La Tendiria, que forma part dels set carrers primitives de Bilbao, desemboca al carrer de la Ribera, que seguim a mà esquerra. Aquí es troba el gran mercat cobert de la Ribera.A 120 metres deixem el carrer per la dreta per creuar la ria del Nervión o Ibaizabal pel pont de Sant Antón. Il·lustra l’escut municipal i va substituir al pont medieval que durant molts segles va ser l’únic gual sobre la ria. En la Wikipedia podem llegir que “al segle XV sota aquest pont empozaban als delinqüents”, que no era una altra que lligar-los una pedra al cogote i llançar-la a l’aigua. Després del pont girem a la dreta pel carrer Bilbao la Vella, que connecta de front amb el carrer Sant Francisco. Sortim a la plaça Zabalburu i prenem de front la interminable calli Autonomia durant 1,3 quilòmetres. Sense variar l’adreça enllaçarem amb l’avinguda Montevideo (Km 2,7) .

Passem al costat del Centre de Salut de Basurto i aviat girem a l’esquerra per pujar un bon tros pel carrer Lezeaga. L’itinerari aprofita més endavant una senda per als vianants que zigzaguea fins a arribar al Camí Kobetas, on tenim una altra vista privilegiada de la ciutat. En aquest mirador natural de la muntanya Kobetas, on penja el barri d’Altamira, es troba l’alberg de pelegrins.

Al costat de la marquesina del Bilbobus girem a mà esquerra per descendir l’altre vessant per un camí pedregós. Potser ens alerti el fum de la fàbrica Profusa, de producció de coc per a fosa, que porta en escac als veïns del barri de les Delícies. Durant la baixada cal parar esment a un gir cap a l’esquerra per prendre una corba. Més endavant passem un portell i continuem fins a la carretera, per la qual descendim. Després d’un túnel arribem a l’Estrada Bizkorta, al costat de la carretera Basurto-Castrexana. Reprenem la marxa cap a l’esquerra i agafem l’encreuament a les Delícies, on passem el riu Kadagua pel pont del Diable (Km 6,8) .

Entrem al barri de les Delícies-Urgozo, del municipi de Barakaldo, i gens més creuar les vies pugem per la pista asfaltada que es dirigeix a Santa Águeda. Després de diverses corbes de gran inclinació deixem la pista per l’esquerra i ens internem en la calçada medieval sota el bosc mixt de Larrazabal. Per aquesta calçada, que va ser Camí ral, els comerciants baixaven a Castella, via Balmaseda per la vall de Mena fins a Burgos, els productes arribats des d’Europa i pujaven el cereal i la llana per embarcar-los al continent. La calçada dona pas una altra vegada a la pista, que exhibeix ara unes rampes que semblen traslladades des de l’Angliru i el Cuitu Nigru i que arriben fins a l’ermita de Santa Águeda, on hi ha una font i un espai idoni per fer la primera parada (Km 7,9) . Reprenem la jornada per la pista asfaltada que acaba descendint al barri baracaldés de Creus, on sobresurt el seu emblemàtic hospital.

Atenció, perquè en la rotonda d’entrada cal desviar-se a mà esquerra pel carrer de la Pau, en direcció al camp de futbol. Voregem aquest i baixem fins al bidegorri (carril bici amb senda pavimentada per a vianants) que va a la vora del riu Castanys). Després d’un túnel girem a la dreta per seguir pel carrer Ametzaga de Retuerto , també barri baracaldés. Salvem la N-634 per un pas inferior.

Després de la parròquia del Sagrat Cor seguim per un carrer estret. Al final del carreró continuem a la dreta pel carrer Euskadi, sota l’autopista. En la rotonda seguim a mà esquerra al costat del restaurant Kokoxily i enfilamos l’avinguda de la Ribera en direcció al Megapark. A l’entrada d’aquest extens parc comercial anem per la dreta seguint un carril per als vianants i per a bicis. Ho seguim durant un bon tros fins al final del complex comercial i baixem a mà esquerra per unes escales fins al passeig del riu Galindo, on hi ha un pal del Camí indicant les distàncies a Sestao i Portugalete. Sobre 1,3 quilòmetres després creuem el riu i entre un corredor metàl·lic arribem a una zona decadent amb els edificis de la Societat Cooperativa Aurrerá. Un paisatge motivat per la despoblació soferta en les últimes dècades. Passem a la costa de la Gran Via de José Antonio d’Agirre, al barri sestaoarra de Kueto. Per cert, bastant molesta en aquest punt de l’etapa. En l’alt passem al costat del Centre de Salut de Kueto i arribem fins a l’Ajuntament de Sestao. El topònim del municipi pot provenir de Sisè, nom llatí amb el qual va batejar la legió romana a la muntanya on s’assentava.

Al costat de la Casa Consistorial tirem a la dreta (ull perquè la placa metàl·lica que senyalitza pansa desapercebuda), baixant pel carrer d’Aizpuru. La frontera entre Sestao i Portugalete és gairebé una línia imaginària i aviat anem passejant cap a la desembocadura del Nervión, on una estructura funambulista creua la ria sobre diverses torres. Aquest pont penjant, amb la funció de transbordador entre Portugalete i Getxo, va ser inaugurat en 1893 i és des de 2006 Patrimoni de la Humanitat. Cobreix 160 metres de longitud i està recolzat per quatre torres que s’eleven a més de 60 metres d’altura. Disposant de temps és recomanable treure un bitllet per realitzar la visita per la passarel·la. Les vistes cap a l’interior de ria i de la desembocadura amb el port de Bilbao són grandioses.

A l’altura de l’església de Santa María ens desviem a la dreta per visitar-la i després d’envoltar-la continuem pel Cantó de l’Església. Després podem girar a la dreta pel carrer de Coscojales i després agafar el carrer Sant Clara, la primera de l’esquerra. Desemboca al carrer Casilda Iturrizar. En el número 8 es troba l’alberg, que s’habilita en els mesos de juliol i agost en la planta baixa de l’edifici Ramón Real d’Asúa.

• Itinerari ‘rompepiernas’ fins a Santa Águeda: La pujada a la muntanya Kobetas, en menor mesura, i a l’ermita, on se superen 180 metres de desnivell en poc més d’un quilòmetre, converteixen un passeig urbà en una mica més.

• La concentració també fatiga: Encara que el trajecte està molt bé senyalitzat, anar buscant pals, fletxes i taulells entre tant senyal urbà obliga a concentrar-se més de l’hagut de.

Alguns pelegrins prenen el metre i se salten aquesta jornada però recomanem fer-la per aquest itinerari oficial, tot és Camí i totes les etapes tenen el seu atractiu. L’alberg de Portugalete només obre a l’estiu, així que la resta de l’any cal tornar amb metro a Bilbao per pernoctar o quedar-se en alguna pensió de Portugalete:

Pensió Buenavista
C/ Sant Joan Baptista, 1
Portugalete
Telèfons: 944 04 46 44, 667 62 12 74
http://www.pensionbuenavista.16mb.com
Habitació individual amb bany fora: 18 euros. Habitació doble amb bany fora: 25 euros. Habitació doble amb bany: 30 euros

Pensió La Guia
C/ Verge de la Guia, 4
Portugalete
Telèfons: 944 83 75 30
http://pensionlaguia.es
Habitació individual amb bany fora: 22 euros. Habitació individual amb bany: 30 euros. Habitació doble amb bany fora: 32 euros. Habitació doble amb bany: 40 euros

• PORTUGALETE:

  Portugalete està situat en la desembocadura del Nervión, en la marge esquerra de la ria, limitant al nord amb Santurtzi i la mar, al sud amb Sestao, a l’est amb Getxo i Leioa i a l’oest amb Ortuella i Trapagaran. S’assenta en un pujol, una dels vessants de la qual descendeix cap a la Ria i l’altra cap al riu Ballonti, servint-li de límits ambdues vies d’aigua. Inclosa a la comarca del Gran Bilbao, dista 13 Km. d’aquesta capital. L’Oficina de Turisme es troba en el Passeig de la Canilla, s/n. Telèfon: 944 729 314.

  • Puente Penjant: El pont, inaugurat en 1893, va ser construït per l’enginyer biscaí Alberto Palacio i Elissague, un deixeble del creador de la Torre Eiffel. Es tracta d’un element estructural puro, desproveït de qualsevol revestiment decoratiu, compost per dues piles dobles, una en cada marge, que eleven uns cables fins als 61 metres d’altura que s’ancoren en tots dos extrems, en massissos de fonamentació situats a uns 110 metres de les citades torres. Sobre el travesser es llisca un carretón del que penja un sistema de cables creuats que subjecta la barquilla que trasllada a passatgers i vehicles d’una localitat a una altra.

    Les torres, originals, es troben construïdes en acer reblat, mentre que el travesser actual correspon a la reconstrucció realitzada en els anys 1940 i 1941, després d’una voladura realitzada durant la Guerra Civil, i encara que difereix lleugerament de l’original, respecta el concepte estructural del disseny.

    La barquilla, que trasllada als passatgers i automòbils en poc més d’un minut, és la que més ha evolucionat amb el pas del temps, ja que enfront de la primera plataforma, que era oberta i estava coberta per una simple tejavana, l’actual ofereix una major comoditat als passatgers.

• Informació completa sobre Turisme de Portugalete en:

http://www.portugalete.com/

• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez