Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Camí del Nord > Etapa de Llanes a Sant Esteban de Leces

Camí del Nord

Etapa 18: Etapa de Llanes a Sant Esteban de Leces

Els albergs

Informació sobre l’etapa 18: Etapa de Llanes a Sant Esteban de Leces

Extensa i entretinguda etapa gràcies a la multitud de parròquies dels consells de Llanes i Ribadesella que acompanyen la marxa del pelegrí. En la primera part sobresurten Celorio - on es pot palpar de nou la sorra -, el deliciós paratge de l'església de La nostra Senyora dels Dolores i la posterior estampa de la platja de San Antólín. Els dominis llaniscos encara es dilaten sobre alguns trams del soterrat Camí ral a través de Naus, Villahormes, Nova i Piñeres de Pría per a caure cap a les terres riosellanas de Cuerres. En aquesta població i sobre el Guadamía neix un tros tiralínies que condueix al gran gual sobre el Sella. En la primitiva llar dels Salaenos, amb alberg juvenil i una variada oferta d'allotjaments, el caminante pot prolongar la travessia fins a Sant Esteban de Leces, amb hospitalitat tradicional en un paratge més auster i solitari.

L’itinerari

La sortida de Llanes no està convenientment senyalitzada i per sentit comú avancem per l’AS-263 en direcció a Ribadesella. La primera fita de la jornada es troba a l’altura del Tanatori Vila de Llanes i ens porta fins a Poo per un antic camí (Km 2).Arribant a l’església parroquial de façana blanca i teula, la millor opció és no seguir la senyalització i anar cap a les vies del tren i creuar-les. Continuem per la carretera a Ribadesella i la deixem per la dreta per a prendre un camí que condueix fins a Celorio, llogaret de Llanes que va créixer entorn del Monestir de San Salvador i del qual avui només queden alguns vestigis del seu origen romànic (Km 4,3). Deixant-ho a un costat ens trobem amb els peus a la platja.Les següents fites són Fang i Niembro, altres dues localitats turístiques del Consell de Llanes. Entre elles s’alça sobre l’arenal l’església de La nostra Senyora dels Dolores. Amb marea alta podrem veure aquest temple neoclàssic reflectit en el mareny. Després d’aquesta delícia, una sendera a mà esquerra enllaça amb Niembro (Km 8). Sortim a la carretera i prenem després una pista que desemboca de nou en l’AS-263. Per un passeig per als vianants es pot admirar pausadament la Platja de Sant Antolín i la desembocadura del riu Bedón. Una estampa d’anunci gràcies a la via del ferrocarril que la recorre.Així arribem a Naus on ja ha transcorregut més d’un terç de l’etapa (Km 12,3). Ens dirigim ara cap a Villahormes per l’antic Camí ral que unia Llanes amb Ribadesella. A la vora d’aquest trajecte es troba la capella de les Ànimes, un humilladero del segle XII que un grup de vàndals va destrossar la matinada de l’1 de setembre de 2012. Des de Villahormes (Km 13,2) prosseguim fins a Nova de Llanes, una localitat amb tots els serveis on podem recuperar forces (Km 16,1). Atenció perquè si dormirem en Piñeres de Pría, la següent localitat, és indispensable comprar en Nova ja que en Piñeres no hi ha serveis, tan sols un bar que no dona menjars.De nou reprenem l’AS-263, deixant-la per un camí que parteix a mà dreta abans del pas a nivell amb barreres. Enfilem una llarga recta després de salvar l’A-8 per a arribar a Piñeres de Pría (Km 18). En aquesta localitat hi ha un alberg de 8 places i de mitjan maig a mitjan setembre s’habiliten 36 places a la casa rectoral. La propietària de la casa rural, Rosa Cueto, va formar l’Associació A Meitat del Camí, d’ajuda al pelegrí i disposen de credencials. Sortim de Piñeres, de front, sense prendre el desviament a l’AS-263, ja que una fita mal situada pot confondre’ns, i més endavant, a mà esquerra sorgeix un tram herbós, que sol entollar-se amb facilitat, que puja, camp a través inclòs, fins a l’església de Sant Pere que sobresurt per la seva torre campanar.Baixem fins a Cuerres pel camí que sali al costat del dipòsit d’aigua i en passar les primeres cases el més lògic és travessar la via del FEVE, no obstant això el trajecte oficial segueix per la dreta donant una gran marrada. En Cuerres, una família alemanya ofereix acolliment tradicional a la seva casa. Arribem al pont medieval de l’Aguamía, restaurat recentment, i d’aquesta manera entrem en el Consell de Ribadesella (Km 22,5). Més endavant sí que travessem la via i seguim tot recte cap a Ribadesella, a la qual arribem en més d’una hora després de recórrer els paratges de Sobares i Pozu la Sorra.L’entrada a Ribadesella és per la porta de darrere, en principi no ofereix cap atractiu però de sobte ens trobem immersos en la trama de carrerons del barri del Portiellu. Descendim pel centre històric de la vila buscant el gual sobre el Sella, objectiu que també es marquen milers de palistes cada estiu quan prenen la sortida en el pont d’Arriondas en el Descens Internacional (Km 29).Antigament, quan no hi havia pont, els pelegrins salvaven el llit embarcant des de la capella de Santa Ana . Ara no, així que si la nostra meta és Sant Esteban, creuarem el pont de formigó per a endinsar-nos en la moderna Ribadesella. Passat el Sella, els senyals ens fan girar a la dreta. Donant una lleugera marrada aconseguirem el passeig de la platja de Santa Marina, desembocant en la carretera local que condueix fins a Sant Pere (Km 32,6), i que després d’un fortíssim repit (en algun punt és més descansat pujar en zig zag) deixarà a un costat el llogaret d’Abeu. Una fita jacobeo guia a mà esquerra fins al pròxim alberg de Sant Esteban de Leces (Km 33,9).

Les dificultats

  • Etapa llarga però agradable, només ressenyar una forta pujada al final d’etapa després de Ribadesella, són només uns centenars de metres, però passat Sant Pere la carretera pica cap amunt i les cames ho acusen.

Observacions

En Sant Esteban de Leces encara que no hi ha serveis de restauració els hospitaleros s’esforcen a preparar sopar i desdejuni per als pelegrins allotjats allí.Etapa llarga però amb abundants serveis de restauració i allotjament per a pelegrins pràcticament en tots els pobles.

Què veure, què fer

En Sant Esteban de Leces, al costat de l’alberg, podem admirar l’església. Va ser un antic temple romànic que va haver de ser reconstruït després de la guerra civil. A prop està la Torre de Sant Esteban, també dita dels Ruiz de Jonc. És una torre medieval construïda entre els segles XIV i XV.És molt probable que la fundació de Ribadesella se situï en el segle XIII sota el regnat d’Alfons X El Savi. La població va prosperar durant l’Edat mitjana en part a les drassanes i gràcies a la fusta que feien descendir pel riu Sella. Les activitats pesqueres es van centrar en la caça de balenes i en la pesca de salmons mitjançant xarxes. Els segles XIV i XV van tenir molts anys de lluites a causa de la situació estratègica de la vila. Així, famílies nobles com la de Quiñones, Álvarez de les Astúries, Ruiz o Jonc es disputaven el poder. Van sortir vencedors els Quiñones però els Reis Catòlics van retornar Ribadesella a la corona. Un altre moment important en la seva història particular va tenir lloc a la fi del segle XVIII quan Carles III va adjudicar una partida per a les obres de millora del port. Durant el XIX, igual que en altres localitats, la invasió francesa va venir a paralitzar el progrés i a derruir part del ja avançat. Així va ocórrer també durant la guerra civil espanyola. Per exemple, el pont actual de formigó va substituir en 1940 l’anterior estructura de ferro destruïda durant la contesa espanyola.

  • Palacio de Pietro Tronat: Plateresc, del segle XVI, avui és l’actual seu de l’Ajuntament de Ribadesella.
  • Capella de Santa Ana: Situada al carrer Sant Ana va ser restaurada en 1995. Curiosa per ser la seu del Gremi de la Mar, extingit en 1846.
  • Capella de la Verge de la Guia: Arribarem a ella per un camí de pedra que sali des del port. Des d’aquest lloc hi ha unes formidables vistes de Ribadesella i la desembocadura.
  • Platja de Santa Marina: Amb una longitud de quilòmetre i mig aquest arenal va romandre sense alterar fins a la construcció, a la fi del XIX, del pont de ferro sobre el Sella. Llavors va començar la seva explotació urbanística amb palauets i xalets modernistes que van ser ocupats per membres de l’aristocràcia i l’alta burgesia asturiana i madrilenya. Ara compta amb un passeig marítim i a l’estiu té una ocupació més aviat alta i és propícia per a practicar esports nàutics.

En imatges

  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez
  • Ruben García Blázquez

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els pelegrins opinen sobre l'etapa 18: Etapa de Llanes a Sant Esteban de Leces

0 comentaris