Etapa d'Osca a Bolea

La primera fletxa guia d'enfront de la porta de l'Hospital  de Pelegrins pel carrer del Germà Martín Coronas. Creuem els dos carrils del passeig de Ramón y Cajal i ens internem pel carrer del Velòdrom, que neix al costat de l'Hospital del Sagrat Cor de Jesús. Desemboca en el passeig de Lucas Mallada, paral·lel sempre al riu  Isuela. Ja no abandonem aquesta artèria pegada al llit, seguint de front en una rotonda (podem trobar algunes fletxes grogues en les vorades del passeig) i al costat de diversos jardins. A l'esquerra podrem veure la línia de la muralla, en la ronda de Montearagón, i després el convent de les Miguelas. Uns centenars de metres després de la rotonda de la N-330, just travessar el riu, baixem a la dreta per unes escales al camí asfaltat de La Creu del Pam (Km 1,8).

Marxa recte, i a sortida d'un túnel sota l'autovia  mudèjar A-23, girem 90° a la dreta (Km 2,9). Acompanyem el seu curs paral·lel a l'autovia per una pista durant 550 metres i seguint la pista ens allunyem cap a l'esquerra. El camí de Chimillas, que segueix i creua el curs de diverses séquies, ens porta de front fins al safareig  de Cortès o de Chimillas, estany per al reg construït en el 1501 sota l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i que dona origen a les séquies Major de Cortesa i Algüerdia (Km 5,3). Es pot envoltar per totes dues ribes. Per l'esquerra és més curt i ombrívol, i per la dreta, encara que dona una mica més de volta, és més senzill i veurem algun panell informatiu més relatiu a la fauna de la bassa. Voltem tot el perímetre i passem al costat de la Residència de la 3a edat Sierra de Guara, amb cafeteria i restaurant. A continuació, entrem en Chimillas, de probable origen musulmà, al costat de l'Ajuntament i l'església  de Sant Jordi. El temple és del XVII amb un retaule major policromat procedent del convent d'Osca dels Carmelites (Km 6,8).

A uns metres, a mà esquerra, després de la plaça, es troba el bar El Safareig, que obre tots els dies. Convé proveir-se perquè fins a Bolea hi ha 16,2 quilòmetres (segons els nostres càlculs) i ja cap població, tan sols un parell de finques. Travessem la localitat passant de front la rotonda. Una pista blanquinosa ens espera. Als cent metres seguim per la dreta i passem més endavant al costat de la finca Cabalero (Km 8). A 250 metres, en la següent bifurcació, de nou a la dreta. La bifurcació que ve 200 metres després planteja dues opcions: per l'esquerra, pintada amb fletxes, és més curta, però amb alguns vericuetos; per la dreta està senyalitzada amb estaques jacobeas que va posar la Foia d'Osca, més indicada per a bicicletes i més fàcil de seguir (Km 8,4).

Comptem l'opció de l'esquerra, que és la que apareix reflectida en el mapa. Abans de res, no ens desviem, seguint un camí a vegades pedregós que ens porta a travessar un camp de cereal. Aquest s'interna en un carrascal i voregem un sembrat per la dreta, accedint a una zona més espessa de carrasques, però amb un traçat clar, que porta fins a una bassa plena de gom a gom de granotes (Km 11,2). La deixem per la riba dreta i arribem a una pista (l'opció de la dreta enllaça aquí), que baixa davant un panorama ja buidat. Ens acostem a Castejón de Becha o Castillo de Castejón, amb el seu casona i l'ermita  romànica de San Miguel, del segle XIII. Becha és una propietat agrícola, també conegudes en aquesta zona pel nom de castells, del terme d'Esquedas  i del municipi de La Sotonera. Abans d'entrar passem al costat d'una bassa, amb el pic Gratal al fons, de més de 1.500 metres (Km 13).

Envoltem la propietat, deixant l'ermita a mà esquerra. Sortim rumb nord i la pista traça una impressionant recta de diversos quilòmetres, passant una nau que ens pot servir de rafal en un moment donat. Uns 300 metres més endavant seguim per l'esquerra, dibuixant una corba rumb oest davant la pròxima localització: Castillo d'Anzano. Entrem en aquesta finca, també d'Esquedas i de La Sotonera, passant el riu Vènia. L'edifici és una amalgama, una sort de fortificació que més sembla el mur de contenció d'algun embassament. De maó revestit, el més destacable és la seva cornisa i la sèrie d'arcs. Pel que sembla la va manar construir un dels seus propietaris en el 1500 (Km 17,1).

A 90 metres, fora del camí a mà esquerra, es troben una possible sala-refetor i l'església romànica ja arruïnada, del segle XIII. Hi ha un complet reportatge d'aquest conjunt en la completa web d'Antonio  García Omedes sobre el romànic aragonès. Però l'itinerari deixa la finca al costat de la casona, sortint per la dreta. A 550 metres d'Anzano girem 90° per a prendre la pista de l'esquerra. Recorre, sempre de front, una immensa plana cultivable protegida per les serres Exteriors de Cavallera i Gratal. Es passa el riu Salat, d'incert cabal, on sol haver-hi una cabanya de vaques (Km 19,5) i 1,3 quilòmetres després, al costat del llit del barranc  Fontvaleria, girem a la dreta.

Un camí ascendeix fins a Bolea, el poble amb sabor de cirera, sobre un turó, igual que el Berbegal de dies passats. Sobresurt l'antiga col·legiata de Santa María la Major, aixecada entre els anys 1541 i 1559 sobre el temple romànic del segle XII. Accedim al nucli urbà al costat d'una font, situada en el lloc oportú, i continuen els últims repits pel carrer de la Font, on està l'església  barroca de Santa Tomàs i de La nostra Senyora de la Solitud. Aquí girem a l'esquerra pel carrer Paradís i després a la dreta arribem a la plaça Major.

El responsable de l'alberg  municipal és Javier, a qui podrem localitzar en el telèfon 722 827 397. L'allotjament es troba més a baix, als afores del poble en les pistes esportives (Km 23).