Etapa de Montserrat a Igualada

km 27,2

Temps 06H 30’

Dificultat mitjana

Albergs 4

Disponible sense connexió

Dues setmanes a peu per a situar-nos cara a cara amb Sant Joan de la Penya

Informació sobre l’etapa 1: Etapa de Montserrat a Igualada

Amplia el mapa

Punts d’interès de l’etapa 1: Etapa de Montserrat a Igualada

19 Modernisme
18 Plaça de l'ajuntament
17 Església de Santa Maria
16 Església de Santa Maria
15 Església de Sant Vicenç
14 Pont sobre la A-2
13 Pista forestal
12 Església de Sant Plablo
11 Sant Pau de la Guàrdia
10 Vista de Can Maçana i la muntanya de Montserrat
9 Can Maçana
8 Ermita de Santa Cecília
7 Carretera fins a Can Maçana
6 Desviament i descans pel camí
5 Camí dels Degotalls
4 Panoràmica
3 Basílica de Montserrat
2 Santuari de Montserrat
1 Aeri de Montserrat

L’itinerari

Tot un luxe dormir en l'alberg de pelegrins de La nostra Senyora, a 727 metres d'altitud, al costat del monestir benedictí que acull a la Moreneta i sota les moles calcàries i de silueta capritxosa que formen el Parc Natural de Montserrat. La sortida no estava convenientment senyalitzada així que detallem l'itinerari a seguir: passem al costat de l'Hostal Abat Cisneros, travessem la plaça de Santa María i baixem per les escales situades al costat de la façana de l'alberg. Després d'elles continuem a l'esquerra, passant al costat de la Botiga i la cafeteria, i avancem rectes cap a l'aparcament. Enfront de l'edifici del Mirador dels Apóstols cal prendre el camí senyalitzat com Camí dels Degotalls i Camí de Sant Jaume (Km 0,6). (També existeix la possibilitat de llevar-nos els quilòmetres de carretera que van des del monestir fins a Ca Maçana seguint les indicacions del GR-172 que des del monestir avança sense perills a un nivell més alt que la carretera i recorrent pràcticament la mateixa distància)

El primer contacte amb el Camí Català és un bonic passeig entre vegetació mediterrània i fins i tot atlàntica i sempre adornat per una infinitat de taulells decorats amb imatges marianes. A l'altura de la imatge de Santa María dels esglesies de Sant Pere de Terrassa (Km 1,5) cal desviar-se a la dreta per una estreta senda tancada pel matoll. Baixa ràpidament fins a la carretera BP-1103 (Km 2), situada a 660 metres d'altitud. És la carretera que ens conduirà fins a Ca Maçana. Atenció, la seguim cap a l'esquerra. Encara que vegem fletxes grogues en la direcció oposada (sobretot pintades en la barana) no cal preocupar-se perquè senyalitzen la pujada a Montserrat, lloc de peregrinació per excel·lència a Catalunya. Sempre per asfalt deixem enrere els punts quilomètrics 7 i 6 per a arribar al costat de l'ermita de Santa Cecilia, de mitjan segle X i factura visiblement romànica. Fins a 1954 va residir aquí una comunitat de monges benedictines i al costat del temple es troba el refugi de Santa Cecilia, propietat de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. El conjunt correspon al municipi de Marganell, a la comarca del Bages (Km 3,8).

Prop de l'ermita hi ha un pal indicador que assenyala l'accés al GR-172, una sendera de gran recorregut que també porta a Ca Maçana. El traçat d'aquest GR avança sobre la carretera i és una alternativa molt més exigent que l'itinerari oficial del Camí Català, que continua per l'asfalt. Nosaltres seguim pel voral de la BP-1103 i admirant els cims arrodonits i l'alzinar litoral del Parc Natural. Passat el punt quilomètric 2 vam deixar a un costat l'àrea de descans del Malniu (Km 7,8). Tan sols resten un parell de quilòmetres fins al coll de Ca Maçana, on es troba l'antiga venda també coneguda com a Casa Martí. En l'encreuament de carreteres seguim a l'esquerra, en direcció Barcelona – Lleida. A la seva vora hi ha un berenador perfecte per a fer la primera parada del dia (Km 9,7).

Reprenem breument el voral de la carretera i als 50 metres un pal indicador del Camí de Sant Jaume (marca 2 km a Sant Pau de la Guàrdia) ens convida a deixar l'asfalt per la dreta. Ens internem així en una fugaç senda pedregosa que supera un desnivell de 60 metres. L'esforç no és prolongat, encara que gairebé cal grimpar, i a dalt s'obté una reconfortant panoràmica de Ca Maçana i de les agulles de roca conglomerada. En l'alt abandonem els límits del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Km 10,4). Muntanya abundant en pi, ginebre i bruc ens acompanya en la baixada fins a Sant Pau de la Guàrdia, població que pertany al municipi del Bruc (bruc en català). Passem al costat de l'església de Sant Pau, del XVIII, i al costat del restaurant i hotel El Celler de la Guàrdia (Km 11,8).

Abandonem Sant Pau i seguim de front en un encreuament de pistes (l'indicador blau del Camí de Sant Jaume marca 6 km a Castellolí) per a entrar a la Urbanització Montserrat Parc. La travessem i envoltem durant més d'un quilòmetre pel carrer Verge de Montserrat i torcem finalment a la dreta pel carrer Castellolí (Km 13,5). Després de la urbanització continuem entre uns pins i per camp obert fins a prendre un camí envoltat de colza. Abans d'una torreta de vigilància contra incendis el Camí de Sant Jaume es deslliga del GR-172 per la dreta. Arribem així a la N-IIa, la versió més antiga de la N-II. Descendim per ella i l'abandonem per la dreta després de la primera corba. El desviament està ben senyalitzat (indica 3,7 km a Castellolí) i en breu prenem un camí forestal que surt a la nostra dreta. Aquest tram és agradable i desgraciadament acaba morint en la carretera, que ens porta a creuar el pont sobre l'A-2 o autovia del Nord-est (Km 15,7). Per un camí de terra i després asfaltat avancem en paral·lel a la A-2 fins a Castellolí. En aquesta població ja hi ha un alberg municipal que acull als pelegrins (veure l'apartat observacions i el llistat d'albergs de l'etapa) (Km 17,6).

Travessem el nucli per l'avinguda de la Va unir, on trobarem diversos bars que ofereixen menú del dia. Al final de la població, a la nostra dreta, es troba la moderna església de Sant Vicenç, hereva del temple del segle XVIII que encara sobreviu en un turó pròxim. Per asfalt, entre l'A-2 i cultius de cereal, ens aproximem a Ca n’Alzina, les Cases de l'Alsina (Km 18,9) Després d'una font, situada sota la carretera, arribem a la N-IIa, l'agafem cap a l'esquerra per a poc després prendre una altra pista asfaltada que puja per la dreta (indica 4,7 km a Igualada). Una masia restaurant i el pont sobre l'autovia, el qual creuem cap a la dreta són les següents fites. Després ens trobem amb Casa Pala i salvem de nou l'autovia aquesta vegada cap a l'esquerra. Continuem per a salvar per sota l'autovia C-37 per a arribar al costat d'una rotonda del polígon industrial Pla dels Gavarres. (Km 22,1).

Entrem a Igualada al costat de l'interminable polígon industrial Pla dels Gavarres. Paciència perquè encara resten 5 quilòmetres fins a l'alberg de la capital de l'Anoia. Després d'una gasolinera l'itinerari oficial se separa de la N-IIa per l'esquerra i presa la C-244. Cap al centre i l'alberg, travessem sense pèrdua l'avinguda de Montserrat (travessant les vies del rodalia), l'avinguda de Caresmar i el carrer de la Soledat fins a desembocar en la plaça del Rei, molt prop de la rambla de Sant Isidre, artèria comercial i centre vital d'Igualada. Cap a l'alberg continuem de front pel carrer Sant Bartomeu i al fons prenem unes escales que neixen a la dreta. Després d'un carreró, girem a la dreta pel carrer de Sant Miquel, un passatge medieval que es trobava dins del recinte emmurallat, que ens situa en el lateral de la superba església de Santa María, del segle XVII, encara que restaurada a la fi del segle XX. Del temple desemboquem en la plaça de l'Ajuntament. Després, de front, per la comercial artèria de L’Argent, carrer de Sant Simplici i la plaça de Sant Joan, que dona pas al carrer de Sant Agustí i posteriorment a l'avinguda d’Angel Guimerá. Just a la dreta de la gasolinera es troba el carrer Prat de la Riba. En el número 47 es troba l'alberg (atenció perquè l'alberg es troba tancat temporalment, consultar disponibilitat per telèfon, nota 2022) (Km 27,2).

Les dificultats

Observacions

A Barcelona es pot obtenir la credencial en l'Associació dels Amics dels Pelegrins a Santiago – Barcelonahttp://www.amicsdelspelegrins.org Tots els dimecres laborals, de 20 a 21.30 hores, excepte agost, són al carrer Rector Triadó, 53 (Centri Cívic d’Hostafrancs, prop de l'estació de Sants). Telèfon: 697 674 714
També en l'Arquebisbat de 9 a 14 hores, al carrer del Bisbe, al costat de la catedral; a l'església de Sant Jaume, al carrer Ferrán i en el Monestir de Sant Pau del Camp, al carrer Sant Pau.

Accessos a Montserrat: Tret que accedim amb cotxe, la millor opció per a arribar al monestir de Santa María de Montserrat és prendre la línia R-5 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya http://www.fgc.es
És la línia Barcelona – Manresa i part des de Plaza España, en la pròpia capital. En l'estació és recomanable comprar un bitllet combinat fins a Aeri Montserrat i la posterior pujada en telefèric, o fins a Monistrol Montserrat i l'accés amb tren cremallera fins al monestir. El telefèric, recomanable per a qui no tingui vertigen, salva un desnivell de 544 metres i suposa la primera descàrrega d'adrenalina de la peregrinació. El nou tren cremallera, relleu de l'antic tren que va deixar de funcionar en 1957, funciona des de 2003 i constitueix una altra alternativa més pausada per a arribar al monestir i admirar la muntanya serrada.
A Montserrat cal acudir al Centre de Coordinació Pastoral, situat en la Plaça de Santa María i al costat del monestir. Aquí podem sol·licitar la credencial i les claus de l'alberg de pelegrins. L'horari és de 9.30 a 13.00 i de 16.00 a 18.00. Si s'arribarà més tard hi ha telefonar al 938 777 766 per a avisar-los que deixin les claus i les credencials en la recepció.
Excepte el restaurant de l'hotel, tant la cafeteria, el self-service, el supermercat com la botiga, tanquen a les 18.45 entre setmana, a l'hivern encara abans. Els caps de setmana i festius la cafeteria, el self-service i la botiga obren fins a les 20 hores i el supermercat fins a les 19.30. El bar de la plaça tanca entre setmana a les 17.00 hores i el cap de setmana a les 18.40. El que matini per a iniciar l'etapa és convenient que compri el desdejuni el dia de l'arribada. Més informació en http://montserratvisita.com
El codigo d'accés a l'alberg de Castellolí es recull a l'Ajuntament (telf: 93 808 40 00) en horari de 8 a 14 hores o en la cafeteria La Brillant, passat l'Ajuntament. Amb la credencial de pelegrí s'accedeix gratis a la piscina municipal, en temporada clar aquesta.
L'alberg d'Igualada es troba a Prat de la Riba, 47. Avui dia, 2022, es troba tancat temporalment. Consultar disponibilitat trucant al telèfon 938 045 515.
Telèfon de l'Ajuntament d'Igualada: 938 031 950. Telèfon Oficina de Turisme del Consell Comarcal de l'Anoia: 938 051 585. Obre als matins, i a les tardes únicament els dimarts i dijous de 16.30 a 20.00 hores.

En imatges

Què veure, què fer

MONTSERRAT:
Montserrat, la muntanya serrada. Un enclavament geològic singular, construït per les fissures verticals que el pas del temps va anar trepant en la capa de sediments que van emergir de la desembocadura d'un riu. El Parc Natural del Massís de Montserrat, declarat en 1987, està coronat pel cim de Sant Jeroni, a més de 1.200 metres, i entre el conglomerat creix una vegetació mediterrània, amb els seus endemismes, protagonitzada per l'alzinar que arrossega amb si arbustos com el marfull, l'aladierna i l'arboç. Aquest escenari natural és visitat cada any per més de 2 milions de persones que, sobretot, concreten la visita a l'entorn del monestir benedictí.
- L'origen: Com tan sovint, els pastors van protagonitzar la llegenda que va suposar l'origen de la vida religiosa a Montserrat. Cap a l'any 880 van descobrir en una de les nombroses coves una imatge de la Verge. Davant els intents posteriors de portar-la a Manresa, la talla es va tornar tan pesada que el Bisbe va decidir deixar-la en la gruta i va construir una capella en la mateixa muntanya. Avui és més que possible pujar fins a la Santa Cova, així denominada, on hi ha una capella del XVII atesa per un dels monjos. Des del funicular hi ha un recorregut d'un quilòmetre i mig jalonat per quinze motius escultòrics que representen els quinze misteris del Rosari. Alguns d'ells signats pels modernistes Gaudí i Puig i Cadafalch.
- Mare de Déu de Montserrat: La imatge actual de Santa María de Montserrat, coneguda afectuosament per 'La Moreneta' a causa del seu color fosc, no és la mateixa que es va trobar en la cova sinó una talla policromada de finals del XII elaborada en fusta d'àlber. Mesura gairebé un metre i es pot visitar en el cambril de la basílica. Des de 1881, la Verge de Montserrat és patrona de Catalunya i la seva festivitat se celebra cada 27 d'abril. En l'entrada a la basílica hi ha una porta sota l'epígraf 'font mística de l'aigua de la vida' que dona accés al Camí de l'Ocell María, on els visitants ofereixen veles a la Verge.
- Escolania i Basílica: Montserrat presumeix de tenir una de les escolanies més antigues d'Europa. El cor de nens cantaires està format per més de 50 nens d'entre 9 i 14 anys que estudien i es formen musicalment aquí. Té la seva pròpia discografia i participen diàriament en les litúrgies de la básilica. Aquesta, de transició entre els estils gòtic i renaixentista, va ser reconstruïda a la fi del segle XIX. Queden en la memòria els antics temples, com el romànic, la portada del qual encara perviu en un dels murs de l'atri. No cal deixar de veure el nou òrgan que es va portar en 2010, de més de 12 tones i 12,5 metres d'altura.
- Museu de Montserrat: És un altre dels llocs que no cal perdre de vista. Des de 1844 ha anat compilant nombroses peces. Entre elles procedents d'excavacions als països bíblics, com Mesopotàmia, Egipte, Palestina, etc. Alberga una col·lecció d'orfebreria religiosa i un apartat permanent sobre l'esdevenir de la imatge de Santa María de Montserrat al llarg de la història. També exhibeix una pinacoteca, i sorprèn que en ella es donin cita obres d'El Greco, Berruguete, Caravaggio, Miró, Picasso i altres il·lustres pintors.
Més informació en:

http://parquesnaturales.consumer.es/
http://www.montserratvisita.com
http://www.abadiamontserrat.net
EL BRUC I SANT PAU DE LA GUÀRDIA:
La gran presència de brucs dona nom a aquest municipi de la comarca de l'Anoia, que llueix aquesta planta en el seu escut oficial, encara que són dues cèlebres batalles durant la Guerra de la Independència les que fan participi al Bruc en la història. Comprèn les poblacions del Bruc, Sant Pau de la Guàrdia, amén de masies i un parell d'urbanitzacions, una d'elles, Montserrat Parc, travessada pel Camí. La vella església de Sant Pàu, ja datada en el segle XI, va ser la parroquial de tot el municipi fins al segle XV. Es localitzava en un pujol pròxim a l'itinerari jacobeo al costat del castell de la Guàrdia. L'església actual de Sant Pàu de la Guàrdia, a l'entrada, es va construir entre 1740 i 1742.
CASTELLOLÍ :
Al sud de Castellolí, a menys de quilòmetre i mig en línia recta, es troben les ruïnes del castell que va donar origen a la població al costat de les restes de la primera església romànica de Sant Vicenç. Es va construir una altra església en el segle XVIII una mica més a baix però va ser destruïda durant la Guerra Civil. El municipi també engloba al conjunt de Ca n'Alzina, que va sorgir en el XVIII.Més informació en: http://www.castelloli.cat/
IGUALADA:
La capital de la comarca barcelonina de l'Anoia és la primera gran població del Camí. Després vindran altres com Cervera, Tàrrega i Balaguer, que també són els centres principals de les seves respectives comarques. La ciutat va néixer en una cruïlla, no per casualitat, sinó a la vora del riu Anoia, afluent del Llobregat, i del Camí ral que es dirigia a Castella. Impulsada per la indústria tèxtil i de la pell i la seva activitat comercial, Igualada s'ha expandit fins als prop de 40.000 habitants. Les hores de festa es poden dedicar a passejar, si encara queden ganes, per diverses rambles o degustar en les nombroses pastisseries diversos dolços igualadinos, com els Caramels del Patufet, les típiques coques de pasta fullada, els carquiñolis de pasta d'ametlla, etc.L'itinerari urbà ens brinda l'oportunitat de veure amb detall l'església de Santa María, del segle XVII. Construcció molt sòbria i infranquejable de portes fora amb un conjunt de gàrgoles penjant dels contraforts. A l'interior és temple d'una sola nau i entre les capelles destaca la barroca del Sant Crist. EL Retaule major, obra de Jacint Morató i Josep Sunyer, i l'òrgan del XVIII són uns altres dels elements més destacats.El Museu de la Pell i comarcal de l'Anoia, habilitat en una antiga fàbrica de cotó, al carrer Dr. Joan Mercader, s/n, es converteix en una de les visites més instructives. Engloba el propi museu, l'adoberia de Casa Granotes, la mostra 'L'home i l'aigua' i el gasógeno de Casa Pasqual. Al fil d'aquesta temàtica també es pot recórrer el barri dels adobers situat a la vora de la séquia.
Més informació en:

http://www.igualadaturisme.cat