Etapa de Somport a Jaca

km 30,5

Temps 08H 30’

Dificultat mitjana

Albergs 8

Disponible sense connexió

161 quilòmetres per delectar-se de la fortificació militar del segle XIX

Informació sobre l’etapa 1 per Somport: Etapa de Somport a Jaca

Amplia el mapa

Punts d’interès de l’etapa 1 per Somport: Etapa de Somport a Jaca

15 Ciutadella
14 Catedral de Jaca
13 Ermita de Sant Cristòfol
12 Gual riu Ijuez
11 Església de Sant Miquel
10 Església de Sant Esteve
9 Coves de Villanúa
8 Pont medieval
7 La nostra Senyora de l'Asunción
6 Torre de fusilers
5 Estació de Canfranc
4 Funderia de l'Anglasé
3 Hospital de Santa Cristina
2 Monument al pelegrí
1 GR.65.3 a Aragó

L’itinerari

Km 0 . Somport (Alberg. Bar)

Un senyal de fusta amb la indicació "GR 65.3 Canfranc Estació" i una fita jacobeo llaurat amb les distàncies a Santiago de Compostel·la (858 Km) i Undúes de Lerda, última població aragonesa (87 Km), inciten a fer el primer pas. Baixem les escales que es troben al costat de la fita per seguir descendint al costat del marge dret del riu Aragó . A penes recorreguts 800 metres envoltem la planta excavada de l'hospital de Santa Cristina , reconegut hospital de pelegrins fundat en la Baixa Edat mitjana. Rere deixar l'estació hivernal de Candanchú a mà dreta creuem la N-330, salvem el petit desnivell gràcies a unes escales i reprenem la marxa barri avall. La presència d'alguns búnquer de formigó i el desafiador panorama de la nostra dreta, amb diverses moles pirinenques alçar sobre el campament de Rioseta , faciliten la travessia fins topar-nos amb la xemeneia de la fundería de el Anglasé , una torre de cadirat que representa l'únic vestigi d'una antiga mina de coure i ferro. Després d'una breu trobada amb el bosc sortim a una pista i girem a l'esquerra per salvar el llit del riu procedent de la Canal Rosegui . Tot seguit obrim un portell de fusta i reprenem la senda. Un quilòmetre més endavant, un pont de fusta permet creuar les aigües del barranc de Izas , que també es desplomen cap al riu Aragó. Continuem baixant per una estreta sendera menjada per l'exuberant vegetació i a esquena del Coll de Lladres , dos forts defensius de 1758 i 1900 mimetitzats sobre el penyal. L'aroma d'un forn de pa obre l'apetit arribant al voral de la N-330, carretera que seguim per entrar en Canfranc Estació .

Km 6,8 . Canfranc Estació (Tots els Serveis)

Una vorera pavimentada permet abandonar la població al costat del riu, encara que rere les últimes cases es torna al voral de la carretera per creuar un túnel. A la sortida es gira a l'esquerra per prendre unes escales que baixen al peu de la presa de Canfranc ( Km 8,5 ) . Creuant el riu Aragó ens internar-nos en una senda que zigzagueja sobre el tallat format per l'erosiva acció del riu. Des d'aquest mirador pot observar la torre de Fusellers , fortificació militar del segle XIX emplaçada a la vora de la N-330. En alguns trams el camí es torna ombrívol gràcies a la cobertura dels fajos i descendeix fins el barranc de Ip , on saluda una freda cascada ( Km 10 ) . Creuem el pont, encara amb la frescor de les falgueres i el bosc, per recórrer el quilòmetre que ens separa de Canfranc .

Km 11,2 . Canfranc (Alberg. Bar)

La localitat es travessa pel carrer Albareda, que divideix el poble en dues meitats iguals. Deixem a mà esquerra l'església parroquial de la Asunción per creuar el riu Aragó pel pont medieval . Abrigallats entre la muntanya i el riu seguim durant més de dos quilòmetres fins arribar a un pas subterrani que travessa la N-330 i que obliga gairebé a ajupir ( Km 13,6 ) .Un altre tram de dos quilòmetres, amb la perspectiva del riu sota els nostres peus, ens porta a passar al costat de la cova de les Güixas , una gruta d'estalactites i estalagmites. Immediatament s'arriba a l'entrada de Villanúa , on sorgeix la primera alternativa de la etapa La primera opció, la GR -65.3 gira cap a la dreta, creua el pont sobre l'Aragó i continua fins Castiello de Jaca per una cabañera (canyada pel bestiar) paral·lela a la N-330 i posteriorment per una planícia sobre la vall. La segona opció, senyalitzada com GR -65.3 . 1 ens porta primer fins el centre de Villanúa. Passem a descriure a continuació les dues opcions :

Km 15,8 . Villanúa (Alberg. Bar. Tenda. Farmàcia. Caixer)

GR -65.3 : Al costat de la font de Villanúa girem a la dreta. Rere deixar enrere el poble creuem el riu, trobant les fletxes grogues a la nostra esquerra. Avancem pel camí al costat de la carretera durant aproximadament 2 quilòmetres fins el Parc Oci Aventura Villanúa (quiosc amb refrescos i cafè durant l'estiu i els caps de setmana de primavera). Reprenem el camí i en arribar a la zona de tir amb arc creuem la N-330. Deixem a la dreta l'edifici-escola i ascendim suaument uns 700 metres per aconseguir una planícia. A través d'ella continuem el nostre camí albirant la vall de el Aragó . Dos quilòmetres després ens topem amb la comarcal que uneix la N -330 amb Aratorés . Seguim la carretera a l'esquerra durant 200 metres, reprenent el camí al costat del voral dret. Rere creuar un petit rierol per un pont de fusta pugem uns metres fins una altra planícia sobre la vall, l'antiga morrena glacial que ens porta en un parell de quilòmetres a Castiello de Jaca .GR -65.3 . 1 : Al costat del supermercat de Villanúa torcem a l'esquerra i abandonem Villanúa rere deixar enrere l'església de Sant Esteban . . Ens fiem de les marques vermelles i blanques del GR, que ens guien durant més d'una hora, primer per pista asfaltada i després per pistes terreres, fins un pont sobre l'Aragó ( Km 21,4 ) . Ho passem per arribar a la N-330, que creuem amb atenció per pujar fins Castiello de Jaca .

Km 22,6 . Castiello de Jaca (Alberg. Bars. Tenda a partir d'abril-maig de 2015)

Deixant a mà dreta l'església de San Miguel , es descendeix carrer avall fins la carretera nacional. La creuem per arribar a la zona de serveis del poble i de seguit tornem a salvar per un altre pont el riu Aragó. Un gratificant passeig pel marge del riu ens porta a creuar sobre una passarel·la habilitada en 2010 sobre un altre llit, aquesta vegada el del riu Ijuez ( Km 23,8 ) . Solucionat aquest punt, abans conflictiu i que gràcies a la passarel·la ha quedat en el record, reprenem la marxa mitjana hora més fins creuar la carretera. Després continuem més de dos quilòmetres pegats al voral de la N-330 i per algunes cabañeras paral·leles. Arribem així fins l'ermita de Sant Cristóbal ( Km 28,3 ) .Rere el pont afrontem el fort repecho de la costa de la Salut per entrar en Jaca . De front, per l'avinguda de França, arribem fins la plaça de la Catedral i continuem per la carrers Bellido i Porta Nova per girar a la dreta pel carrer de l'Hospital i de nou a la dreta per Conde Aznar, on es troba l'alberg. Fi d'etapa.

Km 30,5 . Jaca (Tots els Serveis)

Les dificultats

Observacions

El camí Aragonés és la continuació del camí d'Arles que ve per França. Una bona i bonica opció pels més aventurers és començar el camí en la localitat francesa d'Oloron Sainte Marie. Aquesta opció afegiria tres etapes fins Somport, Oloron-Sarrance 20 km, Sarrance-Borce 22 km i Borce-Somport 17 km, però és una opció més que recomanable.
La credencial es pot obtenir en la església de Santiago de Jaca , situada en la confluència dels carrers del Coso i el Ferrenal.
Per pujar a Somport cal agafar un autobús en l'estació de Jaca, situada en la avinguda la Jacetania , s /n . La Mancomunitat de l'Alta Vall de l'Aragó s'encarrega d'aquest servei. Hi ha 5 freqüències horàries amb sortida en Jaca: 8.25, 12.00, 14.50, 19.35 i 21.35. Els horaris poden variar segons l'estació de l'any. Una altra opció és dormir en Jaca i pujar a Somport en el primer servei del matí.
En l'alt de Somport hi ha un alberg privat orientats a muntanyencs i esquiadors. El alberg Aysa (Telèfon: 974 37 30 23). Si arribem a Somport a mitjan tarda recomanem caminar els primers 6,8 quilòmetres fins Canfranc Estació i allotjar en qualsevol dels 2 albergs proposats. També és possible dividir aquesta llarga etapa gràcies a els albergs situats Canfranc ( km 11,2 ) , Villanúa ( Km 15,8 ) i Castiello de Jaca ( Km 22,6 )
Una pena pels ciclistes, però gran part del traçat de l'etapa no es pot recórrer amb bicicleta feta la seva dificultat tècnica. El més assenyat és baixar per la N-330 fins Villanúa i continuar per qualsevol de les variants senyalitzades fins Castiello de Jaca. A partir d'aquesta població és preferible tornar a circular per la N-330 fins Jaca.
Una altra DADA IMPORTANTEa tenir molt en compte és saber que, rere Jaca, no hi ha caixers automàtics fins arribar a Sangüesa (final de la quarta etapa). Així que cal tirar comptes i treure en Jaca els diners necessaris per les etapes segona, tercera i quarta.

En imatges

Què veure, què fer

Des de l'Edat mitjana, l'anar i venir dels pelegrins europeus cap a la tomba de l'Apòstol Santiago va anar conformant quatre grans itineraris o vies que penetraven en Espanya: la via Turonense , la Lemovicense , la Podense i la Tolosana . Les tres primeres s'unien abans d'arribar a Saint Jean Pied de Port i es feien una sola fins Compostela pel Camí Francès.L'última, la via Tolosana , entrava en Espanya pel pas de Somport , port del pirinenc d'Osca on comença el ramal aragonès del Camí de Santiago Francés i que avui comunament es denomina Camí Aragonès.

HOSPITAL DE SANTA CRISTINA : Pròxim a Candanchú, el camí de Sant Jaume envolta la seva estructura abans de creuar el riu Aragó pel pont de Santa Cristina. Des del segle XI va suposar un reconfortant allotjament pels pelegrins. Encara que en ruïnes des del segle XVII, el capítol IV del llibre V del Codex Calixtinus el defineix, al costat de l'hospital de Jerusalem i l'hospital de Mont Joux, com "una de les columnes que el Senyor va establir en aquest món per sosteniment de els seus pobres ". Entre el 2003 i el 2005, l'empresa Sargantana S.L va dur a terme tasques d'excavació i consolidació.
CANFRANC ESTACIÓ : El nucli conegut anteriorment per Els Arañones va créixer amb la construcció de l'Estació Internacional en 1928. Es va traslladar l'Ajuntament fins aquí després de l'incendi que va assolar Canfranc poblo en 1944. Bon lloc de provisió per l'etapa, ja que té multitud de bars restaurants, fleca, carnisseria i tendes d'alimentació.
- Estació Internacional de Canfranc : Inaugurada en 1928 pel rei espanyol Alfonso XIII i el president francès Gaston Doumergue, l'Estació Internacional de Canfranc va formar part de l'ambiciós projecte de comunicació ferroviària entre Espanya i França a través de la vall de l'Aragó. El trànsit de materials i viatgers entre tots dos països va perdurar fins 1970, any en el que es va esfondrar un dels ponts al pas d'un tren de mercaderies. Afortunadament sense víctimes. El desmesurat edifici, amb 241 metres de façana, avui està cobert de bastides i grues que pretenen convertir-ho en hotel.
- Torre de fusellers : Sortint de Canfranc Estació, rere passar el túnel de la N-330 i abans de baixar a la presa de l'embassament, ja es pot veure aquesta fortificació militar de el últim quart de el segle XIX . Va servir de suport a l'estrenada via de comunicació amb França i ara s'ha aprofitat com sala d'exposicions. La torre, de planta ovalada, té quatre pisos i està construïda en cadirat.
CANFRANC : Degut a l'encaixament de la població entre la N-330 i el riu Aragó i els penyals pirinencs, el carrer Albareda, que divideix la localitat en dues meitats iguals, constitueix la seva única via de pas. L'escarpat terreny no li ha permès canviar la seva fisonomia des de la seva fundació en el segle XI. Fins el segle XX va ser la població més pròxima a la frontera, així que el continu trànsit de gents i el consegüent comerç i cobrament de peatges es van convertir en la seva manera de subsistència. Gran part de la població va abandonar el poble rere el devastador incendi de 1944 i la capitalitat va passar al nucli de Canfranc Estació.
- Església parroquial de la Asunción : Va haver-hi un temple romànic consagrat a l'Asunción però l'actual és el resultat de diferents etapes constructives. En una d'elles va participar Juan de Segura, destacat mestre d'Osca del segle XVI. A l'interior hi ha quatre retaules barrocs en les capelles laterals.
- Puente medieval : Conegut comunament com pont d'avall, es tracta d'una construcció medieval restaurada en el segle XVI que permet creuar el riu Aragó en direcció a Villanúa.
VILLANÚA : En l'Edat mitjana, com altres llogarets de la vall d'Aragó, en un escenari convuls, Villanúa es va constituir i va poblar de gents atretes amb la finalitat de què explotessin els fèrtils camps de la ribera de l'Aragó. En el segle XX, amb l'esplendor de l'activitat agropecuària i les obres del ferrocarril de Canfranc, Villanúa va superar els mil habitants. Avui només frega el mitjà miler i basa la seva autosuficiència en els serveis derivats del turisme.
- Cova de les Güixas : Abans d'entrar en Villanúa la senda passa al costat de la cova de les Güixas (bruixotes), un conjunt de galeries subterrànies adaptades al turisme. Destaca la gruta coneguda com la Catedral , de 16 metres d'altura i amb variades columnes d'estalactites i estalagmites. L'empresa Sargantana s'encarrega d'organitzar les visites, i es pot contactar amb ells en el telèfon 974 373 217 o en l'adreça: cuevas@sargantana.info . Degut a la humitat i les baixes temperatures, és convenient portar roba d'abric per visitar-ne.
- Església de Sant Esteban : Conserva algun testimoniatge del seu passat romànic però el seu aspecte actual és del segle XVIII. L'interior està constituït per dues naus i dues capelles i guarda una talla policromada de la Verge de els segles XI o XII .
CASTIELLO DE JACA : Assentat en la part baixa de l'alta vall de l'Aragó, Castiello és també entrada natural a la vall de la Garcipollera , entorn natural i de caça amb diversos despoblats. Conegut com el 'poble de les cent relíquies ', gràcies a la llegenda d'un pelegrí valencià que va donar als veïns de Castiello tots els béns que portava amb si. Aquestes relíquies es guarden en una arqueta que s'obre el primer diumenge de juliol.
- Església de San Miguel : Emplaçada en la part alta de la localitat, és el primer edifici que veu el pelegrí en entrar en Castiello de Jaca. La seva construcció primitiva data del segle XII però el seu aspecte ha anat variant fins el segle XIX. Destaca en el seu interior el retaule barroc de el altar major .
JACA : Parada i fonda oficial de la primera etapa del Camí de Santiago Aragonés, Jaca es troba a 820 metres d'altitud, envoltada per els rius Aragó i Gas . Les bondats del seu emplaçament natural no van passar desapercebudes i ja les tribus cèltiques van poblar d'una manera o altra aquest lloc. El mateix els romans, rere la seva conquesta l'any 195 a.C pel cònsol Marco Poncio Cató. Per l'any mil, tres nuclis s'havien consolidat sobre les ruïnes d'una Jaca abandonada rere l'enfonsament de l'Imperi Romà: el Castrum Real , el nucli de Santiago i el de Sant Pere . El conjunt d'ells va formar la ciutat de Jaca, a la qual el rei Sancho Ramírez li atorgo el Fur i va nomenar capital del jove Regne d'Aragó l'any 1077*.A més de visitar els monuments, rere més de 30 quilòmetres de caminada que més ve de gust és asseure en una terrassa i gaudir de l'ambient de la plaça de la Catedral o passejar tranquil·lament per la comercial i bulliciós carrer Major.*Informació recopilada de l'obra d'Albergo Gómez García: Guia invisible de Jaca . Construcció i desaparició de la ciutat antiga i medieval .
- Catedral de Sant Pere : Va començar a construir entre 1075 i 1094 sota el regnat de Sancho Ramírez . Conserva en el bàsic la seva estructura i configuració romànica: una planta basilical de tres naus, capçalera amb tres absis semicirculars i dues portes d'accés, la meridional i la porta occidental o principal. Que el pelegrí pot contemplar en l'actualitat és el resultat de diverses etapes constructives que han anat aportant nous espais edificats i decoracions. En l'absis meridional es troba resumit el llenguatge propi del romànic jaquès , que no és altre que el famós escacat, un relleu en forma de petits cilindres que decora frisos i arquivoltes de finestres i portades.
- Museu Diocesà : Creat en 1963, es va inaugurar en 1970 per preservar valuoses pintures romàniques, talles en pedra i fusta, etc. de les esglésies de la diòcesi de Jaca. El museu es troba en el claustre romànic de la catedral i en sales contigües.
- Torre de el rellotge : Torre del gòtic civil aixecada cap a 1445 com residència particular. Situada en la plaça del Marquès de la Cadena, actualment és seu de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Batejada pel sobrenom del rellotge, va anar també coneguda com Torre de el Merino (representant del rei en la ciutat) i per Torre de la Presó , ja que es va convertir en la seu de les presons de la ciutat de Jaca.
- Església de Santiago : Fa cantonada entre els carrers Ferrenal i Cuso, en que un dia va ser el barri de Santiago, lloc on també es trobava la desapareguda Porta de Baños, per la que sortia el pelegrí de Jaca per prendre l'adreça cap a Navarra. L'església es va construir en 1088 i va anar clarament restaurada en el segle XVIII. Destaca en ella les finestres geminades (de doble arc enllaçat per una columna) de la torre campanar.
- Ciutadella de Jaca : Recinte defensiu pentagonal construït per ordre de Felipe II entre finals del segle XVI i el XVIII. Fins el segle XIX va ser conegut com Castillo de Sant Pere . En el fossat del recinte campen els cérvols a pler.