Camí del Nord
Etapa 11: Etapa de Castro Urdiales a Laredo
Els albergs
-
-
Residència Albergui Casa de la Trinidad
Laredo
Telèfon: 942 60 61 41, 639 05 30 72
( 105 vots ) M’agrada!
-
Alberg de pelegrins Saturnino Candina
Hazas (Liendo)
Telèfon: Hospitalero: 682 074 723
( 56 vots ) M’agrada!
-
El Pontarrón, barri del municipi de Guriezo
Telèfon: 942 85 00 61. Preguntar per Susana o Elena
( 13 vots ) M’agrada!
-
Informació sobre l’etapa 11: Etapa de Castro Urdiales a Laredo
Santuaris i monestirs dipositaris de relíquies van jalonar les primitives sengles jacobeas. Visitaven més llocs dels que puguem imaginar i poques vegades seguint la línia més recta possible. Avui, el municipi castreño segueix dilatar cap a la sonora Allendelagua, custodiada pel Temple; Cerdigo, on l'influx romànic ja comença a ser palès, i Islares, al que s'arriba per una desabrigada senda costanera. El seu alberg de pelegrins bé pogués ser un reflex de l'antic hospital de caminantes de la Vora Cruz. A partir d'Islares, la N-634 segueix el seu periple fins el municipi de Guriezo, lloc on els marenys del riu Agüera o Major formen la ria d'Oriñón. En el Pontarrón, també amb alberg, es podia superar per la barca de passatge i ara gràcies a la Nacional, però el Camí oficial es interna fins La Magdalena per salvar el llit. Per un bosc mut d'eucaliptus es puja cap a Lugarejos per descendir al maragda barri de Liendo, una altra opció per pernoctar gràcies al còmode alberg del barri d'Hazas. En l'alt de la Maça, només queda travessar Tarrueza per caure en picat, en àmplia panoràmica, sobre la vila de Laredo.
L’itinerari
Avís : L’alberg de Islares es troba TANCAT fins a un altre avís.
- Km 0 . Castre Urdiales – Centre (Tots els serveis)
Deixem l’alberg i continuem a mà dreta, acabant d’ascendir la pujada a Campijo . En l’alt anem a l’esquerra, en direcció al Càmping , i passem sota l’autovia de el Cantàbric . En deixar el túnel seguim a la dreta i visitem diversos habitatges del barri castreño de Campijo . En la següent bifurcació el Camí continua per la dreta, deixant el Càmping a l’altre costat, i ja continua per pista i un tram de camí fins Allendelagua , que conta amb un Bé d’Interès Cultural: les ruïnes d’un castell medieval templer situat en el vessant de la muntanya Santa Antón. A l’entrada passem al costat de l’església de Sant Marcos ( Km 1,8 ) i travessem la població castreña per baixar al costat de la A-8. L’itinerari va en paral·lel a l’autovia, deixant a un costat l’encreuament al barri Saltizones ( Km 3 ) i passa més endavant per sota per pujar fins Cerdigo , una altra pedania de Castro representada per la seva església de Sant Joan , que encara manté el seu absis romànic, datat entorn del segle XIII. El temple es troba res més entrar. Baixem cap al centre.
- Km 4,1. Cerdigo
Creuem la N-634 i passem posteriorment al costat del cementiri. El Camí vira al Nord per aproximar a la costa rere un portell i un túnel de vegetació mediterrània. Incomptables rodades formen una gratificant senda costanera, amb múltiples portells, que ens transporta fins Islares . Luciano Huidobro exposa que els caminantes tenien a la seva disposició cinc llits en l’Hospital de la Vora Cruz. A l’entrada el Camí passa al costat de l’església (l’alberg de pelegrins es troba al costat) .
- Km 7,3 . Islares (Alberg. Bar. Tenda)
Continuem pel carrer Casal. Els serveis es troben a la vora de la Nacional i després es pot continuar per aquesta fins enllaçar amb el Camí. La senyalització oficial condueix al costat del Càmping de Arenillas , on hi ha un bar restaurant i una tenda . A partir d’aquest punt ens trobem amb un tram perillós pel voral de la N-634. Més endavant podem utilitzar unes rodades que hi ha rere el voral dret. Anem veient la ria de Oriñón , desembocadura de el riu Agüera que conta amb una zona de marenys. En aquesta etapa, sorgeix de nou el dilema de si continuar per la N-634 fins Laredo, així per les braves, o seguir el Camí oficial. Encara que més llarg és l’opció que recomanem. Al costat de el viaducte el Camí oficial deixa la carretera i puja fins Nocina un dels més de vint barris que agrupa el municipi de Guriezo.
- Km 11,6 . Nocina (Alberg. Bar)
Si algú vol pernoctar en l’alberg de el Pontarrón de Guriezo deu continuar uns metres més per la N-634 fins el bar El Pontarrón i recollir allí les claus. L’alberg es troba uns metres més endavant del bar, al peu de la CA-151. Des de Nocina baixem fins la CA –151 , amb carril per als vianants, i ens acostem al barri de Rioseco . Sobre l’espès pujol ressalta la monumental Sant Vicent de la Maça , excel·lent exemple renaixentista que va prendre el testimoni d’un monestir.
- Km 13,4 . Rioseco (Bar)
Ull, perquè just a l’entrada de Rioseco cal girar 90° a l’esquerra per arribar fins barri de Pomar . Hi ha una font i un safareig i després de creuar el rierol de Rioseco seguim per la dreta fins una urbanització i la ermita de Sant Lorenzo . Més endavant passem al costat de la de Sant Blas , del XVII i emplaçada en un preciós paratge del barri Revilla ( Km 14,6 ) . Rere una recta arribem a la CA-520 i seguim a la dreta fins una rotonda, on es troba el barri El Pont . Aquí es troba l’Ajuntament de Guriezo i gran part dels serveis de la vall.
- El Pont (Bars. Tendes. Centre de Salut. Farmàcia. Caixer)
El Camí continua de front cap al barri de La Magdalena . Abans cal creuar el riu Agüera . Sembla ser que els antics pelegrins que no prenien la barca en la ria, s’endinsaven fins aquí per salvar a peu el llit. Just abans de l’església deixem la carretera per la dreta ( Km 16,3 ) i fem marrada fins la casa La Riera , on comença l’ascensió. Una pista fa lloc a un silent bosc d’eucaliptus. A la mitjana hora deixem a mà dreta la pista que va al barri de Lugarejos (si algú necessita aigua pot desviar) ( Km 18,7 ) , i de seguida rematem l’ascensió.Rere un tram pla esquitxat d’argelagues i bruc, amb la penya de les Abelles al capdavant a mà dreta, comencem el descens per un paisatge suggeridor i aïllat. A l’estona passem al costat d’una casa cridada La Pavana ( Km 21 ) i després sota el viaducte de la A -8 . Val la pena detenir i contemplar el verda maragda barri de Liendo , pas jacobeo cap a Laredo. A l’abric de la muntanya Candina s’assenten entre pasturatges i hortes més d’una desena de barris. Res més passar el viaducte, baixem a la dreta fins el barri de Rocillo ( Km 22,9 ) . Després travessem el barri Sopeña i arribem en breu al barri de Hazas , capital de la vall i altre possible i còmoda fi d’etapa. Concentra tots els serveis i conta amb un bon alberg de pelegrins , que trobem just darrere de l’església de La nostra Senyora de la Asunción ( Km 24,5 ) .
- Km 24,5 . Hazas ( Liendo ) (Tots els serveis)
Prosseguim de front per una carretera que puja fins enllaçar amb la N-634, per la que continuem l’ascens. En un moment fet la senyalització ens treu de la Nacional per l’esquerra per baixar fins Tarrueza ( Km 27,6 ) , (encara que està reflectit en el mapa de l’etapa ens sembla un desviament una miqueta absurd, ja que baixa en picat fins Tarrueza per després ascendir tots aquests metres i acabar sortint de nou a la Nacional). Qüestió de gustos si prendre el desviament o seguir per la Nacional. Després del p.k 169 girem a la dreta pel barri La Arenosa fins el bar mirador La Torre, amb una excel·lent panoràmica sobre la que va ser una de les quatre viles de la Costa de la Mar .Rere el bar baixem a l’esquerra per un carril, (una llàstima que el mur ens privi de la panoràmica) al costat d’un creuer, i res més creuar la carretera d’accés prenem de front unes escales. Baixen fins la porta de Sant Lorenzo o arc de La Calçada , que fa accés a la capella de el Esperit Sant i Laredo . El carrer San Francisco és just el carrer de l’esquerra, que porta en uns metres al convent homònim, on es troba l’alberg Casa de la Trinitat ( Km 30,6 ) . L’alberg Bon Pastor es troba també enfront del convent.
- Km 30,6 . Laredo (Tots els serveis)
Les dificultats
- Ascens des de La Magdalena : En sortir del barri de la Magdalena se supera un desnivell de 200 metres en 2,5 quilòmetres, un esforç molt suportable.
- Precaució a la sortida de Cerdigo doncs cal creuar la carretera i no hi ha pas de zebra.
- Existeix una “alternativa” per la muntanya Candina, és perillosa i no és apta per gent amb vertigen, no recomanable.
Observacions
En l’etapa d’avui sorgeixen diverses alternatives al traçat oficial que descrivim en l’apartat “l’itinerari”, a continuació, en descrivim.La primera decisió que devem prendre és si seguir el traçat oficial en el Pontarron de Guriezo o bé continuar pel voral de la nacional direcció Laredo. L’opció del voral és 4 quilòmetres més curta que el traçat oficial però més perillosa. Per prendre-la devem continuar per la nacional just abans del Portarron de Guriezo, sota el viaducte de l’autovia ignorar els senyals que ens indiquen creuar a l’esquerra per una pista asfaltada i continuar recte per la nacional 634.Si prenem l’opció del voral de la nacional una vegada en la localitat de Mollaneda tenim una altra vegada la possibilitat d’arribar a Laredo per una senda costanera i així llevar-nos una mica de carretera. Una vegada en aquesta localitat girar a la dreta en direcció a la platja de Sant Julián, a la qual no baixarem, abans de la platja prendrem una pista a l’esquerra en pujada que ens portés prop del carregador de la Guixaire i des d’allí per senderes fins la pobla vella de Laredo. aquesta última alternativa aquesta senyalitzada amb fletxes grogues i és molt recomanable.
Què veure, què fer
- La vila de Laredo té ja constància històrica a la fi del segle X com possessió del Comte Fernán González. Alfonso VII li va atorgar l’anomenat “Privilegi Vell de Laredo” i Alfonso X va concedir al seu Consell “cartes d’estimació i mercè” pels molts serveis que van fer en la conquesta de Sevilla. Va ser Laredo port militar de Castella i l’únic habilitat des d’Avilés a Bilbao per les expedicions a Amèrica, fins que Sevilla i Cadis van assumir el destacat paper que en aquest aspecte els va correspondre en aquella època.
- Palacio Benito Zarauz Reconstruït en 1816, es troba situat al final de la Placeta de Cachupín, lloc des del qual partia el famós camí de Castella. De la seva arquitectura, destaquen els quatre arcs amb pedra de cadirat, en la porxada; l’arrencada de la Porta Medieval de la Mar, a l’interior; i la balconada correguda típica d’aquesta regió. A més, és ressenyable l’escut nobiliari de fang amb profusió de lambrequines, banderes, piques, canons i altres atributs militars.
- Casa Familiar de Mar La construcció de la casa palau de la família de la Mar data del segle XVII. Posseeix una façana de pedra de carreu i destaquen les balconades amb basament de pedra i balustrada de ferro, adornada amb boles de bronze. Ostenta un superb escut de armes : timbrat per un adorn, en els cantons superiors veiem dues sirenes i sota elles sengles lleons fan de suports, trepitjant amb les seves potes dos busts de dona. Les armes de l’escut pertanyen als cognoms Mar, Libarona, Arce i Mantilla. Aquesta edificació nobiliària es trobava al costat del riu Bari, navegable en època medieval i moderna, que avui canalitzat i voltat discorre sota la carretera. Si ens dirigim a la plaça Cachupín, passat el Palau de Zarauz, està la casa torre del Clot, també coneguda com la casa de Vélez Cachupín, l’última destinació del recorregut.
En imatges
-
Ruben García Blázquez
-
Ruben García Blázquez
-
Ruben García Blázquez
-
Ruben García Blázquez
-
Ruben García Blázquez
-
Ruben García Blázquez
-
Ruben García Blázquez
-
Ruben García Blázquez
-
Ruben García Blázquez
-
Ruben García Blázquez
Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
0 comentaris