Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume > Història > Albor, esplendor i decadència de la peregrinació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Història

Albor, esplendor i decadència de la peregrinació

El rei Alfons II mana edificar sobre el sepulcre una senzilla església i comencen a arribar visitants a la tomba de l'Apòstol. L'any 844,un altre fenomen sobrenatural donaria el definitiu recolzament a la figura de Santiago com a encarnació de la Reconquesta. El 23 de maig en Clavijo, prop de Logronyo,el rei Ramir I d'Astúries s'enfronta a les tropes musulmanes d'Abderramán II en clar desavantatge numèric.

En ple fragor de la batalla, l’apòstol Santiago apareix espasa en mà a lloms del seu famós cavall blanc atacant als infidels. Els cristians vencen contra pronòstic i el mite jacobeo traspassa definitivament els Pirineus. Neix l’apel·latiu de Santiago Matamoros. En el segle X la peregrinació a Compostela és un fet consolidat en la cristiandat. És l’època del camí de la costa, més segur que els de l’interior, exposats a les correries àrabs. Serà a partir de l’any 1000 quan es popularitzin les peregrinacions a Santiago, com abans ho fessin els romanins amb Roma o els palmeros amb Jerusalem. Els monarques van comprendre que mantenir el Camí lliure i expedit era assegurar-se una via de vital importància econòmica, comercial i militar per a controlar el seu territori. Dos són els reis que més donaran suport a la ruta jacobea: el navarrès Sancho III el Major i el castellà Alfons VI. El Camí es dota d’una sèrie d’infraestructures (calçades i ponts) i de llocs assistencials per al pelegrí. Fonamentals en aquest camp han estat els ordes religiosos hospitalaris, entre les quals destaca la de Cluny.

La primera eclosió en les peregrinacions a Santiago es produeix en els segles XI i XII, coincidint amb l’esplendor de l’art romànic. En 1122 el Papa Calixt II proclama Any Sant Jacobeo aquell en el qual el 25 de juliol coincideixi en diumenge. Multituds de gents comencen a arribar de tot arreu d’Europa donant un toc cosmopolita a les ciutats per les quals passa l’itinerari. El Camí Francès és el més utilitzat i per Roncesvalles es constaten milers i milers de pelegrins en aquests anys, més tard amb la conquesta de Saragossa s’habilitaria el ramal de Somport a Puente La Reina. Les antigues calçades romanes de Bordeus a Astorga, passant per Vitòria i Briviesca, i d’Astorga a Iria Flavia serveixen de base a la ruta jacobea i sorgeixen gran quantitat de burgs i ciutats que acullen una nova classe urbana d’artesans i comerciants, la majoria francs.

A partir del segle XIV el Camí entra en declivi, la pesta negra ha delmat la població europea, la cristiandat comença a dividir-se (els protestants consideraven les peregrinacions com a actes populatxers), el món s’eixampla i els monarques dediquen els seus esforços a conquistar nous mons. En els segles XVII i XVIII es milloren les comunicacions i el Camí recobra part del prestigi i rep pelegrins il·lustres, no obstant això en el XIX els lliurepensadors, els descobriments científics, la revolució industrial i el desenvolupament urbà no es porten bé amb una manera de vida amb reminiscències medievals. Va ser tan aguda la crisi que en 1884 el papa León XIII va haver de declarar veritables les restes de l’Apòstol reapareguts en unes excavacions (s’havien amagat en el segle XVI davant les amenaces de les incursions angleses comandades pel pirata Francis Drake). Avui dia la peregrinació a Santiago sembla recobrar l’esplendor d’antany, i en 1985 la UNESCO va declarar la ruta jacobea com a Patrimoni Universal de la Humanitat.