Camí del Nord

Sortim de l’antiga presó de Cometes, convertida avui en un magnífic alberg per pelegrins, i baixem al Passeig de Solatorrre en direcció a Sant Vicent de la Barquera. El començament discorre paral·lel a la CA-131 per un carril bici on es pot admirar a mà esquerra l’entorn que envolta a el Palau de Sobrellano . Sense deixar el carril la ruta travessa Rubárcena i creua l’estret Pont de la Ràbia  sobre la ria del mateix nom. Formada per la desembocadura dels rius Tèrbol i Capità s’enclava dins de el Parc Natural de Oyambre , un oasi pels amants del paisatge i l’ornitologia. Rere el gual cal girar a mà esquerra en fort ascens per una pista asfaltada. Sortirà a la carretera on, de nou a mà esquerra, arribem fins l’església de Santa María de el Teix , construïda sobre les restes d’un antic monestir i que encara conserva els seus canecillos i arquivoltes del període romànic.Sortint a la CA-363 entrem en el nucli rural de El Teix  i baixant cap al camp de golf Santa Marina . Dissenyat per Severiano Ballesteros, sempre en la memòria, conta amb un club social situat en una casona del segle XVI. No hi ha més remei que creuar part del complex, envoltats de green, i salvar el pont sobre el rierol del Capità. Després es passa al costat de la capella de el XVII  i s’abandona la instal·lació esportiva per una pista asfaltada. Pugem per ella fins la església de Sant Pere , avantsala de La Revilla , població del municipi de Sant Vicent de la Barquera. El Hostel Llambres  es troba al peu de la CA –131 , just en el p.k 29 (a un quilòmetre a mà dreta). Al peu de la N –634 , en el p.k 27, es troba el alberg VA . Aventuri .Per un camí aviat albirarem el Pont de la Maça , porta d’entrada a Sant Vicent de la Barquera . Aquest gual de pedra va començar a construir a la fi del XVI sobre l’anterior de fusta. En la Guerra Civil va quedar bastant malparat i es va tornar a reconstruir i eixamplar tal com ho veiem avui. Avancem per ell sobre la ria de Sant Vicent, formada per la desembocadura dels rius Escut i Gandarilla. Rere creuar la ria és possible evitar l’entrada en Sant Vicent, però seria de malament agrado anar de puntetes de la localitat que ha fet encara més famosa, si cap, el Sr. Bustamante. També, a la part alta de la població, s’alça el alberg de pelegrins de Sant Vicent . Després de visitar aquesta localitat marinera, amb vista també als agrestos Pics d’Europa, prosseguim la marxa per asfalt fins La Acebosa , a la que arribem rere passar sobre l’A-8 i creuar les vies del tren. Atenció, just després de creuar el pont de la A-8 existeix una drecera senyalitzada que ens porta directes a Serdio sense passar ni per “l’Acebosa” ni per “Hortigal”, s’estalvien 2 quilòmetres de camí per pistes i camins de pedres. Des de l’Acebosa, població pròxima als 150 habitants ens espera un tram en ascens amb grans vistes que fa una gran marrada i descendeix fins la CA-843 en direcció a Pesués .  Primer arribarem a Hortigal , a la vora de el riu Gandarilla  i més endavant a Estrada , llogaret del municipi de Val de Sant Vicent  on destaca la seva torre. És una fortificació medieval feta en maçoneria i que posseeix al seu voltant un recinte emmurallat i les restes d’un fossat. Va ser original dels segles VIII i IX però va ser reconstruïda de nou en el segle XIII.Rere la mola defensiva deixem l’asfalt per la dreta i el reprenem en 15 minuts per entrar en Serdio , lloc de Val de Sant Vicent amb alberg de pelegrins . Deixem Serdio i a mà esquerra sortim a una altra pista asfaltada per desembocar en altra. A mà esquerra es troba Muñorrodero  però el Camí segueix cap a la dreta per passar sota la via del tren i creuar el pont sobre la ria de Tina Menor ,  desembocadura de el riu Nansa . Salvem la ria per pujar per una pista a l’esquerra que ens deixa a l’altura de la N-634 en Pesués . Ascendim per un camí per introduir-nos després en una senda boscosa que neix a mà esquerra i que descendeix vertiginosament en l’últim tram. La sendera ens transporta a l’entrada de Unquera  . És una localitat de serveis, però sense alberg, així que si busquem ambient jacobeo deurem creuar el pont sobre el rio Deva que fa frontera entre Cantàbria i Astúries i asi arribar a la pròxima localitat de Bustio, amb alberg privat, o continuar un parell de quilòmetres fins Colombres , també amb alberg privat, situat a l’entrada.

Etapa puja baixa amb marcat caràcter rural, però sense major complicació

Existeix una drecera senyalitzada abans d’arribar a l’Acebosa, just després de passar per sobre de la A-8 es pren una pista a mà dreta que va directa a Serdio sense passar ni per l’Acebosa ni per Hortigal estalviant 2 quilòmetres de camí.

A la sortida de Serdio trobarem la bifurcació cap al Camí Lebaniego, un camí molt interessant que acaba en Sant Toribio de Liébana i que té la seva continuació pel camí Vadiniense fins la lleonesa localitat de Mansilla de les Mules.

Unquera és l’última població de Cantàbria. A partir de demà les nostres botes trepitgessin el Principat d’Astúries.

Guiades pel curs fluvial del Deva i carregades de valuosos minerals del Massís d’Ándara les gabarras remansaban en la Ria de Tinamayor en Unquera per després dipositar la matèria primera en els vaixells que en portarien a la seva destinació. Unquera és una localitat de serveis situada estratègicament en un entorn privilegiat: platja i muntanya a escassos quilòmetres. Al costat de la desembocadura del Deva en el Cantàbric i separada 30 quilòmetres dels Pics d’Europa.

• Ria de Tinamayor : Des del seu naixement en els Pics d’Europa el riu Deva recorre 62 quilòmetres serpentejant per la comarca de Liébana i pel congost de l’Hermida. Desemboca en la Ria de Tinamayor en Unquera creant una frontera natural entre les regions càntabra i asturiana. Aquí els pescadors asturians de Bustio formen juntament amb els cantabros d’Unquera i Molleda la Cooperativa de Tinamayor.
• Corbata de Unquera : És impossible visitar aquesta localitat de Val de Sant Vicent i no provar el seu dolç més famós. La corbata d’Unquera està elaborada a base de farina de blat, mantega, ous, ametlla i sucre. En Unquera tenen una forma tradicional de fer la pasta fullada. Pasten la farina i afegeixen mantega fins formar una massa que refreden a 8 graus per després afegir-li glasa real i ametlles i fer-li el nus característic. La corbata l’enfornen durant uns 20 minutos i ja està llesta per clavar-li la dent. Ummm…!

• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez