Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

PAZO DE SANT ISIDRE – MONDOÑEDO

Divendres, 28deMaigde2021 | per     Simonetta Dondi dall’Orologio
 0 Meneame0  0  0 Google +0

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Pazo de Sant Isidre en Mondoñedo és el pazo més gran de la comarca, com ho és també el seu colomar, va ser la Torre Vella, així denominada en els documents medievals, jurisdicció civil i criminal, conserva el rotllo de justícia desapareguts, aquests últims, per ordre de Napoleó a principi del segle XIX.

En la propietat es va trobar un miliario romà i es conserva part de la calçada romana: l’estudiós gallec Drapaire Marró afirmava que “Brea” o “Bria” és paraula arcaica gallega que vol dir “corriol” per tant Vallibria o Val de Brea, nom antic de Mondoñedo, era la Vila en el camí que conduïa a la costa des de Lucus Augusti. Per tant tota la zona on es troba el pazo, que abasta el Couto d’Outeiro, era la ubicació de la ciutat de Vallibria: arran de la donació de Donya Urraca, del territori de la Diòcesi en el segle XII, la ciutat es trasllada a la vall on s’inicien els fonaments de la catedral. El passat històric del pazo és ancestral i sempre va ser important: tal vegada una Domus o un temple en època romana, després torre de justícia en època alt medieval, convent de les concepcionistas i pazo senyorial.

La porta principal conserva un escut amb una llegenda escrita pel Llicenciat Molina, canònic malagueny del segle XVI, on fa referència a la dona anglesa (la reina Elisabeth I d’Anglaterra) i tal vegada sigui l’única citació sobre pedra, en tota Espanya, d’aquesta reina que tant problemes va donar a aquest País.

L’actual construcció és obra de l’arquitecte càntabre Diego Ibáñez Pacheco el mateix que va construir el claustre de la catedral de Mondoñedo, aquest va reutilitzar les mateixes pedres que feien part de la torre vella i els escuts que feien part de la construcció medieval. Després del trasllat de les monges concepcionistas intramurs en el segle XVIII, hi ha constància que es va desmuntar part del pazo per a poder construir el convent actual. En el pazo queda vestigi d’aquesta demolició.

Sempre en el segle XVIII tenim testimoniatge que un home de color va fugir d’un vaixell negrer anglès, al Ferrol i va arribar corrent fins a Mondoñedo on el van capturar i va ser encadenat en les masmorres del pazo on finalment va morir, es deia Caire i va ser batejat amb el nom de José. La seva partida de baptisme es conserva en la parròquia de Santiago de Mondoñedo.

El pazo té unes vistes impressionants per tots els costats atès que en el seu moment va ser lloc estratègic; de fet l’entrada principal segueix en el costat més ocult del lloc, tal vegada continua sent l’entrada de l’antiga torre anteriorment esmentada.

Sant Isidre és unit també a la literatura: escriu García Lorca sobre el personatge de Mariana Pineda, la primera dona executada amb garrot vil per brodar la bandera de la Llibertat en el segle XIX. El Jutge que la va condemnar era d’Alfoz (Lugo) i la seva esposa era la propietària del pazo, la qual està enterrada en la capella i probablement allí van portar les restes, segons testament, del seu espòs mort en exili a Roma.

S’han observat a l’interior de la propietat fenòmens paranormals vinculats als seus antics habitants

                                  Simonetta Dondi dall’Orologio