Camí del Nord

Sortim de l’antiga presó de Cometes, convertida avui en un magnífic alberg per a pelegrins, i baixem al Passeig de Solatorrre en direcció a Sant Vicent de la Barquera. El començament discorre paral·lel a la CA-131 per un carril bici on es pot admirar a mà esquerra l’entorn que envolta al Palau de Sobrellano. Sense deixar el carril la ruta travessa Rubárcena i creua l’estret Pont de la Ràbia sobre la ria del mateix nom. Formada per la desembocadura dels rius Tèrbol i Capità s’enclava dins del Parc Natural d’Oyambre, un oasi per als amants del paisatge i l’ornitologia. Després del gual cal girar a mà esquerra en fort ascens per una pista asfaltada. Sortirà a la carretera on, de nou a mà esquerra, arribem fins a l’església de Santa María del Teix, construïda sobre les restes d’un antic monestir i que encara conserva els seus canecillos i arquivoltes del període romànic.

Sortint a la CA-363 entrem en el nucli rural del Teix i baixant cap al camp de golf Santa Marina. Dissenyat per Severiano Ballesteros, sempre en la memòria, compta amb un club social situat en una casona del segle XVI. No hi ha més remei que creuar part del complex, envoltats de green, i salvar el pont sobre el rierol del Capità. Després es passa al costat de la capella del XVII i s’abandona la instal·lació esportiva per una pista asfaltada. Pugem per ella fins a l’església de Sant Pere, avantsala de la Revilla, població del municipi de Sant Vicent de la Barquera. L’Hostel Llambres es troba al peu de la CA-131, just en el p.k 29 (a un quilòmetre a mà dreta). Al peu de la N-634, en el p.k 27, es troba l’alberg VA. Aventuri.

Per un camí aviat albirarem el Pont de la Maça, porta d’entrada a Sant Vicent de la Barquera. Aquest gual de pedra va començar a construir-se a la fi del XVI sobre l’anterior de fusta. En la Guerra Civil va quedar bastant malparat i es va tornar a reconstruir i eixamplar tal com ho veiem avui. Avancem per ell sobre la ria de Sant Vicent, formada per la desembocadura dels rius Escut i Gandarilla. Després de creuar la ria és possible evitar l’entrada a Sant Vicent, però seria de malament agrado anar-se de puntetes de la localitat que ha fet encara més famosa, si cap, el Sr. Bustamante. També, a la part alta de la població, s’alça l’alberg de pelegrins El Galeón.

Després de visitar aquesta localitat marinera, amb vista també als agrestos Pics d’Europa, prosseguim la marxa per asfalt fins a l’Acebosa , a la qual arribem després de passar sobre l’A-8 i travessar les vies del tren. Des d’aquesta població pròxima als 150 habitants ens espera un tram en ascens amb grans vistes que dóna una gran marrada i descendeix fins a la CA-843 en direcció a Pesués. Primer arribarem a Hortigal , a la vora del riu Gandarilla i més endavant a Estrada , llogaret del municipi de Val de Sant Vicent on destaca la seva torre. És una fortificació medieval realitzada en maçoneria i que posseeix al seu voltant un recinte emmurallat i les restes d’un fossat. Va ser original dels segles VIII i IX però va ser reconstruïda de nou en el segle XIII.

Després de la mola defensiva deixem l’asfalt per la dreta i el reprenem en 15 minuts per a entrar en Serdio, lloc de Val de Sant Vicent amb alberg de pelegrins. Deixem Serdio i a mà esquerra sortim a una altra pista asfaltada per a desembocar en una altra. A mà esquerra es troba Muñorrodero però el Camí segueix cap a la dreta per a passar sota la via del tren i creuar el pont sobre la ria de Tina Menor, desembocadura del riu Nansa.

Salvem la ria per a pujar per una pista a l’esquerra que ens deixa a l’altura de la N-634 en Pesués. Ascendim per un camí per a introduir-nos després en una senda boscosa que neix a mà esquerra i que descendeix vertiginosament en l’últim tram. La sendera ens transporta a l’entrada d’Unquera . És una localitat de serveis però sense alberg, així que si busquem ambient jacobeo hem de continuar un parell de quilòmetres fins a Colombres , primer poble asturià que ofereix un alberg privat, situat a l’entrada.

Sortim de l’antiga presó de Cometes, convertida avui en un magnífic alberg per a pelegrins, i baixem al Passeig de Solatorrre en direcció a Sant Vicent de la Barquera. El començament discorre paral·lel a la CA-131 per un carril bici on es pot admirar a mà esquerra l’entorn que envolta al Palau de Sobrellano. Sense deixar el carril la ruta travessa Rubárcena i creua l’estret Pont de la Ràbia sobre la ria del mateix nom. Formada per la desembocadura dels rius Tèrbol i Capità s’enclava dins del Parc Natural d’Oyambre, un oasi per als amants del paisatge i l’ornitologia. Després del gual cal girar a mà esquerra en fort ascens per una pista asfaltada. Sortirà a la carretera on, de nou a mà esquerra, arribem fins a l’església de Santa María del Teix, construïda sobre les restes d’un antic monestir i que encara conserva els seus canecillos i arquivoltes del període romànic.

Sortint a la CA-363 entrem en el nucli rural del Teix i baixant cap al camp de golf Santa Marina. Dissenyat per Severiano Ballesteros, sempre en la memòria, compta amb un club social situat en una casona del segle XVI. No hi ha més remei que creuar part del complex, envoltats de green, i salvar el pont sobre el rierol del Capità. Després es passa al costat de la capella del XVII i s’abandona la instal·lació esportiva per una pista asfaltada. Pugem per ella fins a l’església de Sant Pere, avantsala de la Revilla, població del municipi de Sant Vicent de la Barquera. L’Hostel Llambres es troba al peu de la CA-131, just en el p.k 29 (a un quilòmetre a mà dreta). Al peu de la N-634, en el p.k 27, es troba l’alberg VA. Aventuri.

Per un camí aviat albirarem el Pont de la Maça, porta d’entrada a Sant Vicent de la Barquera. Aquest gual de pedra va començar a construir-se a la fi del XVI sobre l’anterior de fusta. En la Guerra Civil va quedar bastant malparat i es va tornar a reconstruir i eixamplar tal com ho veiem avui. Avancem per ell sobre la ria de Sant Vicent, formada per la desembocadura dels rius Escut i Gandarilla. Després de creuar la ria és possible evitar l’entrada a Sant Vicent, però seria de malament agrado anar-se de puntetes de la localitat que ha fet encara més famosa, si cap, el Sr. Bustamante. També, a la part alta de la població, s’alça l’alberg de pelegrins El Galeón.

Després de visitar aquesta localitat marinera, amb vista també als agrestos Pics d’Europa, prosseguim la marxa per asfalt fins a l’Acebosa , a la qual arribem després de passar sobre l’A-8 i travessar les vies del tren. Des d’aquesta població pròxima als 150 habitants ens espera un tram en ascens amb grans vistes que dóna una gran marrada i descendeix fins a la CA-843 en direcció a Pesués. Primer arribarem a Hortigal , a la vora del riu Gandarilla i més endavant a Estrada , llogaret del municipi de Val de Sant Vicent on destaca la seva torre. És una fortificació medieval realitzada en maçoneria i que posseeix al seu voltant un recinte emmurallat i les restes d’un fossat. Va ser original dels segles VIII i IX però va ser reconstruïda de nou en el segle XIII.

Després de la mola defensiva deixem l’asfalt per la dreta i el reprenem en 15 minuts per a entrar en Serdio, lloc de Val de Sant Vicent amb alberg de pelegrins. Deixem Serdio i a mà esquerra sortim a una altra pista asfaltada per a desembocar en una altra. A mà esquerra es troba Muñorrodero però el Camí segueix cap a la dreta per a passar sota la via del tren i creuar el pont sobre la ria de Tina Menor, desembocadura del riu Nansa.

Salvem la ria per a pujar per una pista a l’esquerra que ens deixa a l’altura de la N-634 en Pesués. Ascendim per un camí per a introduir-nos després en una senda boscosa que neix a mà esquerra i que descendeix vertiginosament en l’últim tram. La sendera ens transporta a l’entrada d’Unquera . És una localitat de serveis però sense alberg, així que si busquem ambient jacobeo hem de continuar un parell de quilòmetres fins a Colombres , primer poble asturià que ofereix un alberg privat, situat a l’entrada.

Sortim de l’antiga presó de Cometes, convertida avui en un magnífic alberg per a pelegrins, i baixem al Passeig de Solatorrre en direcció a Sant Vicent de la Barquera. El començament discorre paral·lel a la CA-131 per un carril bici on es pot admirar a mà esquerra l’entorn que envolta al Palau de Sobrellano. Sense deixar el carril la ruta travessa Rubárcena i creua l’estret Pont de la Ràbia sobre la ria del mateix nom. Formada per la desembocadura dels rius Tèrbol i Capità s’enclava dins del Parc Natural d’Oyambre, un oasi per als amants del paisatge i l’ornitologia. Després del gual cal girar a mà esquerra en fort ascens per una pista asfaltada. Sortirà a la carretera on, de nou a mà esquerra, arribem fins a l’església de Santa María del Teix, construïda sobre les restes d’un antic monestir i que encara conserva els seus canecillos i arquivoltes del període romànic.

Sortint a la CA-363 entrem en el nucli rural del Teix i baixant cap al camp de golf Santa Marina. Dissenyat per Severiano Ballesteros, sempre en la memòria, compta amb un club social situat en una casona del segle XVI. No hi ha més remei que creuar part del complex, envoltats de green, i salvar el pont sobre el rierol del Capità. Després es passa al costat de la capella del XVII i s’abandona la instal·lació esportiva per una pista asfaltada. Pugem per ella fins a l’església de Sant Pere, avantsala de la Revilla, població del municipi de Sant Vicent de la Barquera. L’Hostel Llambres es troba al peu de la CA-131, just en el p.k 29 (a un quilòmetre a mà dreta). Al peu de la N-634, en el p.k 27, es troba l’alberg VA. Aventuri.

Per un camí aviat albirarem el Pont de la Maça, porta d’entrada a Sant Vicent de la Barquera. Aquest gual de pedra va començar a construir-se a la fi del XVI sobre l’anterior de fusta. En la Guerra Civil va quedar bastant malparat i es va tornar a reconstruir i eixamplar tal com ho veiem avui. Avancem per ell sobre la ria de Sant Vicent, formada per la desembocadura dels rius Escut i Gandarilla. Després de creuar la ria és possible evitar l’entrada a Sant Vicent, però seria de malament agrado anar-se de puntetes de la localitat que ha fet encara més famosa, si cap, el Sr. Bustamante. També, a la part alta de la població, s’alça l’alberg de pelegrins El Galeón.

Després de visitar aquesta localitat marinera, amb vista també als agrestos Pics d’Europa, prosseguim la marxa per asfalt fins a l’Acebosa , a la qual arribem després de passar sobre l’A-8 i travessar les vies del tren. Des d’aquesta població pròxima als 150 habitants ens espera un tram en ascens amb grans vistes que dóna una gran marrada i descendeix fins a la CA-843 en direcció a Pesués. Primer arribarem a Hortigal , a la vora del riu Gandarilla i més endavant a Estrada , llogaret del municipi de Val de Sant Vicent on destaca la seva torre. És una fortificació medieval realitzada en maçoneria i que posseeix al seu voltant un recinte emmurallat i les restes d’un fossat. Va ser original dels segles VIII i IX però va ser reconstruïda de nou en el segle XIII.

Després de la mola defensiva deixem l’asfalt per la dreta i el reprenem en 15 minuts per a entrar en Serdio, lloc de Val de Sant Vicent amb alberg de pelegrins. Deixem Serdio i a mà esquerra sortim a una altra pista asfaltada per a desembocar en una altra. A mà esquerra es troba Muñorrodero però el Camí segueix cap a la dreta per a passar sota la via del tren i creuar el pont sobre la ria de Tina Menor, desembocadura del riu Nansa.

Salvem la ria per a pujar per una pista a l’esquerra que ens deixa a l’altura de la N-634 en Pesués. Ascendim per un camí per a introduir-nos després en una senda boscosa que neix a mà esquerra i que descendeix vertiginosament en l’últim tram. La sendera ens transporta a l’entrada d’Unquera . És una localitat de serveis però sense alberg, així que si busquem ambient jacobeo hem de continuar un parell de quilòmetres fins a Colombres , primer poble asturià que ofereix un alberg privat, situat a l’entrada.

Guiades pel curs fluvial del Deva i carregades de valuosos minerals del Massís d’Ándara les gabarras remansaban en la Ria de Tinamayor en Unquera per a després dipositar la matèria primera en els vaixells que les portarien a la seva destinació. Unquera és una localitat de serveis situada estratègicament en un entorn privilegiat: platja i muntanya a escassos quilòmetres. Al costat de la desembocadura del Deva en el Cantàbric i separada 30 quilòmetres dels Pics d’Europa.

• Ria de Tinamayor: Des del seu naixement en els Pics d’Europa el riu Deva recorre 62 quilòmetres serpentejant per la comarca de Liébana i pel congost de l’Hermida. Desemboca en la Ria de Tinamayor en Unquera creant una frontera natural entre les regions càntabra i asturiana. Aquí els pescadors asturians de Bustio formen juntament amb els cantabros d’Unquera i Molleda la Cooperativa de Tinamayor.

• Corbata d’Unquera: És impossible visitar aquesta localitat de Val de Sant Vicent i no provar el seu dolç més famós. La corbata d’Unquera està elaborada a base de farina de blat, mantega, ous, ametlla i sucre. En Unquera tenen una forma tradicional de fer la pasta fullada. Pasten la farina i afegeixen mantega fins a formar una massa que refreden a 8 graus per a després afegir-li glasa real i ametlles i fer-li el nus característic. La corbata l’enfornen durant uns 20 minutos i ja està llesta per a clavar-li la dent. Ummm…!

• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez