Etapa de Santa Croya de Tera a Rionegro del Pont

km 27,5

Temps 06H 50’

Dificultat alta

Albergs 6

Disponible sense connexió

És obligatori visitar l'església romànica de Santa Marta de Tera

Informació sobre l’etapa 3: Etapa de Santa Croya de Tera a Rionegro del Pont

Perfil: Etapa de Santa Croya de Tera a Rionegro del Pont

Amplia el mapa

Punts d’interès de l’etapa 3: Etapa de Santa Croya de Tera a Rionegro del Pont

15 Santuari de la Verge de la Carballeda
14 Albergue de peregrinos Virgen de la Carballeda
13 Riu Negre
12 Església de Sant Pere
11 Presa de l'embassament de Nostra Senyora d'Agavanzal
10 Església d'Olleros de Tera
9 Miliari anepígraf
8 Albergue de peregrinos de Calzadilla de Tera
7 Zona recreativa La Barca
6 Rierol El Sardón
5 Albergue de Peregrinos de Santa Marta de Tera
4 Santiago pelegrí
3 Riu Tera
2 Cellers
1 Casa Anita

L’itinerari

Km 0. Santa Croya de Tera(Alberg. Bar. Botigues. Farmàcia)

Res més sortir de Santa Croya creuem el pont sobre el Tera, riu que forma el Llac de Sanabria i que dona el seu cabal a l'Esla. Entrem així en Santa Marta de Tera, en la església romànica de la qual del segle XI es troba la joia del Camí Sanabrés. Parlem de la talla més antiga que es coneix d'un Santiago pelegrí i està situada en una dels carcanyols de la portada sud. L'Apòstol, amb gaiato i sarró, estén el palmell de la seva mà i esglaia per la seva bellesa i el seu misteri. La visita és obligada. Després cal fer marxa enrere per a reprendre el traçat, descendint per una pista asfaltada.

Km 0,5. Santa Marta de Tera(Alberg. Bars. Botiga)

El primer compàs de l'etapa el marca el bosc de ribera del Tera. Diverses tablillas de fusta amb la figura del Santiago pelegrí de Santa Marta ens guien per diversos encreuaments, on també superem alguns rierols. Amb el riu a la nostra esquerra l'horitzó va obrint-se fins a arribar a la carretera. La seguim cap a l'esquerra per a creuar el Tera. A la riba podrem veure els gronxadors i berenadors de la Àrea Recreativa La Barca (Km 6,4).Res més passar el pont deixem la carretera per la dreta. Agafem així un camí que seguirem sempre front, sempre que no vegem alguna fletxa que ens indiqui una altra direcció. Després ens internem en una chopera que ens talla el pas i que ens porta a reprendre el camí per a arribar fins a una altra carretera, aquesta vegada a la ZA-P-2547, la nomenclatura de la qual seria més concorde per a un robot.Una fita de granit ens indica la direcció a seguir i continuem per la carretera uns 700 metres per a abandonar-la per la dreta. Després de passar la font La Ribera i creuar un canal entrem en Calzadilla de Tera, població per on passava la Via Augusta, la calçada romana número XVII de el Itinerari d'Antonino que unia les poblacions de Braga i Astorga.

Km 11,5. Calzadilla de Tera(Alberg. Bar. Botiga)

Al costat de l'església derruïda cal girar a la dreta, creuar el canal i avançar en paral·lel per la seva dreta durant gairebé 2 quilòmetres fins a arribar a la següent població: Olleros de Tera, amb alberg privat.

Km 13,7. Olleros de Tera(Alberg. Bar. Botiga. Farmàcia)

Sortim del poble per a travessar una carretera i continuar per pista fins gira a la dreta per a arribar fins a el Santuari de La nostra Senyora d'Agavanzal, on es pren una senda que arriba també fins a la presa (Km 18).En arribar a les comportes de l'embassament creuem la presa i girem a l'esquerra per a agafar la carretera que va envoltant la riba. Arribat un punt ens anem allunyant de l'embassament per a arribar fins a Villar de Farfón, pedania de Rionegro del Pont que ens dona la benvinguda a la comarca de la Carballeda. Aquesta població compta amb la hospitalitat de Craig i Dorothea.

Km 21,5. Villar de Farfón(Alberg de Craig i Dorothea)

El traçat passa de llarg la església de Sant Pere. A la sortida agafem un camí que transita primer per una zona oberta i que de manera gradual es veu envoltat de vegetació. Afrontem un petit desnivell fins a situar-nos a 850 metres d'altitud, en un serral des del qual podem distingir Rionegro del Pont. Després de la baixada arribem al costat d'unes naus i travessem posteriorment el riu Negre. De seguit passem sota un arc del pont de la N-525 i entrem en Rionegro del Pont gairebé a l'altura de el alberg.

Km 27,5. Rionegro del Pont(Alberg. Bars)

Les dificultats

Observacions

En imatges

Què veure, què fer

SANTA MARTA DE TERA
- Església de Santa Marta: Aquesta església del segle XI, de planta de creu llatina i una sola nau, és un dels temples romànics més antics de tota la província. Va ser declarada Monument Històric - Artístic en 1931. En un carcanyol de la portada sud espera l'escultura d'un Santiago Pelegrí, una figura colpidora per la seva bellesa, sobrietat i misteri. Per mèrits propis s'ha convertit en el símbol del Camí de Santiago Sanabrés o Mossàrab. Porta un sarró decorat amb una petxina i un gaiato a la mà dreta però la seva principal força resideix a la seva mà esquerra, que exhibeix la palma a manera de salutació. L'any 1993, amb motiu de la commemoració de l'any jubilar, es van encunyar monedes de cinc pessetes amb la imatge d'aquest apòstol en l'anvers.
CALZADILLA DE TERAEl mateix nom li delata. On avui s'assenteixi aquesta localitat de la Vall del Tera va haver-hi un temps en què va passar la Via Augusta, la calçada romana número XVII de l'Itinerari d'Antonino que unia la població portuguesa de Braga amb Astorga. A la província de Zamora aquesta via té una longitud de 60 quilòmetres.
- Antiga església de les Santes Justa i Rufina: En estat de ruïna, d'estil romànic i amb campanar d'accés exterior. El seu retaule, barroc i restaurat en 1773, es va traslladar a l'església nova.
OLLEROS DE TERA
- Santuari de La nostra Senyora d'Agavanzal: Temple de gran devoció entre els veïns d'Olleros, que acudeixen en massa el segon dissabte de cada mes de setembre. El santuari va ser restaurat recentment i finançat pel patronat del Camí de Santiago de Castella i Lleó.
VILAR DE FARFÓNPertany al municipi de Rionegro del Pont i està situat en la rodalia de l'embassament de La nostra Senyora d'Agavanzal. Com apunta l'autor Eusebio Rodríguez Carrión: "Va ser fundat en el segle XVI per Donya Rosa Cifuentes i Losada, descendent de la família dels Losada, Senyors de Rionegro i per això també de Diego de Losada, fundador de Caracas".
- Església de Sant Pere: Construcció d'una sola nau. El retaule està presidit per la imatge de Sant Pere, una talla en fusta de més de dos-cents anys. Com també apunta Eusebio Rodríguez: "Atès que la fundació de Vilar de Farfón va ser posterior al segle XVI, és molt possible que l'actual església sigui una ampliació d'una primitiva ermita".
RIONEGRO DEL PONTPoble natal de Diego de Losada, fundador de Caracas, i situada a la riba del riu Negre, afluent del Tera. Aquesta localitat és cap de municipi i engloba a altres tres entitats poblacionals: Santa Eulalia del Riu Negre, Valleluengo i Villar de Farfón. Totes elles conformen la comarca de la Carballeda, anterior a la de Sanabria i on la muntanya mediterrània comença a fondre's amb espècies més atlàntiques, com el mateix carballo, veu gallega amb la qual es denomina al roure.
- Antic hospital o Casa de la Verge: El primer edifici que visita el pelegrí en arribar a Rionegro és el modern alberg, antany hospital de pelegrins i més tard hospedería.
- Santuari de la Verge de la Carballeda: Propietat de la Confraria dels Falifos, és d'origen romànic i el seu aspecte s'ha anat conformant al llarg de la història. Va ser ampliat en els segles XIV i XV i completat en el XVIII. El temple, format per tres naus, destaca en l'exterior per la seva torre de cadirat de més de vint metres. L'interior acull la imatge de la Verge de la Carballeda, patrona de la comarca i venerada especialment en la festa que se celebra cada tercer diumenge de setembre, que a més d'actes religiosos compta amb una important fira.
- Confraria dels Falifos: Els orígens d'aquesta germanor, avui vigent, no són molt clars, encara que és molt probable que es remunti fins al segle X. En el segle XIV el Papa Clement VI li va atorgar la Benedicció Apostòlica i la va admetre sota la seva protecció. La dada més important és que va néixer com una simple reunió d'alcaldes i religiosos per a donar culte a la Verge i facilitar el pas dels pelegrins que es dirigien fins al sepulcre de l'apòstol. En els seus inicis va destinar els diners a la construcció de ponts i més endavant a la d'hospederías i hospitals. Falifo, farrapo o vulgarment drap és una paraula que designa l'herència que deixa el confrare a la germanor. Es diu així perquè antigament es lliurava una peça que posteriorment es venia per a recaptar fons.