Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí del Nord

Etapa 18: Etapa de Llanes a Sant Esteban de Leces

Información sobre la etapa 18: Etapa de Llanes a Sant Esteban de Leces

Extensa i entretinguda etapa gràcies a la multitud de parròquies dels concejos de Llanes i Ribadesella que acompanyen la marxa del pelegrí. En la primera part sobresurten Celorio - on es pot palpar de nou la sorra -, el deliciós paratge de l'església de La nostra Senyora dels Dolors i la posterior estampa de la platja de Sant Antólín. Els dominis llaniscos encara es dilaten sobre alguns trams del soterrat Camí ral a través de Naus, Villahormes, Nova i Piñeres de Pría per caure cap a les terres riosellanas de Cuerres. En aquesta població i sobre el Guadamía neix un tros tiralínies que condueix al gran gual sobre el Sella. En la primitiva llar dels Salaenos, amb alberg juvenil i una variada oferta d'allotjaments, el caminante pot perllongar la travessia fins a Sant Esteban de Leces, amb hospitalitat tradicional en un paratge més auster i solitari.

El itinerario

La sortida de Llanes no està convenientment senyalitzada i per sentit comú avancem per l’AS-263 en direcció a Ribadesella. La primera fita de la jornada es troba a l’altura del Tanatori Vila de Llanes i ens porta fins a Poo per un antic camí (Km 2).

Arribant a l’església parroquial de façana blanca i teula, la millor opció és no seguir la senyalització i anar cap a les vies del tren i creuar-les. Continuem per la carretera a Ribadesella i la deixem per la dreta per prendre un camí que condueix fins a Celorio, llogaret de Llanes que va créixer entorn del Monestir de San Salvador i del que avui només queden alguns vestigis del seu origen romànic (Km 4,3). Deixant-ho a un costat ens trobem amb els peus a la platja.

Les següents fites són Fang i Niembro, altres dues localitats turístiques del Concejo de Llanes. Entre elles s’alça sobre l’arenal l’església de La nostra Senyora dels Dolors. Amb marea alta podrem veure aquest temple neoclàssic reflectit en la marisma. Després d’aquesta delícia, una sendera a mà esquerra enllaça amb Niembro (Km 8). Sortim a la carretera i prenem després una pista que desemboca de nou en l’AS-263. Per un passeig per als vianants es pot admirar pausadament la Platja de Sant Antolín i la desembocadura del riu Bedón. Una estampa d’anunci gràcies a la via del ferrocarril que la recorre.

Així arribem a Naus on ja ha transcorregut més d’un terç de l’etapa (Km 12,3). Ens dirigim ara cap a Villahormes per l’antic Camí ral que unia Llanes amb Ribadesella. A la vora d’aquest trajecte es troba la capella de les Ànimes, un humilladero del segle XII que un grup de vàndals va destrossar la matinada de l’1 de setembre de 2012. Des de Villahormes (Km 13,2) prosseguim fins a Nova de Llanes, una localitat amb tots els serveis on podem recuperar forces (Km 16,1). Atenció perquè si anem a dormir en Piñeres de Pría, la següent localitat, és indispensable comprar en Nova ja que en Piñeres no hi ha serveis, tan sols un bar que no dona menjars.

De nou reprenem l’AS-263, deixant-la per un camí que parteix a mà dreta abans del pas a nivell amb barreres. Enfilamos una llarga recta després de salvar l’A-8 per arribar a Piñeres de Pría (Km 18). En aquesta localitat hi ha un alberg de 8 places i de mitjan maig a mitjan setembre s’habiliten 36 places a la casa rectoral. La propietària de la casa rural, Rosa Cueto, va formar l’Associació A Meitat del Camí, d’ajuda al pelegrí i disposen de credencials. Sortim de Piñeres, de front, sense prendre el desviament a l’AS-263, ja que una fita mal situada pot confondre’ns, i més endavant, a mà esquerra sorgeix un tram herboso, que sol entollar-se amb facilitat, que puja, camp a través inclòs, fins a l’església de Sant Pere que sobresurt per la seva torre campanar.

Baixem fins a Cuerres pel camí que surt al costat del dipòsit d’aigua i en passar les primeres cases el més lògic és creuar la via del FEVE, no obstant això el trajecte oficial segueix per la dreta donant una gran marrada. En Cuerres, una família alemanya ofereix acolliment tradicional a la seva casa. Arribem al pont medieval de l’Aguamía , restaurat recentment, i d’aquesta manera entrem en el Concejo de Ribadesella (Km 22,5). Més endavant sí creuem la via i seguim tot recte cap a Ribadesella, a la qual arribem en més d’una hora després de recórrer els paratges de Sobares i Pozu la Sorra.

L’entrada a Ribadesella és per la porta de darrere, en principi no ofereix cap atractiu però de sobte ens trobem immersos en la trama de callejuelas del barri del Portiellu. Descendim pel casc històric de la vila buscant el gual sobre el Sella, objectiu que també es marquen milers de palistes cada estiu quan prenen la sortida en el pont d’Arriondas en el Descens Internacional (Km 29).

Antigament, quan no hi havia pont, els pelegrins salvaven la llera embarcant des de la capella de Santa Ana . Ara no, així que si la nostra meta és Sant Esteban, creuarem el pont de formigó per endinsar-nos en la moderna Ribadesella. Passat el Sella, els senyals ens fan girar a la dreta. Donant una lleugera marrada aconseguirem el passeig de la platja de Santa Marina, desembocant en la carretera local que condueix fins a Sant Pere (Km 32,6), i que després d’un fortísimo repecho (en algun punt és més descansat pujar en zig zag) deixarà a un costat el llogaret d’Abeu . Una fita jacobeo guia a mà esquerra fins al proper alberg de Sant Esteban de Leces (Km 33,9).

Las dificultades

  • Últim tram de carretera local cap a Sant Esteban de Leces:
    Només són uns centenars de metres, però passat Sant Pere la carretera pica cap amunt i les cames ho acusen.

Observaciones

Com hem apuntat, en Sant Esteban de Leces no hi ha serveis. Existeixen diverses opcions: comprar el sopar i el desdejuni en passar per Ribadesella; una vegada en l’alberg cridar a un bar de Berbes que porta plats combinats (Telèfon: 638 420 629) o també es pot prendre un autobús al costat de l’alberg i baixar a sopar a Ribadesella. L’última línia torna a les 20:00. Més informació en el telèfon de l’alberg: 985 85 76 11.

Qué ver, qué hacer

En Sant Esteban de Leces, al costat de l’alberg, podem admirar l’església. Va ser un antic temple romànic que va haver de ser reconstruït després de la guerra civil. A prop està la Torre de Sant Esteban, també cridada dels Ruiz de Jonc. És una torre medieval construïda entre els segles XIV i XV.

És molt probable que la fundació de Ribadesella se situï al segle XIII sota el regnat d’Alfonso X El Sabio. La població va prosperar durant l’Edat Mitjana en part a les drassanes i gràcies a la fusta que feien descendir pel riu Sella. Les activitats pesqueres es van centrar en la caça de balenes i en la pesca de salmons mitjançant xarxes. Els segles XIV i XV van tenir molts anys de lluites a causa de la situació estratègica de la vila. Així, famílies nobles com la de Quiñones, Álvarez de les Astúries, Ruiz o Jonc es disputaven el poder. Van sortir vencedors els Quiñones però els Reis Catòlics van retornar Ribadesella a la corona. Un altre moment important en la seva història particular va tenir lloc a la fi del segle XVIII quan Carlos III va adjudicar una partida per a les obres de millora del port. Durant el XIX, igual que en altres localitats, la invasió francesa va venir a paralitzar el progrés i a derruir part del ja avançat. Així va ocórrer també durant la guerra civil espanyola. Per exemple, el pont actual de formigó va substituir en 1940 l’anterior estructura de ferro destruïda durant la contesa espanyola.

  • Palacio de Pietro Cutre: Plateresc, del segle XVI, avui és l’actual seu de l’Ajuntament de Ribadesella.

  • Capella de Santa Ana: Situada al carrer Sant Ana va ser restaurada en 1995. Curiosa per ser la seu del Gremi del Mar, extingit en 1846.

  • Capella de la Verge de la Guia: Arribarem a ella per un camí de pedra que surt des del port. Des d’aquest lloc hi ha unes formidables vistes de Ribadesella i la desembocadura.

  • Platja de Santa Marina: Amb una longitud de quilòmetre i mitjà aquest arenal va romandre sense alterar fins a la construcció, a la fi del XIX, del pont de ferro sobre el Sella. Llavors va començar la seva explotació urbanística amb palauets i xalets modernistes que van ser ocupats per membres de l’aristocràcia i l’alta burgesia asturiana i madrilenya. Ara compta amb un passeig marítim i a l’estiu té una ocupació més aviat alta i és propícia per practicar esports nàutics.

En imágenes

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Los peregrinos opinan sobre la etapa 18: Etapa de Llanes a Sant Esteban de Leces

0 comentarios

El Camino de SantiagoGuía práctica

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte