra, exposa mostres d’art regional, nacional i internacional. El Museu i Centre de Recerca d’Altamira mostra exposicions de caràcter didàctic sobre la prehistòria i l’art rupestre en la província.
    • El conjunt de Santillana del Mar és un monument en si mateix i passejar pel seu entramat de carrers esquitxat per cases pairals i palaus bé mereix una altra visita més particular: La Plaça Major , la rúa de el Rei , el carrer de Juan Infante , el palau renaixentista de Velarde , les torres gòtiques de el Merino i Don Borja , les casonas i palaus barrocs , etc.

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

0 comentaris

Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camiño do Norte > Etapa de Santander a Queveda

Camiño do Norte

Etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Informació sobre l’etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

O vao máis próximo sobre o río Pas, unha ponte do século XVI na localidade de Ponte Arce, obrigaba ao peregrino a dar un considerable rodeo. Con todo, o peregrino xa contará coa información de que á saída de Boo é posible recortar a etapa en preto de 8 km se cruza o río Pas pola ponte do ferrocarril ou, mellor aínda, tomando o tren da estación de Boo e baixar na de Mogro, evitando así converter a etapa nun auténtica maratón.

L’itinerari

Desde o albergue de Ruamayor hai que prestar atención ás placas diseminadas polo chan onde coinciden a cuncha e una cruz vermella, esta referente ao itinerario de o Camiño Lebaniego. Axudarannos a saír do labirinto urbano da capital cántabra.Primeiro hai que baixar á Avenida Calvo Sotelo paira continuar polas rúas Jesús de Mosteiro, Burgos, San Fernando e pasar a rotonda de Catro Camiños cara á Avenida Marqués de Valdecilla. Hai que tomar a dirección da N-611 con destino Palencia e Torrelavega e avanzar pola rúa de Cajo, que se denominará de Campogiro tras pasar baixo a ponte do ferrocarril. Entre a nacional e un polígono de servizos situado a man dereita avanzaremos até Peñacastillo, onde se torce a man dereita paira pasar pola ponte do FEVE e acto seguido cara á esquerda paira seguir por un camiño paralelo á vía.Pasamos entre casas polo barrio de Lluja e cruzamos a S-20 baixo un túnel paira entrar no municipio de Santa Cruz de Bezana pola Avenida José María de Pereda. Xunto á igrexa de Santa Cruz, un indicador de madeira indica a distancia até Boo de Piélagos. Son 4,6 quilómetros. Aquí é posible desviar á esquerda cara a o Albergue da Santa Cruz, situado a uns 800 metros.Tras deixar o municipio de Bezana en Mompía entraremos no de Piélagos. Tanto Bezana como Boo son dous municipios cántabros que experimentaron un forte crecemento demográfico nos últimos anos, debido sobre todo á proximidade da capital e á excelente comunicación do corredor Torrelavega – Santander. En Boo de Piélagos, ao pé do Camiño e xunto a a igrexa de San Juan Bautista, atopamos o Albergue de Piedade.O peregrino xa contará coa información de que á saída de Boo é posible recortar a etapa en preto de 8 km se cruza o río Pas pola ponte do ferrocarril, evitando así o rodeo até Ponte Arce. Hai folletos que alertan sobre iso e prohiben o paso. Se se vai a tomar o atallo, a opción máis segura e legal é coller o tren na estación de Boo e baixar na de Mogro. Esta loxicamente prohibido cruzar a ponte do tren andando ademais de ser perigoso. O Camiño oficial, sen atallo, diríxese ao barrio de Escobal e logo a Ponte Arce, onde se cruza a ponte sobre o Pas. Paira os peregrinos que crucen a ponte co tren una vez en Mogro atravesamos a localidade en lixeiro ascenso até chegar a a igrexa de San Martín e torcemos á esquerda. Outra indicación, esta vez a de Cudón, móstranos a distancia de 5,7 quilómetros até este núcleo do municipio de Miengo.De novo, por vías asfaltadas e tras varios repechos baixamos até a CA-232 paira cruzala e atoparnos cun tramo longo e desolador, estirado aínda máis polas tubaxes da empresa Solvay, un importante grupo químico e farmacéutico internacional. Un traxecto onde a frecha amarela convértese nun interminable tubo de varios quilómetros.Pasado este tramo, á esquerda, á altura dun STOP, cruzamos unha ponte sobre a vía paira entrar en Requejada, poboación do municipio de Polanco que xa conta con albergue de peregrinos. Abriu as súas portas en maio de 2013 e está dedicado á impulsora do sufraxio feminino Clara Campoamor. Paira chegar ao outro albergue, O Regacho das Anguías, hai que retroceder preto dun quilómetro pola N-611.Se a nosa intención é chegar até o seguinte albergue do municipio de Queveda hai que continuar pola beiravía da N-611 dirección Santillana del Mar. Pasaremos Barreda e cruzaremos o rio Saja xunto á fábrica de Solvay. Na rotonda continuaremos pola CA-131 dirección Santillana del Mar e a uns tres Quilómetros atoparemos o Albergue “Osa de Andara” a man dereita.Aqueles peregrinos que queiran continuar até Santillana del Mar deben continuar recto pola CA-131 e en 2,5 quilómetros desde o albergue “osa de andara” chegasen a Santillana.

Les dificultats

  • A mellor opción é tomar o tren en Boo de Piélagos e baixar en Mogro:Antes que cruzar a pé a ponte do ferrocarril paira salvar o río Pas débese tomar o tren de Boo de Piélagos a Mogro. Non cruzar a ponte do tren andando, é extremadamente perigoso e está prohibido.

Observacions

Esta etapa, máis propia dunha competición atlética que dunha peregrinación, conta, afortunadamente, con varios albergues intermedios. En Santa Cruz de Bezana e en Boo de Piélagos e xa máis adiante, en Requejada, o albergue Clara Campoamor e O Regacho das Anguías.

O Regacho das Anguías atópase ao pé da nacional e pódese acceder de dúas maneiras. Desviar a man esquerda antes de entrar en Requejada pola ponte sobre as vías ou chegando até a poboación (á altura de bar O Porto) e volvendo cara atrás pola N-611, dirección Santander, preto dun quilómetro. O albergue atópase a man dereita.

A etapa pódese acurtar 8 quilómetros tomando o tren en Boo e baixar na seguinte estación, Mogro.

En Santander tamén comeza o Camiño Lebaniego, que dirixe os seus pasos até Santo Toribio de Liébana e que coincide co trazado do Camio do Norte até despois de San Vicente de la Barquera.  pódese obter a credencial de devandito camiño na Catedral.

Què veure, què fer

  • Santillana atópase a 3 quilómetros do albergue de Queveda. Dado que a etapa é longa é mellor madrugar e visitar a poboación ao día seguinte. A pesar de ser bautizada como a vila das tres mentiras, porque nin é Santa, nin chaira nin ten mar, Santillana del Mar non necesita ningún deses atributos paira fascinar a calquera visitante que queira achegar a coñecela. No século IX uns monxes trouxeron as reliquias de Santa Juliana, martirizada por orde do seu marido, e construíron una ermida e un pequeno mosteiro no emprazamento do actual Santillana. O mosteiro foi gañando notoriedade grazas a diversas doazóns e no ano 1045 o entón rei de Castela, Fernando I, concede ao abade o título de señor da vila converter o nome da vila en Santillana, que deriva do latino Sancta Luliana.
    • Colexiata de Santa Juliana: As súas orixes son un mosteiro fundado no ano 870 pero a actual colexiata é do século XII. De estilo románico, conta con tres naves de bóveda de canón e un pórtico de grandes dimensións. A súa estrutura segue o modelo de Frómista e do románico internacional que penetra en Castela polo Camiño de Santiago. No centro do cruceiro eríxese o sepulcro de Santa Juliana, onde se gardan as reliquias da martir. Os seus relevos e esculturas presentes na portada, capiteis e canecillos mostran alegoricamente a loita entre o ben e o mal e a necesidade da penitencia paira salvar das penas do inferno. Así, sucédense motivos animais como leóns, pombas, serpes, cabras e vexetais como mazás, helechos, uvas, lirios, etc. O claustro, sustentado por 42 capiteis, mostra una acertada evolución da iconografía e escultura románicas.
    • A cova de Altamira: Descuberta por Marcelino Sanz de Sautuola en 1879 foi declarada Patrimonio da Humanidade pola UNESCO. No teito da estancia principal da cova hai debuxos cuaternarios, de fai 14.000 anos, que representan cervos, cabalos, touros e xabarís.
    • Santillana del Mar conta cun conxunto interesante de museos: O Museo Diocesano, situado no convento Regina Coeli, expón máis dun milleiro de obras do patrimonio artístico da Diocese. Entre elas atópanse coleccións de imaxinaría medieval e barroca, platería española e colonial, esmaltes, marfiles e una colección de cristos. O Museo de Arte e Etnografía Rexional, nas casas da Aguia e La Parra, expón mostras de arte rexional, nacional e internacional. O Museo e Centro de Investigación de Altamira mostra exposicións de carácter didáctico sobre a prehistoria e a arte rupestre na provincia.
    • O conxunto de Santillana del Mar é un monumento en si mesmo e pasear polo seu armazón de rúas salpicado por casas solariegas e palacios ben merece outra visita máis particular: A Praza Maior, a rúa do Rei, a rúa de Juan Infante, o palacio renacentista de Velarde, as torres góticas do Merino e Don Borja, os casaróns e palacios barrocos, etc.

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

0 comentaris

Perfil de l’etapa 14: Etapa de Santander a Queveda

Perfil de l’etapa 14: Etapa de Santander a Queveda