Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Camí de San Salvador

Etapa 1: Etapa de León a la Robla

Información sobre la etapa 1: Etapa de León a la Robla

Davant l'hospital de pelegrins de Sant Marcos, els pelegrins més agosarats viraban rumb nord darrere de la Sancta Ovetensis, que enlluernava fins i tot al més pagà per les seves sorprenents relíquies. Ni la crua muntanya central lleonesa, ni les estretes valls asturianes els apartaven de la seva empresa, encara que molts van haver de perir en les solituds de les Forcadas i del mític port de Pallers. Com en l'antiguitat, la primera jornada no se separa gens del riu Bernesga, deixant enrere León i penetrant en el municipi de Sariegos per Carbajal de la Llegua. Belles taques de matoll mediterrani s'expandeixen més endavant fins al despoblat de Villalbura i Cabanillas, senzilla població del municipi de Quadres que presta acolliment en el seu alberg. L'itinerari coqueteja a partir d'aquí sobre el riu lleonès, avançant a mig vessant entre alzines i passant al costat de la Seca abans de presentar-se en Cascantes. L'ermita de Parany, aombrada sota la descomunal central tèrmica, ja dona pas a la Robla, on els aguerridos viatgers esperaran el primer contacte amb la muntanya.

El itinerario

L’itinerari:

Introducció:

Com relata Luciano Huidobro en Les Peregrinacions Jacobeas: “Arribats a la Creu de Sant Marcos, els pelegrins deliberaven sobre quin camí havien de seguir. Els més intrèpids i devots optaven pel de Oviedo”. En efecte, com narren les cròniques i les chansons dels pelegrins medievals, no va haver de ser empresa fàcil travessar la muntanya central lleonesa i les estretes valls asturianes darrere de les relíquies custodiades en la Camara Santa d’Oviedo. L’historiador Juan Uría considera en Les Peregrinacions a Santiago de Compostel·la que “la peregrinació a Oviedo es troba enllaçada amb la Compostelana en l’últim terç del segle XI”. A més recalca que “encara es deia a principis del segle XIX: Qui va a Santiago i no al Salvador, serveix al criat i deixa al Senyor”. Una tornada que ja va ser citat en la Nouvelle Guide, impresa a París en 1583. Així doncs, l’humil hospital de pelegrins del segle XII a la vora del Bernesga, reedificado en gran gràcies a una donació de Fernando el Catòlic i actualment Parador Nacional, representa el punt d’inici del Camí de San Salvador.

L’itinerari:

  • Km 0. León (Tots els serveis)

  • A la vora del Parador de Sant Marcos se situa la fita que resa: ‘Camí de San Salvador. León-Oviedo. Quatre Valls’. Quatre Valls és una Associació sense ànim de lucre, integrada per 26 municipis lleonesos, que es va encarregar de senyalitzar amb balises i panells informatius el tram lleonès d’aquest itinerari jacobeo. El pintor de fletxes grogues de tot l’itinerari entre León i Oviedo i pare modern d’aquest Camí és José Antonio Cuñarro Exposito, més conegut per ‘Ender’.

    Avancem així per l’avinguda dels Pelegrins, deixant a mà dreta la Delegació Territorial. Sempre de front passem la glorieta Martín Pedrego, que identifiquem per l’avió T-6 que la presideix (veure apartat observacions). Al costat del riu Bernesga i el seu passeig (a mà esquerra de l’itinerari) recorrem el barri d’Eres de Renova. Passant l’I.I.S Eres de Renova i les urbanitzacions Santa Engracia i la Vega d’Eres arribem a la rotonda que posa fi a l’avinguda, on girem a mà dreta per la calli Unicef (Km 2,8).

    Aquesta urbanització d’alt standing condueix directament a la carretera de Carbajal. La seguim cap a l’esquerra i passem primer al costat del complex Sant Cayetano abans de depassar el municipi de León (Km 4,8) . Entrem així en el de Sariegos, al que pertany Carbajal de la Llegua. Travessar aquesta localitat és una desmesura i, arribats al Bar Central, seu de l’Associació Camino de Santiago Ruta de San Salvador, tenim l’oportunitat de recollir uns obsequis, segellar la credencial i, fins i tot, adquirir-la.

  • Km 6,8. Carbajal de la Llegua (Tots els serveis)

  • Atenció! En els voltants del bar hi ha un parell de tendes on convé comprar alguns queviures, ja que fins a Cascantes, quilòmetre 21,9 d’etapa, no hi ha cap servei. Qui vagi a pernoctar en l’alberg de Cabanillas també ha de tenir-ho en compte per comprar també sopa i desdejuni. A la sortida de Carbajal ens topem amb una més que curiosa escultura, realitzada en homenatge als pelegrins d’aquesta ruta jacobea. Li succeeix una àmplia pista de terra que posa fi al tram urbà d’aquesta jornada (Km 7,9) .

    Superem uns 90 metres de desnivell en el primer envit i, en començar el descens (Km 9,8) , sempre en els mesos de més calor, ens toparem, segurament, amb un exèrcit de mosquits que campa a pler posant ous en els brots i gemmes de la nodrida roureda. Malgrat tot és un tram preciós. A més de roures, carrascas, torviscos i jaras encapçalen una selecta representació de la muntanya mediterrània. La senda s’estreny en alguns trams, creant túnels entre els arbustos. En uns altres, la senda pren aire i permet apreciar la vall i el bosc galeria del riu Bernesga. S’arriba així al despoblat de Villalbura (font a mà esquerra, a 30 mt del Camí).

  • Km 12,9. Despoblat de Villalbura (Font. Farmaciola. Llibre de signatures)

  • Otrora orgullosa població, sembrada de vinyes i cereal, avui tan sols posseeix una bústia que atresora un llibre de signatures, tiretes, betadine i altres apilaments sanitaris. Ull!, en una corba, uns 150 metres més endavant, deixem la pista per la dreta i ascendim per una trocha en fort desnivell. Bé mereix l’esforç, que ens obsequia amb una altra luxosa panoràmica de la vega del Bernesga. Aconseguim un serral (Km 13,9) i descendim per pista.

    Mig quilòmetre més endavant existeix la possibilitat de prendre una drecera, però no ho agafem per passar junt un àrea de descans amb font (Km 14,7) . De totes maneres, una mica més endavant, en el paratge de Sant Pelayo, on va haver-hi un antic cenobi, tenim un altre lloc de descans, també amb llibre de signatures i una altra font (Km 15,6) . De Cabanillas, ja a la vista, solament ens separen 20 minutos. Durant el curt trajecte únicament haurem d’atendre a un canvi d’adreça, ben senyalitzat, que prendrem cap a l’esquerra.

  • Km 17,4. Cabanillas (Alberg)

  • Arribem a aquesta petita població del municipi de Quadres pel carrer Real. En breu passem al costat de la capella del Sant Crist, en sobri maó. És la seu de la confraria local del Beneït Crist de la Vera Cruz, amb més de 4 segles d’acolliment i hospitalitat al pelegrí a les seves esquenes. En arribar a la font veiem el desviament a l’alberg de pelegrins, que es troba tan sol a 100 metres a mà dreta. El Camí, per contra, avança de front i gira 90º a la dreta gens més passar el canal del rierol de Cabanillas. Els nostres passos s’aproximen de nou als del riu Bernesga, la llera del qual dominem des de la senda que recorre el vessant. Un panell de ‘Quatre Valls’ afegeix informació sobre les alzines i el sotabosc del Bernesga (Km 18,8) . Vuit-cents metres més endavant arribem al pont que permet passar al nucli de la Seca, amb bar, encara que el Camí de San Salvador no creua la llera sinó que progressa de front.

  • Km 19,6. Puente d’accés a la Seca (Bar a 400 mt del Camí)

  • Així, amb la panoràmica de la Seca a l’altre costat del riu, la senda serpentea a mig vessant superant diversos tobogans. A la vall, després de les alzines, apareixeran uns pollancres que ens donaran ombra fins a creuar la LI-4514. Entrem en Cascantes per la carretera d’accés, també carrer Real. Aquesta localitat del municipi de Quadres té una senyora font de tres canelles, del 2014, de la qual sol rajar l’aigua a borbollons. També una senzilla església del segle XVIII, advocada a Sant Pere. En el bar podem segellar la credencial.

  • Km 21,9. Cascantes (Bar)

  • Acomiadem Cascantes amb la presència, cada vegada més propera, de la central tèrmica de la Robla. De la carretera d’accés desemboquem en la LI-4514, que deixem per l’esquerra abans del p.k 14. Un camí ens apropa en breu fins a l’ermita de Parany, que sembla sorgir a l’abric de la descomunal central tèrmica que l’aombra. Manté algun element del segle XIV, com un arc gòtic, datant la resta dels segles XVII i XVIII. L’interior alberga una talla romànica policromada de la Verge de les Neus/, patrona de la Robla.

  • Km 25. Ermita de Parany

  • En la porta d’accés al recinte es va col·locar en 2014 la mà del pelegrí, que resa: “Col·loca la teva mà sobre la meva i que la bondat i amor que alberga en el teu interior impregni aquest lloc”. En breu superem per sota la N-630 i més endavant accedim a un pont elevat sobre les vies, que mor al carrer Ramón y Cajal de la Robla (Km 26) . Ja no hi ha pèrdua, cal continuar sempre de front, pels carrers Ramón y Cajal i Major, fins al final d’aquesta localitat lleonesa. L’alberg se situa al costat del parc de la Huerga.

  • Km 27. La Robla (Tots els serveis)

  • Las dificultades

    • Kilometraje respectable i perfil ‘rompepiernas’ entre Carbajal i Cabanillas:
      Aquelles persones que desitgin anar de menys a més, afinant la forma física segons passin les jornades, poden fer una primera etapa de 17,4 quilòmetres fins a Cabanillas, petita localitat amb alberg. Aquesta opció també és vàlida per a aquells pelegrins que surtin tard de León. Quant al perfil, aquest no exigeix grans esforços, encara que el tram de 10,6 quilòmetres entre la sortida de Carbajal i Cabanillas és un puja baixa constant, amb algun repecho de certa duresa.

    Observaciones

    • En León podem aconseguir la credencial del Camí de San Salvador, dissenyada en exclusiva per a aquesta ruta de peregrinació, en l’alberg Fundació Ademar, en l’alberg de les Carbajalas i en l’Oficina municipal d’Informació i Turisme. També es pot adquirir en el bar Central de Carbajal de la Llegua, seu de l’Associació Camino de Santiago Ruta de San Salvador. Recalcar que la credencial oficial del pelegrí també és completament vàlida!.

    • Cabanillas manca de serveis, així que aquells pelegrins que pernoctin en la localitat han de comprar el sopar i el desdejuni en León o en Carbajal de la Llegua.

    Qué ver, qué hacer

    • LEÓN:

      Va tenir el seu origen en l’assentament definitiu de la legió romana VII Gemina cap a l’any 74 de la nostra era. Va ser una important ciutat romana que l’any 712 va ser conquistada pels àrabs i va romandre sota el domini musulmà fins al 853, any en què Ordoño I la va recuperar, va repoblar i va incorporar al Regne d’Astúries. Sota el regnat d’Ordoño II, León es va proclamar capital del seu propi regne i amb els anys va arribar a aglutinar el que avui és Galícia, part de Portugal, Astúries, Cantàbria i gran part de Castella i Lleó.

      • Les seves joies arquitectòniques són innombrables: la catedral de Santa María (s. XII-XIII), coneguda també per l’àlies llatí de Pulchra Leonina, és d’estil gòtic i va començar a construir-se cap a l’any 1205. Està inspirada en la catedral francesa de Reims i el seu interior és grandiós, ple d’harmonia gòtica i les seves vidrieres cobreixen una superfície d’1.800 metres quadrats. La façana principal, la que mira a occident, obsequia al visitant amb triple portada, rosassa i dues torres: la de les Campanes i la del Rellotge. Més informació a la web oficial http://www.catedraldeleon.org/

      • També destaquen la Real Basílica de Sant Isidoro, un dels grans tresors del romànic espanyol que es compon de la pròpia església, el Panteó Real i un museu. El Panteó va ser construït en 1063 i l’església, que va substituir a l’anterior mossàrab, es va consagrar en 1149. http://www.sanisidorodeleon.com//. L’Hostal de Sant Marcos és un edifici plateresc bellíssim. El seu origen com a hospital de pelegrins es remunta al segle XII però l’edifici actual es va construir entre els segles XVI i XVIII. De façana plateresca (estil molt ornamental propi del Renaixement espanyol), l’hostal de Sant Marcos és avui Parador de Turisme i alberga el Museu de León.

      • D’èpoques molt més posteriors trobem la Casa Botins de Gaudí. Al costat de l’edifici modernista hi ha una escultura de l’arquitecte català contemplant la seva obra. Els amants de l’art contemporani trobaran el seu espai en el MUSAC, en l’Avinguda dels Reis Lleonesos, 24 (al costat de la sortida del Camí cap a la Robla). En l’actualitat alberga més d’1.650 obres de gairebé 400 artistes castellà i lleonesos, nacionals i internacionals.

      • Abandonar la capital sense visitar i degustar els brous i tapes del Barri Humit no té perdó. Està comprès entre els carrers Ampla (que enllaça el centre amb la catedral), de la Rúa, Badillo i Les Voltes, amb enclavaments tan pintorescs com el de la plaça de Sant Martín. Solcat de bars i tavernes, cadascun d’ells especialitzat en una o diverses tapes que serveixen gratis amb cada consumició.

      • Web Oficial de Turisme de León

    En imágenes

    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez
    • Ruben García Blázquez

    Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

    Los peregrinos opinan sobre la etapa 1: Etapa de León a la Robla

    0 comentarios

    El Camino de SantiagoGuía práctica

    Fundació EROSKI

    Validacions d’aquesta pàgina

    • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
    • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
    • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
    • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte