Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí del Nord

Etapa 10: Etapa de Pobeña a Castro Urdiales

Los albergues

Información sobre la etapa 10: Etapa de Pobeña a Castro Urdiales

A la sortida de Pobeña, una llengua pavimentada, en equilibri sobre el penya-segat, s'assenta sobre el traçat d'un antic tren miner. Una bella estampa per acomiadar Euskadi i caure en els braços de Cantàbria. El municipi de Castro Urdiales és ben extens i s'accedeix als seus dominis per Ontón, on els pelegrins més impacients voldran solucionar l'etapa per la N-634. Uns altres, que busquen el gaudi en el propi Camí, pujaran cap a Baltezana per coronar després l'alt de l'Helguera. Més a baix descobriran, lustroso, la vall del riu Mioño, amb una infinitat de barris pertanyents a Otañes i Santullán, sota l'ombra de la seva pedrera i el bec La Creu. A l'altre costat del riu Suma es troba Sámano, que pel que sembla ja comptava amb hospital de pelegrins en 1714. Per fi, la bucòlica Castro Urdiales, Flaviobriga en temps de l'Imperi, llueix de platja, port, casc històric, monuments i una rica gastronomia.

El itinerario

  • Km 0. Pobeña (Alberg en temporada. Apartaments Rurals. Bar)
  • La via Verda d’Itsaslur està tancada per obres ( octubre 2019) Molt important, els pelegrins hauran d’utilitzés el traçat provisional acordat pels tècnics municipals 

Retornem fins a les escales que deixem ahir a l’entrada de Pobeña. Prop de cent graons, o més, pugen fins al recorregut de l’antic ferrocarril miner, avui passeig d’Itsaslur i Camí de Santiago, que conduïa el ferro fins al cargadero situat en La Sorra i que posteriorment partia cap a Europa, principalment a Gran Bretanya. Els dies nebulosos encara poden recrear l’atmosfera de tal activitat i apropar de nou els ressons de l’esforç i el xerrotejar de vagons. La prop de fusta ens protegeix del penya-segat i, sobre nosaltres, falgueres, aliagas i eucaliptus dispersos tapizan La Barra. Una bifurcació primerenca envia als bicigrinos cap a l’esquerra (a causa d’un tram d’escales posterior) i als caminantes per la dreta. En arribar a un berenador, la línia de costa s’escampa i podem entrellucar ja la vila de Castro Urdiales. Després passarem al costat de diversos panells informatius sobre l’extracció d’algues i la geologia del lloc.Passem un aparcament i arribem a una pista que seguim a mà dreta cap al Clot. Envoltat de saüc negre, el barri queda a mà esquerra del Camí (Km 3,3) .Uns 650 metres després entrem ja a Cantàbria, que ens acollirà durant la setmana vinent. En aquesta província la senyalització oficial és més escassa i haurem d’atendre sobretot a les fletxes, que en alguns punts també brillen per la seva absència. Travessem aviat l’apuntalado túnel del Piquillo i continuem fins al tremend viaducte de la A-8. Després d’ell prenem el camí que descendeix a la nostra dreta. Gens més creuar el riu Sabiote girem a l’esquerra per entrar en Ontón, localitat del municipi de Castro Urdiales.

  • Km 6,1. Ontón (Bar-Tendeixi)

Visitem el nucli principal, amb ultramarins dels de sempre, i finalment pugem per unes escales fins a la N-634, a l’altura del p.k 138. En aquest punt cal escollir entre continuar pel voral de la N-634 fins a Saltacaballo i Mioño, on és possible agafar una senda que ens aproparà fins a Castro Urdiales, o prendre el camí de Sant Jaume oficial que es dirigeix per la CA-523 cap a Baltezana i Otañes. L’opció per la N-634 és molt més curta, 10 quilòmetres fins a l’alberg de Castro Urdiales enfront dels 17,2 quilòmetres del traçat oficial, que descrivim en la guia.Pugem per la CA-523, que salva el riu Sabiote, i a escassos metres deixem l’asfalt per la dreta per apropar-nos fins a les primeres cases de Baltezana. L’itinerari passa al costat de la urbanització El Manzanal i reprèn la carretera després d’una casa ataronjada.

  • Km 7,5. Baltezana (Bars)

Disposem d’un parell de bars, el segon d’ells, després de la marquesina, tanca els dilluns. Abans d’abandonar la població tornem a deixar la carretera per la dreta i baixem fins al riu, on una pista ens recondueix fins a la CA-523, que seguim a la dreta, en ascens. Solucionada la primera corba ens internem per un camí entre eucaliptus que neix en el voral esquerre. Estalvia un tros de carretera a costa de castigar-nos amb una rampa considerable. Es recomana als bicigrinos que continuïn per la carretera!. Fatigats, tornem a la carretera fins a coronar el port de l’Helguera.

  • Km 10. Alt de l’Helguera

Des de l’alt baixem per la carretera, que segueix lleument a la dreta, cap a la vall d’Otañes o del riu Mioño. Territori dels prerromanos Autrigones i que, com a gran part de tota aquesta cornisa cantàbrica, va passar de mà en mà pels regnes d’Astúries, Navarra i Castella. Deixem l’asfalt dos quilòmetres després per agafar la Via Verda de Castro-Traslaviña (Km 11,8). A la nostra esquerra, a la vora del riu Mioño, s’escampa Otañes en múltiples barris. Integrat en el municipi de Castro Urdiales, a part de la seva preuada torre de mitjan el segle XV, mereix destacar que en aquest terme es va trobar un miliario romà del segle I de la via que enllaçava Castro Urdiales (Flaviobriga) amb la palentina Herrera de Pisuerga (Pisoraca). Després d’un àrea de descans passem al costat de l’estació d’Otañes i més endavant pel barri dels Corrals.

  • Km 13,8. Barri dels Corrals

La panoràmica a la nostra esquerra es deté en el bec La Creu i la penya calcària de Santullán, nua i corcada per la pedrera. La Via Verda continua fins a l’entrada de Santullán, on girem a mà esquerra per pujar fins a la CA-250 i l’església de Sant Julián. Al peu de la carretera hi ha un parell de bars i una fleca.

  • Km 15,4. Santullán (Bars. Fleca)

Creuem la carretera i continuem acostar al temple per un carrer paral·lel. Aquesta surt breument a la CA-522 per enllaçar amb una pista pavimentada que circula a escassa distància de la A-8. Cal parar esment perquè en una de les bifurcacions ens desviem a l’esquerra fins a creuar el riu Suma . L’itinerari puja posteriorment a Sámano, lloc on Les Peregrinacions Jacobeas de Luciano Huidobro citen que ja va haver-hi un important hospital de pelegrins en 1714. Seguim la carretera per la dreta fins a l’església de Sant Nicolás – aquí també hi ha un bar – i després de vorejar l’absis continuem a la dreta atenent a un senyal oficial.

  • Km 17,5. Sámano (Bar)

Posteriorment entrem al barri de Llantada i després de creuar de nou el curs d’aigua girem 90 graus a l’esquerra travessant la resta de la urbanització, que han anat canviant la fisonomia de totes aquestes poblacions. Arribem a una carretera de més entitat, la CA-520, i la seguim per la dreta fins a l’entrada de Castro Urdiales. Després de passar sota l’A-8 venen diverses rotondes i prenem la calli Paradís fins a una gasolinera, després de la qual girem a l’esquerra en direcció al Centre Urbà i la Platja. Aquí escasseja la senyalització!. Cal creuar el riu Brazomar i continuar recte pel passeig Ocharan Maces, en cap cas seguir la llera.El passeig desemboca en un altre paral·lel a la platja, on seguirem les marques de color taronja. Sense pèrdua avancem de front fins al port esportiu i pesquer, al costat de la postal marítima formada per la formidable església de Santa María de l’Asunción, amb aires de catedral i l’exponent gòtic més important de Cantàbria; el castell medieval on s’allotja el far i l’ermita de Santa Ana, cimentada sobre la roca i lligada al castell pel pont Vell, gòtic d’un sol arc.

  • Km 22. Castro Urdiales – Centro (Tots els serveis)

L’alberg es troba a uns vint minuts. Des del port cal girar a l’esquerra per agafar el carrer Santander i continuar de front per Silvestre Ochoa, que ens portarà fins a la plaça de toros. Al carrer Pujat a Campijo, al costat del cuso, es troba l’alberg de pelegrins (Km 23,5) .

  • Km 23,5. Castro Urdiales – Albergui

Las dificultades

  • Port de l’Helguera: En la variant oficial se salven 240 metres de desnivell entre Ontón i l’alt de l’Helguera. L’ascens es fa en gran mesura per la carretera i només un tram per camí mereix especial atenció a causa del fort desnivell.
  • Senda entre Mioño i Castro Urdiales: En els últims anys, aquells que escurcen l’etapa per la N-634 prenen una senda senyalitzada des de Mioño a l’entrada de Castro Urdiales.

Observaciones

  • L’alberg de Castro Urdiales obre durant tot l’any. En cas de trobar-se tancat, cal cridar al 670 042 276. En el recorregut oficial hi ha bars en Baltezana, Otañes (el camí no entra), Santullán i Sámano. En l’itinerari de la N-634 hi ha un bar restaurant en Saltacaballo i bars i tendes en Mioño.

Qué ver, qué hacer

  • Castro Urdiales és un antic poble de pescadors que compta amb esplèndids edificis i bells passejos.
    • Església de Santa María. És el monument gòtic la construcció del qual data del segle XIII. Es tracta d’un edifici de planta basilical al que s’accedeix per una escalinata flanquejada per dues torres. Consta de tres naus, de les quals la central té una altura doble respecte a les laterals. L’absis està envoltat per una girola amb tres capelles radials de planta poligonal, separades per trams rectes. En un d’aquests trams es va obrir en 1612 una capella de planta quadrada.
    • El castell far. Situat al costat de l’Església de Santa María, és un dels pocs castells que s’han conservat a Cantàbria. Aquesta fortalesa constituïa el principal lloc defensiu de la vila. La seva estructura té forma pentagonal amb fortes galledes angulars. És de maçoneria i la seva construcció es creu similar a la de l’Església.
    • Puente Medieval i ermita de Santa Ana. Formen al costat de l’església i el castell el conjunt monumental de Castro Urdiales. Tots dos són restes d’un conjunt més ampli que va haver de ser modificat a causa de les obres de construcció de l’escullera. En el pont, en la cara externa del parapeto nord, s’observa un carreu d’arenisca en el qual es poden llegir les lletres …MC… i els nombres …617…, que poden correspondre a alguna data de reconstrucció. L’ermita és de planta rectangular i oberta a l’exterior a través d’un pòrtic adintelado sostingut per pilars de secció quadrada. La teulada descansa sobre armadura de fusta.
    • Ajuntament. Edifici del segle XVI en el qual s’han efectuat posteriors modificacions als segles XVII, XIX i XX. És de cadirat i destaquen la balconada correguda i la torre del rellotge del segle XIX.

En imágenes

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Los peregrinos opinan sobre la etapa 10: Etapa de Pobeña a Castro Urdiales

0 comentarios

El Camino de SantiagoGuía práctica

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte