Des del mateix alberg, tornem sobre els nostres passos per Ramón y Cajal i a 80 metres girem a mà esquerra per a descendir l’escalinata de la Fuentina. Desemboquem en la plaça Alfons X El Savi, que creuem per a sortir al carrer Corporacions de Lena. Sempre de front connecta amb la de Germans Granda. Atenció perquè més endavant haurem de girar a la dreta pel carrer Celso Granda, guiant-nos per les fletxes i no per la fita, el qual indica de front. Per Celso Granda prenem de front una rotonda i travessem el riu Lena per a agafar una pista asfaltada que circula al costat del riu, i que els veïns, com en tants costats, coneixen com el passeig del colesterol (Km 1,1) .

El passeig avança sense pèrdua entre el riu i l’A-66. Abans d’arribar a la gasolinera de Villallana girem 90° a l’esquerra i creuem de nou el llit del Lena per a entrar en aquesta població. Accedim al casc al costat de casa Pacita i després girem a la dreta en la plaça del Crist, passant al costat de l’església .

Dóna principi un tram perillós pel minso voral dret de l’AS-242. Ull! Passarem alguns grups de cases que conformen diversos barris i al costat d’un magatzem de materials de construcció. Mig quilòmetre després que els rius Lena i Aller es transformin en el Cabal posem els peus en Ujo, parròquia de Mieres del Camí.

Veiem en un panell informatiu referències a la Via Romana de la Carisa, avui abalisada com a G.R-100.1, que travessa la Serralada Cantàbrica des del sud pel cordal de Carraceo i la serra del Ranero. L’itinerari dels pelegrins prossegueix durant més d’una hora pel passeig del riu Cabal fins a Mieres del Camí. Creuem el llit del riu pel pont per als vianants de la Gossa, pel que sembla dit així pel peatge que es cobrava per a utilitzar-lo (Km 13) .

Seguidament salvem l’A-66 per un túnel i les vies del FEVE per una passarel·la. Accedim així al carrer Manuel Llaneza, on es concentra gran part de l’activitat comercial, que recorrem de front íntegrament. Al fons girem a l’esquerra per Teodoro Cuesta per a desembocar en la plaça de la Pasera i la seva església de Sant Joan.

Al peu es troba la plaça de Sant Joan, més coneguda com a plaça de RequexuLa escultura del escanciador, obra de Manuel Félix Magdalena, preside este espacio de arquitectura tradicional asturiana que acogió mercados de ganado y grano, hoy rebosante de sidrerías. Continuamos por la calle de Oñón (AS-242), junto al safareig de carbó El Batán fins al barri La Penya. L’alberg de pelegrins de la Penya es troba a escassos metres del Camí, prenent l’encreuament cap a Sant Tirso i Langreo (Km 15,6).

Més endavant continuarem per l’AS-242 direcció El Padrún. És un port amb un desnivell assequible i amb molt poc trànsit. Passat l’Hostal-Fonda La Penya arribarem a la Rebollada, als peus del pic Gua. En aquesta parròquia de Mieres ens trobem amb l’església de Santa María Magdalena, de fundació romànica però demolida en 1921. Encara conserva mig centenar de canecillos originals i un arc de l’absis. Custòdia la talla de Sant Lázaro que presidia l’antiga malatería, situades sempre als afores dels nuclis de població importants.

En ascens van passant diversos barris de la parròquia de la Rebollada, com Repitaneo, El Rotllo, Copián, on va existir una alberguería, Saint Lucia i Aguilar. Des del port no perdem detall de la conca minera del Cabal, amb la tèrmica de la Pereda, el pou Sant Nicolás, etc. Acabem coronant El Padrún a una cota de 385 metres, entrant al seu torn en el Consell d’Oviedo.

Res més coronar agafem el desviament a la dreta en direcció a Casares . En aquesta immediata població girem a l’esquerra a l’altura de la font i abandonem la pista per la dreta 100 metres després, internant-nos així en una senda embullada. Desemboquem posteriorment en l’AS-242 , per la qual descendim un tros. Més endavant deixem la carretera per l’esquerra en direcció a l’Estació, passant al costat de la font barroca dels Llocos. En breu salvem les vies per sota i sobre l’A-66 per a sortir de nou en l’AS-242, que parteix en dos a Olloniego .

A la sortida d’Olloniego passem al costat de la torre i el palau de Quirós. Seguirem pel voral de l’AS-242, creuant més amunt el Nalón, riu que tornaran a creuar demà o passat els que continuïn pel Camí Primitiu. Després del pont de la carretera de Castella es localitza la casa que servia d’oficina de peatge del Real Portazgo, present sempre en les grans vies de comunicació. Al costat d’ella se situa un leguario que indica la distància a la capital: 1 ½ llegües. La llegua castellana va quedar establerta en el segle XVI en 20.000 peus i equivaldria a 5,572 quilòmetres (Km 24,7) .

Abandonem la carretera en la mateixa corba, just després d’oficina del Portazgo, endinsant-nos en una senda que ascendeix la muntanya. Res feia suposar que aquesta etapa ens anés a regalar aquest suculent tram… i encara hi haurà més com aquest. Després del primer envit sortim a una pista veïnal, que seguim de front. Continuem en ascens i, a no gaire trigar, agafem un camí que avança paral·lel a la pista, on aflora el traçat d’una antiga calçada en algun tram empedrat. Confluïm finalment a l’entrada del caseriu de Picullanza , del consell de Ribera de Dalt

.

A la sortida obtenim la primera panoràmica d’Oviedo, on destaca el Palau d’Exposicions i Congressos, obra de Santiago Calatrava. La catedral encara no es deixa veure. Comencem el descens, que condueix per la venda de l’Aire i San Miguel (Km 27,4) . Ens torna a sorprendre una altra bella sendera arbrada a la vora dels rierols de la Ceprosa i Morente. Desemboca en una altra pista veïnal que ascendeix pels llocs del Caxigal (Km 29,2), Els Atapeïts, Els Escombrar-vos i El Casalot, entitats de població de la parròquia ovetense de la Manjoya. Després de les ruïnes de l’ermita de Santiago ja veiem la catedral de San Salvador . No en va el topònim Manjoya deriva de Monxoi (d’aquí també la Muntanya do Goig) que en paraules de l’historiador Juan Uría “expressa el goig que els pelegrins experimentaven en trobar-se pròxims al final del seu viatge”.

Al costat de la moderna església de Santiago passem sota l’A-66, baixant al barri de Sant Lázaro. Uns 350 metres després del pas sota l’autovia girem en diagonal cap a l’esquerra pel carrer Malatería, al costat del parc d’Hivern, arribant al carrer Gil Blas. Continuem per ella a la dreta durant 50 metres per a torçar a l’esquerra per Aurelio del Pla. Confluïm al carrer Muñoz Degrain (Ronda Sud-N-630), que creuem de front al costat del monument al pelegrí (Km 31,5).

Res més creuar seguim de front per Leopoldo Alás, després de la qual arribem a les portes del centre històric. Com en l’antiguitat, accedim a ell pel carrer Magdalena, on detalla Uría que “els pelegrins entraven a vegades a patolls, portant candeles de cera o sèu, acompanyats dels albergueros”. Sota l’arc de l’Ajuntament enllacem de front amb els carrers Cimadevilla i de la Rúa, finalitzant així en la plaça Alfons II El Cast, presidida per la Sancta Ovetensis.

Des del mateix alberg, tornem sobre els nostres passos per Ramón y Cajal i a 80 metres girem a mà esquerra per a descendir l’escalinata de la Fuentina. Desemboquem en la plaça Alfons X El Savi, que creuem per a sortir al carrer Corporacions de Lena. Sempre de front connecta amb la de Germans Granda. Atenció perquè més endavant haurem de girar a la dreta pel carrer Celso Granda, guiant-nos per les fletxes i no per la fita, el qual indica de front. Per Celso Granda prenem de front una rotonda i travessem el riu Lena per a agafar una pista asfaltada que circula al costat del riu, i que els veïns, com en tants costats, coneixen com el passeig del colesterol (Km 1,1) .

El passeig avança sense pèrdua entre el riu i l’A-66. Abans d’arribar a la gasolinera de Villallana girem 90° a l’esquerra i creuem de nou el llit del Lena per a entrar en aquesta població. Accedim al casc al costat de casa Pacita i després girem a la dreta en la plaça del Crist, passant al costat de l’església .

Dóna principi un tram perillós pel minso voral dret de l’AS-242. Ull! Passarem alguns grups de cases que conformen diversos barris i al costat d’un magatzem de materials de construcció. Mig quilòmetre després que els rius Lena i Aller es transformin en el Cabal posem els peus en Ujo, parròquia de Mieres del Camí.

Veiem en un panell informatiu referències a la Via Romana de la Carisa, avui abalisada com a G.R-100.1, que travessa la Serralada Cantàbrica des del sud pel cordal de Carraceo i la serra del Ranero. L’itinerari dels pelegrins prossegueix durant més d’una hora pel passeig del riu Cabal fins a Mieres del Camí. Creuem el llit del riu pel pont per als vianants de la Gossa, pel que sembla dit així pel peatge que es cobrava per a utilitzar-lo (Km 13) .

Seguidament salvem l’A-66 per un túnel i les vies del FEVE per una passarel·la. Accedim així al carrer Manuel Llaneza, on es concentra gran part de l’activitat comercial, que recorrem de front íntegrament. Al fons girem a l’esquerra per Teodoro Cuesta per a desembocar en la plaça de la Pasera i la seva església de Sant Joan.

Al peu es troba la plaça de Sant Joan, més coneguda com a plaça de RequexuLa escultura del escanciador, obra de Manuel Félix Magdalena, preside este espacio de arquitectura tradicional asturiana que acogió mercados de ganado y grano, hoy rebosante de sidrerías. Continuamos por la calle de Oñón (AS-242), junto al safareig de carbó El Batán fins al barri La Penya. L’alberg de pelegrins de la Penya es troba a escassos metres del Camí, prenent l’encreuament cap a Sant Tirso i Langreo (Km 15,6).

Més endavant continuarem per l’AS-242 direcció El Padrún. És un port amb un desnivell assequible i amb molt poc trànsit. Passat l’Hostal-Fonda La Penya arribarem a la Rebollada, als peus del pic Gua. En aquesta parròquia de Mieres ens trobem amb l’església de Santa María Magdalena, de fundació romànica però demolida en 1921. Encara conserva mig centenar de canecillos originals i un arc de l’absis. Custòdia la talla de Sant Lázaro que presidia l’antiga malatería, situades sempre als afores dels nuclis de població importants.

En ascens van passant diversos barris de la parròquia de la Rebollada, com Repitaneo, El Rotllo, Copián, on va existir una alberguería, Saint Lucia i Aguilar. Des del port no perdem detall de la conca minera del Cabal, amb la tèrmica de la Pereda, el pou Sant Nicolás, etc. Acabem coronant El Padrún a una cota de 385 metres, entrant al seu torn en el Consell d’Oviedo.

Res més coronar agafem el desviament a la dreta en direcció a Casares . En aquesta immediata població girem a l’esquerra a l’altura de la font i abandonem la pista per la dreta 100 metres després, internant-nos així en una senda embullada. Desemboquem posteriorment en l’AS-242 , per la qual descendim un tros. Més endavant deixem la carretera per l’esquerra en direcció a l’Estació, passant al costat de la font barroca dels Llocos. En breu salvem les vies per sota i sobre l’A-66 per a sortir de nou en l’AS-242, que parteix en dos a Olloniego .

A la sortida d’Olloniego passem al costat de la torre i el palau de Quirós. Seguirem pel voral de l’AS-242, creuant més amunt el Nalón, riu que tornaran a creuar demà o passat els que continuïn pel Camí Primitiu. Després del pont de la carretera de Castella es localitza la casa que servia d’oficina de peatge del Real Portazgo, present sempre en les grans vies de comunicació. Al costat d’ella se situa un leguario que indica la distància a la capital: 1 ½ llegües. La llegua castellana va quedar establerta en el segle XVI en 20.000 peus i equivaldria a 5,572 quilòmetres (Km 24,7) .

Abandonem la carretera en la mateixa corba, just després d’oficina del Portazgo, endinsant-nos en una senda que ascendeix la muntanya. Res feia suposar que aquesta etapa ens anés a regalar aquest suculent tram… i encara hi haurà més com aquest. Després del primer envit sortim a una pista veïnal, que seguim de front. Continuem en ascens i, a no gaire trigar, agafem un camí que avança paral·lel a la pista, on aflora el traçat d’una antiga calçada en algun tram empedrat. Confluïm finalment a l’entrada del caseriu de Picullanza , del consell de Ribera de Dalt

.

A la sortida obtenim la primera panoràmica d’Oviedo, on destaca el Palau d’Exposicions i Congressos, obra de Santiago Calatrava. La catedral encara no es deixa veure. Comencem el descens, que condueix per la venda de l’Aire i San Miguel (Km 27,4) . Ens torna a sorprendre una altra bella sendera arbrada a la vora dels rierols de la Ceprosa i Morente. Desemboca en una altra pista veïnal que ascendeix pels llocs del Caxigal (Km 29,2), Els Atapeïts, Els Escombrar-vos i El Casalot, entitats de població de la parròquia ovetense de la Manjoya. Després de les ruïnes de l’ermita de Santiago ja veiem la catedral de San Salvador . No en va el topònim Manjoya deriva de Monxoi (d’aquí també la Muntanya do Goig) que en paraules de l’historiador Juan Uría “expressa el goig que els pelegrins experimentaven en trobar-se pròxims al final del seu viatge”.

Al costat de la moderna església de Santiago passem sota l’A-66, baixant al barri de Sant Lázaro. Uns 350 metres després del pas sota l’autovia girem en diagonal cap a l’esquerra pel carrer Malatería, al costat del parc d’Hivern, arribant al carrer Gil Blas. Continuem per ella a la dreta durant 50 metres per a torçar a l’esquerra per Aurelio del Pla. Confluïm al carrer Muñoz Degrain (Ronda Sud-N-630), que creuem de front al costat del monument al pelegrí (Km 31,5).

Res més creuar seguim de front per Leopoldo Alás, després de la qual arribem a les portes del centre històric. Com en l’antiguitat, accedim a ell pel carrer Magdalena, on detalla Uría que “els pelegrins entraven a vegades a patolls, portant candeles de cera o sèu, acompanyats dels albergueros”. Sota l’arc de l’Ajuntament enllacem de front amb els carrers Cimadevilla i de la Rúa, finalitzant així en la plaça Alfons II El Cast, presidida per la Sancta Ovetensis.

Des del mateix alberg, tornem sobre els nostres passos per Ramón y Cajal i a 80 metres girem a mà esquerra per a descendir l’escalinata de la Fuentina. Desemboquem en la plaça Alfons X El Savi, que creuem per a sortir al carrer Corporacions de Lena. Sempre de front connecta amb la de Germans Granda. Atenció perquè més endavant haurem de girar a la dreta pel carrer Celso Granda, guiant-nos per les fletxes i no per la fita, el qual indica de front. Per Celso Granda prenem de front una rotonda i travessem el riu Lena per a agafar una pista asfaltada que circula al costat del riu, i que els veïns, com en tants costats, coneixen com el passeig del colesterol (Km 1,1) .

El passeig avança sense pèrdua entre el riu i l’A-66. Abans d’arribar a la gasolinera de Villallana girem 90° a l’esquerra i creuem de nou el llit del Lena per a entrar en aquesta població. Accedim al casc al costat de casa Pacita i després girem a la dreta en la plaça del Crist, passant al costat de l’església .

Dóna principi un tram perillós pel minso voral dret de l’AS-242. Ull! Passarem alguns grups de cases que conformen diversos barris i al costat d’un magatzem de materials de construcció. Mig quilòmetre després que els rius Lena i Aller es transformin en el Cabal posem els peus en Ujo, parròquia de Mieres del Camí.

Veiem en un panell informatiu referències a la Via Romana de la Carisa, avui abalisada com a G.R-100.1, que travessa la Serralada Cantàbrica des del sud pel cordal de Carraceo i la serra del Ranero. L’itinerari dels pelegrins prossegueix durant més d’una hora pel passeig del riu Cabal fins a Mieres del Camí. Creuem el llit del riu pel pont per als vianants de la Gossa, pel que sembla dit així pel peatge que es cobrava per a utilitzar-lo (Km 13) .

Seguidament salvem l’A-66 per un túnel i les vies del FEVE per una passarel·la. Accedim així al carrer Manuel Llaneza, on es concentra gran part de l’activitat comercial, que recorrem de front íntegrament. Al fons girem a l’esquerra per Teodoro Cuesta per a desembocar en la plaça de la Pasera i la seva església de Sant Joan.

Al peu es troba la plaça de Sant Joan, més coneguda com a plaça de RequexuLa escultura del escanciador, obra de Manuel Félix Magdalena, preside este espacio de arquitectura tradicional asturiana que acogió mercados de ganado y grano, hoy rebosante de sidrerías. Continuamos por la calle de Oñón (AS-242), junto al safareig de carbó El Batán fins al barri La Penya. L’alberg de pelegrins de la Penya es troba a escassos metres del Camí, prenent l’encreuament cap a Sant Tirso i Langreo (Km 15,6).

Més endavant continuarem per l’AS-242 direcció El Padrún. És un port amb un desnivell assequible i amb molt poc trànsit. Passat l’Hostal-Fonda La Penya arribarem a la Rebollada, als peus del pic Gua. En aquesta parròquia de Mieres ens trobem amb l’església de Santa María Magdalena, de fundació romànica però demolida en 1921. Encara conserva mig centenar de canecillos originals i un arc de l’absis. Custòdia la talla de Sant Lázaro que presidia l’antiga malatería, situades sempre als afores dels nuclis de població importants.

En ascens van passant diversos barris de la parròquia de la Rebollada, com Repitaneo, El Rotllo, Copián, on va existir una alberguería, Saint Lucia i Aguilar. Des del port no perdem detall de la conca minera del Cabal, amb la tèrmica de la Pereda, el pou Sant Nicolás, etc. Acabem coronant El Padrún a una cota de 385 metres, entrant al seu torn en el Consell d’Oviedo.

Res més coronar agafem el desviament a la dreta en direcció a Casares . En aquesta immediata població girem a l’esquerra a l’altura de la font i abandonem la pista per la dreta 100 metres després, internant-nos així en una senda embullada. Desemboquem posteriorment en l’AS-242 , per la qual descendim un tros. Més endavant deixem la carretera per l’esquerra en direcció a l’Estació, passant al costat de la font barroca dels Llocos. En breu salvem les vies per sota i sobre l’A-66 per a sortir de nou en l’AS-242, que parteix en dos a Olloniego .

A la sortida d’Olloniego passem al costat de la torre i el palau de Quirós. Seguirem pel voral de l’AS-242, creuant més amunt el Nalón, riu que tornaran a creuar demà o passat els que continuïn pel Camí Primitiu. Després del pont de la carretera de Castella es localitza la casa que servia d’oficina de peatge del Real Portazgo, present sempre en les grans vies de comunicació. Al costat d’ella se situa un leguario que indica la distància a la capital: 1 ½ llegües. La llegua castellana va quedar establerta en el segle XVI en 20.000 peus i equivaldria a 5,572 quilòmetres (Km 24,7) .

Abandonem la carretera en la mateixa corba, just després d’oficina del Portazgo, endinsant-nos en una senda que ascendeix la muntanya. Res feia suposar que aquesta etapa ens anés a regalar aquest suculent tram… i encara hi haurà més com aquest. Després del primer envit sortim a una pista veïnal, que seguim de front. Continuem en ascens i, a no gaire trigar, agafem un camí que avança paral·lel a la pista, on aflora el traçat d’una antiga calçada en algun tram empedrat. Confluïm finalment a l’entrada del caseriu de Picullanza , del consell de Ribera de Dalt

.

A la sortida obtenim la primera panoràmica d’Oviedo, on destaca el Palau d’Exposicions i Congressos, obra de Santiago Calatrava. La catedral encara no es deixa veure. Comencem el descens, que condueix per la venda de l’Aire i San Miguel (Km 27,4) . Ens torna a sorprendre una altra bella sendera arbrada a la vora dels rierols de la Ceprosa i Morente. Desemboca en una altra pista veïnal que ascendeix pels llocs del Caxigal (Km 29,2), Els Atapeïts, Els Escombrar-vos i El Casalot, entitats de població de la parròquia ovetense de la Manjoya. Després de les ruïnes de l’ermita de Santiago ja veiem la catedral de San Salvador . No en va el topònim Manjoya deriva de Monxoi (d’aquí també la Muntanya do Goig) que en paraules de l’historiador Juan Uría “expressa el goig que els pelegrins experimentaven en trobar-se pròxims al final del seu viatge”.

Al costat de la moderna església de Santiago passem sota l’A-66, baixant al barri de Sant Lázaro. Uns 350 metres després del pas sota l’autovia girem en diagonal cap a l’esquerra pel carrer Malatería, al costat del parc d’Hivern, arribant al carrer Gil Blas. Continuem per ella a la dreta durant 50 metres per a torçar a l’esquerra per Aurelio del Pla. Confluïm al carrer Muñoz Degrain (Ronda Sud-N-630), que creuem de front al costat del monument al pelegrí (Km 31,5).

Res més creuar seguim de front per Leopoldo Alás, després de la qual arribem a les portes del centre històric. Com en l’antiguitat, accedim a ell pel carrer Magdalena, on detalla Uría que “els pelegrins entraven a vegades a patolls, portant candeles de cera o sèu, acompanyats dels albergueros”. Sota l’arc de l’Ajuntament enllacem de front amb els carrers Cimadevilla i de la Rúa, finalitzant així en la plaça Alfons II El Cast, presidida per la Sancta Ovetensis.

Des del mateix alberg, tornem sobre els nostres passos per Ramón y Cajal i a 80 metres girem a mà esquerra per a descendir l’escalinata de la Fuentina. Desemboquem en la plaça Alfons X El Savi, que creuem per a sortir al carrer Corporacions de Lena. Sempre de front connecta amb la de Germans Granda. Atenció perquè més endavant haurem de girar a la dreta pel carrer Celso Granda, guiant-nos per les fletxes i no per la fita, el qual indica de front. Per Celso Granda prenem de front una rotonda i travessem el riu Lena per a agafar una pista asfaltada que circula al costat del riu, i que els veïns, com en tants costats, coneixen com el passeig del colesterol (Km 1,1) .

El passeig avança sense pèrdua entre el riu i l’A-66. Abans d’arribar a la gasolinera de Villallana girem 90° a l’esquerra i creuem de nou el llit del Lena per a entrar en aquesta població. Accedim al casc al costat de casa Pacita i després girem a la dreta en la plaça del Crist, passant al costat de l’església .

Dóna principi un tram perillós pel minso voral dret de l’AS-242. Ull! Passarem alguns grups de cases que conformen diversos barris i al costat d’un magatzem de materials de construcció. Mig quilòmetre després que els rius Lena i Aller es transformin en el Cabal posem els peus en Ujo, parròquia de Mieres del Camí.

Veiem en un panell informatiu referències a la Via Romana de la Carisa, avui abalisada com a G.R-100.1, que travessa la Serralada Cantàbrica des del sud pel cordal de Carraceo i la serra del Ranero. L’itinerari dels pelegrins prossegueix durant més d’una hora pel passeig del riu Cabal fins a Mieres del Camí. Creuem el llit del riu pel pont per als vianants de la Gossa, pel que sembla dit així pel peatge que es cobrava per a utilitzar-lo (Km 13) .

Seguidament salvem l’A-66 per un túnel i les vies del FEVE per una passarel·la. Accedim així al carrer Manuel Llaneza, on es concentra gran part de l’activitat comercial, que recorrem de front íntegrament. Al fons girem a l’esquerra per Teodoro Cuesta per a desembocar en la plaça de la Pasera i la seva església de Sant Joan.

Al peu es troba la plaça de Sant Joan, més coneguda com a plaça de RequexuLa escultura del escanciador, obra de Manuel Félix Magdalena, preside este espacio de arquitectura tradicional asturiana que acogió mercados de ganado y grano, hoy rebosante de sidrerías. Continuamos por la calle de Oñón (AS-242), junto al safareig de carbó El Batán fins al barri La Penya. L’alberg de pelegrins de la Penya es troba a escassos metres del Camí, prenent l’encreuament cap a Sant Tirso i Langreo (Km 15,6).

Més endavant continuarem per l’AS-242 direcció El Padrún. És un port amb un desnivell assequible i amb molt poc trànsit. Passat l’Hostal-Fonda La Penya arribarem a la Rebollada, als peus del pic Gua. En aquesta parròquia de Mieres ens trobem amb l’església de Santa María Magdalena, de fundació romànica però demolida en 1921. Encara conserva mig centenar de canecillos originals i un arc de l’absis. Custòdia la talla de Sant Lázaro que presidia l’antiga malatería, situades sempre als afores dels nuclis de població importants.

En ascens van passant diversos barris de la parròquia de la Rebollada, com Repitaneo, El Rotllo, Copián, on va existir una alberguería, Saint Lucia i Aguilar. Des del port no perdem detall de la conca minera del Cabal, amb la tèrmica de la Pereda, el pou Sant Nicolás, etc. Acabem coronant El Padrún a una cota de 385 metres, entrant al seu torn en el Consell d’Oviedo.

Res més coronar agafem el desviament a la dreta en direcció a Casares . En aquesta immediata població girem a l’esquerra a l’altura de la font i abandonem la pista per la dreta 100 metres després, internant-nos així en una senda embullada. Desemboquem posteriorment en l’AS-242 , per la qual descendim un tros. Més endavant deixem la carretera per l’esquerra en direcció a l’Estació, passant al costat de la font barroca dels Llocos. En breu salvem les vies per sota i sobre l’A-66 per a sortir de nou en l’AS-242, que parteix en dos a Olloniego .

A la sortida d’Olloniego passem al costat de la torre i el palau de Quirós. Seguirem pel voral de l’AS-242, creuant més amunt el Nalón, riu que tornaran a creuar demà o passat els que continuïn pel Camí Primitiu. Després del pont de la carretera de Castella es localitza la casa que servia d’oficina de peatge del Real Portazgo, present sempre en les grans vies de comunicació. Al costat d’ella se situa un leguario que indica la distància a la capital: 1 ½ llegües. La llegua castellana va quedar establerta en el segle XVI en 20.000 peus i equivaldria a 5,572 quilòmetres (Km 24,7) .

Abandonem la carretera en la mateixa corba, just després d’oficina del Portazgo, endinsant-nos en una senda que ascendeix la muntanya. Res feia suposar que aquesta etapa ens anés a regalar aquest suculent tram… i encara hi haurà més com aquest. Després del primer envit sortim a una pista veïnal, que seguim de front. Continuem en ascens i, a no gaire trigar, agafem un camí que avança paral·lel a la pista, on aflora el traçat d’una antiga calçada en algun tram empedrat. Confluïm finalment a l’entrada del caseriu de Picullanza , del consell de Ribera de Dalt

.

A la sortida obtenim la primera panoràmica d’Oviedo, on destaca el Palau d’Exposicions i Congressos, obra de Santiago Calatrava. La catedral encara no es deixa veure. Comencem el descens, que condueix per la venda de l’Aire i San Miguel (Km 27,4) . Ens torna a sorprendre una altra bella sendera arbrada a la vora dels rierols de la Ceprosa i Morente. Desemboca en una altra pista veïnal que ascendeix pels llocs del Caxigal (Km 29,2), Els Atapeïts, Els Escombrar-vos i El Casalot, entitats de població de la parròquia ovetense de la Manjoya. Després de les ruïnes de l’ermita de Santiago ja veiem la catedral de San Salvador . No en va el topònim Manjoya deriva de Monxoi (d’aquí també la Muntanya do Goig) que en paraules de l’historiador Juan Uría “expressa el goig que els pelegrins experimentaven en trobar-se pròxims al final del seu viatge”.

Al costat de la moderna església de Santiago passem sota l’A-66, baixant al barri de Sant Lázaro. Uns 350 metres després del pas sota l’autovia girem en diagonal cap a l’esquerra pel carrer Malatería, al costat del parc d’Hivern, arribant al carrer Gil Blas. Continuem per ella a la dreta durant 50 metres per a torçar a l’esquerra per Aurelio del Pla. Confluïm al carrer Muñoz Degrain (Ronda Sud-N-630), que creuem de front al costat del monument al pelegrí (Km 31,5).

Res més creuar seguim de front per Leopoldo Alás, després de la qual arribem a les portes del centre històric. Com en l’antiguitat, accedim a ell pel carrer Magdalena, on detalla Uría que “els pelegrins entraven a vegades a patolls, portant candeles de cera o sèu, acompanyats dels albergueros”. Sota l’arc de l’Ajuntament enllacem de front amb els carrers Cimadevilla i de la Rúa, finalitzant així en la plaça Alfons II El Cast, presidida per la Sancta Ovetensis.

• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez
• Ruben García Blázquez