Etapa de Baños de Montemayor a Fuenterroble de Salvatierra

km 32,9

Temps 08H 15’

Dificultat mitjana

Albergs 6

Disponible sense connexió

Ens acomiadem d'Extremadura i saludem a Castella per Béjar

Informació sobre l’etapa 16: Etapa de Baños de Montemayor a Fuenterroble de Salvatierra

Perfil: Etapa de Baños de Montemayor a Fuenterroble de Salvatierra

Amplia el mapa

Punts d’interès de l’etapa 16: Etapa de Baños de Montemayor a Fuenterroble de Salvatierra

16 Albergue parroquial de Fuenterroble de Salvatierra
15 Església de Santa Maria la Blanca
14 Mil·liari. Bosc del Pelegrí
13 Església de La nostra Senyora de la Misericòrdia
12 Església de Sant Jaume Apòstol
11 Mil·liari Riu de Sangusín. Nº CXLII
10 Església de l'Asunción
9 Albergue Rural Alba y Soraya
8 Mil·liari del corral. Nº CXXXIV
7 Miliari
6 Pont de la Malena
5 Restes de calçada i pas sota l'autovia
4 Calçada restaurada
3 Centre d'Interpretació de la Via de la Plata
2 Església de Santa Maria
1 Albergue Turístico Vía de la Plata de Baños de Montemayor

L’itinerari

Km 0. Baños de Montemayor (Tots els Serveis)

No hi ha millor començament possible que afrontar la pujada al Port de Béjar pel tram de la calçada romana que aflora a la sortida de Baños de Montemayor (Km 0,6). Va ser restaurat en la dècada dels 70 i, segons algun autor, amb poc encert. Mantingui o no la seva essència la pujada es mostra agradable, evitant l'asfalt i les voltes i revoltes de la N-630. En plena ascensió hi ha una font de pedra amb la inscripció Canyada Real Allisti Zamorana o de la Plata, fet que reivindica també el pas d'aquesta via pecuària.

Passem la font i la calçada s'acaba, obligant-nos a creuar la nacional i continuar per un camí que transita per l'esquerra.

Km. 2. Port de Béjar (Salamanca)

És en aquest moment quan diem adeu a Extremadura i ens endinsem a Castella per la província de Salamanca. La senda ens retorna de nou a la carretera i per ella aconseguim l'alt. Una gasolinera, la veterana Casa Adriano i el barri de l'Estació, amb alberg inclòs. El canvi de paisatge és espectacular i apoteòsic, perquè davant els ulls del pelegrí sorgeix ara, en arribar a Port de Béjar, una panoràmica d'autèntic privilegi, sent el seu patrimoni natural distingit com a Parc Natural de Candelario (1992), Reserva de la Biosfera (2006), Jardí Botànic BIC (2006), Xarxa Natura 2000 (2015) Camí Natural o Via Verda (2018)

Deixem la N-630 per l'esquerra i passem sota el pont de l'autovia, on les obres han descobert un altre tram de calçada que alguns han catalogat com no romana (Km 3,9). Més endavant hi ha una àrea recreativa i la reproducció del miliario CXXXII. Suposadament va ser en aquest lloc, a 132 milles de Mèrida, on estava assentada la mansio Caecilio Vico, encara que també hi ha disparitat d'opinions i alguns autors la situen en Baños de Montemayor. Baixem per la roureda fins al pont de la Magdalena o de la Malena, que creuem per a salvar el llit del riu Cos d'Home (Km 7,1).

A uns metres s'alça un miliario i de seguit veurem un corral a mà dreta, guarda un dels miliarios millor conservats de tota la Via. Es tracta del número CXXXIV (Km 7,5). Després de la visita gaudim d'un tram de tres quilòmetres al costat del riu, fins a arribar a la carretera (Km 10,7) i enllaçar de nou amb l'antiga calçada, per la qual ascendim a Calçada de Béjar.

Km 12,7. Calçada de Béjar(Alberg. Bar) •

L'ermita de l'Humilladero ens dona la benvinguda a aquesta petita població, d'encertat nom i que travessem fins a arribar a la plaça, on està l'església de l'Asunción i on podem admirar una mostra de la més típica arquitectura serrana. Deixem la localitat per a llanear durant sis quilòmetres per la vall del Sangusín. A l'esquerra, al lluny, les Batuecas i la Serra de França. A la dreta, les serres de Béjar i Candelario. El recorregut està jalonat per diversos miliarios. Entre ells el número CXLII, que es troba de nou a la riba del riu Sangusín després del seu periple com a adorn en el Ministeri d'Obres Públiques (Km 19,2). Sortim a l'asfalt durant un curt tros i prenem un camí que ens portarà fins a Valverde de Valdelacasa, en el terme del qual es degué situar la mansio ad Lippos.

Km 21,7. Valverde de Valdelacasa(Albergs. Bar)

Aquí ens reben uns creuers i l'església de Santiago. No triguem a creuar Valverde de Valdelacasa, que llueix algunes escultures jacobeas, per a prendre la carretera que ens condueix, en ascens, fins a la següent població: Valdelacasa, on aconseguim els 950 metres d'altitud.

Km 25. Valdelacasa(Bars. Botigues. Posada del Pelegrí)

Abandonem el poble i més endavant deixem l'asfalt per l'esquerra. Anem liquidant els últims sis quilòmetres de la jornada entre rouredes. Encara hi haurà temps per a més sorpreses, com la que ens ofereix el miliario CXLVIII, reposat en el batejat com a Bosc del Pelegrí (Km 28,8). Encara retornem una vegada més a la carretera per a aconseguir finalment Fuenterroble de Salvatierra.

Km 32,9. Fuenterroble de Salvatierra(Alberg. Casa Rural. Bars. Botigues)

Les dificultats

Observacions

En imatges

Què veure, què fer

PORT DE BÉJAR.PATRIMONI NATURAL. “EL DESCANSADERO”: Porta de Castella i Lleó en la seva meta cap a Compostela, on l'orografia i el clima són d'una altra manera. Enrere queda Baños de Montemayor (700 m). I, ara, després de la pronunciada pujada apareix Port de Béjar (950 m), referent “Descansadero” al llarg de la història en la romanització i en la transhumància, perquè es preferia “dormir la fatiga” després de la costa de Baños per a iniciar el nou dia amb una semiplanícia i baixada fins al Pont de la Malena i asi agafar a poc a poc el ritme del Camí.PATRIMOMIO HISTÒRIC : Petjada romana - Manssio Caecilio Vico : Molts són els estudiosos que situen la “manssio” romana Caecilio Vico en Port de Béjar; en el paratge de l'Alberg i el seu entorn. Abundants vestigis romans en el Camí : calçada original, miliarios, tomba, clavegueram... Petjada pelegrina: Hospital de Pelegrins . Petxina. Advocació a l'església a un Sant Pelegrí. Al·lusió directa al terme “pelegrí”, en els Estatuts de la Confraria de la Vora Cruz (Segle XVII). Petjada napoleònica: Setge, crema i rapte del Llum de Plata de l'Església el 21 de maig de 1812. Des de llavors existeix el “Carrer Cremat”.

PATRIMONI ARTÍSTIC: Església de l'Asunción: XVI-XVII. Fusta, pedra i maó mudèjar. Preciós cassetonat i retaule. Talla majestuosa de la Verge que albira la mà de Gregorio Fernández o la seva escola. Ermita de l'Humilladero: Barroc. Dedicada al Crist de la Pietat, amb bella talla, patró del poble (14 de setembre). Pintures molt interessants, que parlen del Diví Morals o la seva escola. Construcció típica de poble de serra: Calles i teulades molt irregulars, destacant en el més alt del poble el Barri de les Cábilas. construïda en vessant amb carrers retorçats. pintoresques i ensoñadora
CALÇADA DE BÉJAR:
A gairebé 800 metres d'altitud i dividit per la calçada romana, Calçada de Béjar està en un posició privilegiada. Entre la serra de Béjar i la vall del riu Sangusín, pel qual continua la Via de la Plata cap a Valverde de Valdelacasa. El seu cens ronda la centena d'habitants però poc importa. Té excel·lents mostres d'arquitectura popular.
- Església de l'Asunción:
  Realitzada en el segle XVI. En la seva pila baptismal va ser batejat el beat Antonio Martín.
- Fortí romà:
  Lloc de vigilància romà, l'únic que es conserva d'aquest tipus i que servia per a protegir la Via. Està situat a un quilòmetre escàs de Calçada de Béjar i va ser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 1931. En el 2005 es va proposar a l'administració de la província que es fessin els treballs de neteja i restauració pertinents per a endreçar aquest valuós fortí de la Via de la Plata.
VALVERDE DE VALDELACASA:
En el seu terme municipal, mig quilòmetre abans d'entrar en la població, estava situada la mansio Ad Lippos, la setena des de Mèrida.
- FUENTERROBLE DE SALVATIERRA:
  En el llibre Per Salamanca també passa el camí de Sant Jaume (Primera edició de 1965 i ara reeditat), el seu autor Salvador Llopis, fa la següent referència del Camí al seu pas per Fuenterroble: "Abans d'arribar a Fuenterrobles s'obre un paisatge de trigales. S'ha deixat enrere la Castella política i s'entra a la Castella geogràfica cantada per Gabriel y Galán. Fuenterrobles, nom d'eufonía forta, manté el caràcter jacobeo. Pel lloc anomenat els Fangs Acoloriu-vos, descendia la calçada romana, avui convertida en un camí mort solcat de carrilones. En un paratge ampli a la vora de la Serra de Tonda, no lluny de la Calçada, encara existeix la Font de Santiago, segons tradició "servia per a sadollar la seva set els caminantes". Avui Fuenterroble manté, més si cap, aquest caràcter Jacobeo. Gràcies en gran part al rector Blas Rodríguez que promou tota classe d'activitats des de l'Associació d'Amics del Camí de Santiago Via de la Plata de Fuenterroble. A la fi d'octubre de 2010 es va inaugurar en aquesta localitat un Centre d'Interpretació de la Via de la Plata.
- Església de Santa María la Blanca:
  Construcció gòtica del segle XV reedificada sobre un temple romànic i composta de tres naus. Posseeix una torre dividida en tres cossos a la qual es puja per una escala de caragol. A l'interior conserva un retaule de principis del XVIII, l'autoria del qual s'atribueix a Joaquín de Churriguera. El temple es va restaurar en 1996 i amb aquest motiu es va encarregar una talla d'un Crist pelegrí. Aquesta escultura, de l'artesà Ángel Domínguez Velázquez, mesura dos metres i mig i està realitzada en pi d'oregón. Al costat de l'Església de Fuenterroble es poden veure uns panells explicatius sobre la Via de la Plata i la construcció de calçades romanes amb un exemple in situ.