Avís: L’alberg d’Islares es troba TANCAT fins a un altre avís.

Deixem l’alberg i continuem a mà dreta, acabant d’ascendir la pujada a Campijo. En l’alt anem a l’esquerra, en direcció al Càmping, i passem sota l’autovia del Cantàbric. En deixar el túnel seguim a la dreta i visitem diversos habitatges del barri castreño de Campijo . En la següent bifurcació el Camí continua per la dreta, deixant el Càmping a l’altre costat, i ja continua per pista i un tram de camí fins a Allendelagua , que compta amb un Bé d’Interès Cultural: les ruïnes d’un castell medieval templer situat en el vessant de la muntanya Santa Antón. A l’entrada passem al costat de l’església de Sant Marcos (Km 1,8) i travessem la població castreña per a baixar al costat de la A-8. L’itinerari va en paral·lel a l’autovia, deixant a un costat l’encreuament al barri Saltizones (Km 3) i passa més endavant per sota per a pujar fins a Cerdigo , una altra pedania de Castro representada per la seva església de Sant Joan, que encara manté el seu absis romànic, datat entorn del segle XIII. El temple es troba res més entrar. Baixem cap al centre.

Creuem la N-634 i passem posteriorment al costat del cementiri. El Camí vira al Nord per a aproximar-se a la costa després d’un portell i un túnel de vegetació mediterrània. Incomptables rodades formen una gratificant senda costanera, amb múltiples portells, que ens transporta fins a Islares . Luciano Huidobro exposa que els caminantes tenien a la seva disposició cinc llits a l’Hospital de la Vora Cruz. A l’entrada el Camí passa al costat de l’església (l’alberg de pelegrins es troba al costat) .

Continuem pel carrer Casal. Els serveis es troben a la vora de la Nacional i després es pot continuar per aquesta fins a enllaçar amb el Camí. La senyalització oficial condueix al costat del Càmping d’Arenillas, on hi ha un bar restaurant i una botiga. A partir d’aquest punt ens trobem amb un tram perillós pel voral de la N-634. Més endavant podem utilitzar unes rodades que hi ha després del voral dret. Anem veient la ria d’Oriñón, desembocadura del riu Agüera que compta amb una zona de marenys. En aquesta etapa, sorgeix de nou el dilema de si continuar per la N-634 fins a Laredo, així per les braves, o seguir el Camí oficial. Encara que més llarg és l’opció que recomanem. Al costat del viaducte el Camí oficial deixa la carretera i puja fins a Nocina un dels més de vint barris que agrupa el municipi de Guriezo.

Si algú vol pernoctar en l’alberg del Pontarrón de Guriezo ha de continuar uns metres més per la N-634 fins al bar El Pontarrón i recollir allí les claus. L’alberg es troba uns metres més endavant del bar, al peu de la CA-151. Des de Nocina baixem fins a la CA-151, amb carril per als vianants, i ens acostem al barri de Rioseco. Sobre l’espès pujol ressalta la monumental Sant Vicent de la Maça, excel·lent exemple renaixentista que va prendre el testimoni d’un monestir.

Ull, perquè just a l’entrada de Rioseco cal girar 90° a l’esquerra per a arribar fins a barri de Pomar. Hi ha una font i un safareig i després de creuar el rierol de Rioseco seguim per la dreta fins a una urbanització i l’ermita de Sant Lorenzo. Més endavant passem al costat de la de Sant Blas, del XVII i emplaçada en un preciós paratge del barri Revilla (Km 14,6). Després d’una recta arribem a la CA-520 i seguim a la dreta fins a una rotonda, on es troba el barri El Pont. Aquí es troba l’Ajuntament de Guriezo i gran part dels serveis de la vall.

El Camí continua de front cap al barri de la Magdalena. Abans cal travessar el riu Agüera. Sembla ser que els antics pelegrins que no prenien la barca en la ria, s’endinsaven fins aquí per a salvar a peu el llit. Just abans de l’església deixem la carretera per la dreta (Km 16,3) i fem marrada fins a la casa La Riera, on comença l’ascensió. Una pista dóna lloc a un silent bosc d’eucaliptus. A la mitja hora deixem a mà dreta la pista que va al barri de Lugarejos (si algú necessita aigua pot desviar-se) (Km 18,7) , i de seguida rematem l’ascensió.

Després d’un tram pla esquitxat d’argelagues i bruc, amb la penya de les Abelles al capdavant a mà dreta, comencem el descens per un paisatge suggeridor i aïllat. A l’estona passem al costat d’una casa anomenada La Pavana (Km 21) i després sota el viaducte de la A-8. Val la pena detenir-se i contemplar el verda maragda barri de Liendo, pas jacobeo cap a Laredo. A l’abric de la muntanya Candina s’assenten entre pasturatges i hortes més d’una desena de barris. Res més passar el viaducte, baixem a la dreta fins al barri de Rocillo (Km 22,9). Després travessem el barri Sopeña i arribem en breu al barri d’Hazas, capital de la vall i un altre possible i còmoda fi d’etapa. Concentra tots els serveis i compta amb un bon alberg de pelegrins, que trobem just darrere de l’església de La nostra Senyora de l’Asunción (Km 24,5).

Prosseguim de front per una carretera que puja fins a enllaçar amb la N-634, per la qual continuem l’ascens. En un moment donat la senyalització ens treu de la Nacional per l’esquerra per a baixar fins a Tarrueza (Km 27,6), (encara que està reflectit en el mapa de l’etapa ens sembla un desviament una miqueta absurd, ja que baixa en picat fins a Tarrueza per a després ascendir tots aquests metres i acabar sortint de nou a la Nacional). Qüestió de gustos si prendre el desviament o seguir per la Nacional. Després del p.k 169 girem a la dreta pel barri L’Arenosa fins al bar mirador La Torre, amb una excel·lent panoràmica sobre la qual va ser una de les quatre viles de la Costa de la Mar.

Després del bar baixem a l’esquerra per un carril, (una llàstima que el mur ens privi de la panoràmica) al costat d’un creuer, i res més travessar la carretera d’accés prenem de front unes escales. Baixen fins a la porta de Sant Lorenzo o arc de la Calçada, que dóna accés a la capella de l’Esperit Sant i Laredo. El carrer San Francisco és just el carrer de l’esquerra, que porta en uns metres al convent homònim, on es troba l’alberg Casa de la Trinitat (Km 30,6) . L’alberg Bon Pastor es troba també enfront del convent.

• Ascens des de la Magdalena: En sortir del barri de la Magdalena se supera un desnivell de 200 metres en 2,5 quilòmetres, un esforç molt suportable.

• Ascens des de la Magdalena: En sortir del barri de la Magdalena se supera un desnivell de 200 metres en 2,5 quilòmetres, un esforç molt suportable.

• La vila de Laredo té ja constància històrica a la fi del segle X com a possessió del Comte Fernán González. Alfons VII li va atorgar l’anomenat “Privilegi Vell de Laredo” i Alfons X va concedir al seu Consell “cartes d’estimació i mercè” pels molts serveis que van fer en la conquesta de Sevilla. Va ser Laredo port militar de Castella i l’únic habilitat des d’Avilés a Bilbao per a les expedicions a Amèrica, fins que Sevilla i Cadis van assumir el destacat paper que en aquest aspecte els va correspondre en aquella època.

  • Palacio Benito Zarauz
    Reconstruït en 1816, es troba situat al final de la Placeta de Cachupín, lloc des del qual partia el famós camí de Castella. De la seva arquitectura, destaquen els quatre arcs amb pedra de cadirat, en la porxada; l’arrencada de la Porta Medieval de la Mar, a l’interior; i la balconada correguda típica d’aquesta regió. A més, és ressenyable l’escut nobiliari de fang amb profusió de lambrequines, banderes, piques, canons i altres atributs militars.

  • Casa Familiar de Mar
    La construcció de la casa palau de la família de la Mar data del segle XVII. Posseeix una façana de pedra de carreu i destaquen les balconades amb basament de pedra i balustrada de ferro, adornada amb boles de bronze. Ostenta un superb escut d’armes: timbrat per un adorn, en els cantons superiors veiem dues sirenes i sota elles sengles lleons fan de suports, trepitjant amb les seves potes dos busts de dona. Les armes de l’escut pertanyen als cognoms Mar, Libarona, Arce i Mantilla. Aquesta edificació nobiliària es trobava al costat del riu Bari, navegable en època medieval i moderna, que avui canalitzat i voltat discorre sota la carretera. Si ens dirigim a la plaça Cachupín, passat el Palau de Zarauz, està la casa torre del Clot, també coneguda com la casa de Vélez Cachupín, l’última destinació del recorregut.

• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez