Etapa de Berbegal a Pueyo de Fañanás

De l'alberg de Berbegal cal dirigir-se de nou al bar Meridià, en la plaça Espanya enfront de Santa María la Blanca. Situant-nos enfront del bar prenem el carrer L'Església, el cap de carrer de l'esquerra. Al final d'aquesta rúa girem 90° a l'esquerra per un tram de ciment per a baixar a la carretera i es continua de front ateses les fletxes grogues i a uns senyals del GR-45 que indiquen La Perdiguera. Un camí pedregós descendeix de l'altell, deixant a mà dreta una nau ramadera i passa sota la línia elèctrica. El rumb que seguirem fins a la Quadrada sembla traçat per un delineant, perquè si fixem la mirada al capdavant distingirem el conjunt blanc de La Quadrada, que des d'aquí a penes sembla aixecar un pam del sòl. Perseguint la nostra ombra i girant la mirada per a veure un interessant contrallum de Berbegal, avancem pel camí gairebé nu, només vestit per alguns ametllers, i delectant-nos amb profundes panoràmiques. En una bifurcació en V seguim el camí de l'esquerra, com seguint de front. (Km 2,5).

Ja en l'últim tram, el camí tendeix a esborrar-se i es converteix en unes rodades que seguim sense dificultat, ja amb la vista fixada en el primer objectiu: La Quadrada, diminuta població de Torres d'Alcanadre, i l'última del Somontano de Barbastre que creua el camí de Sant Jaume. En les proximitats queden encara alguns corrals que donaven refugi al bestiar de la canyada que unia Mequinenza i la pirinenca vall de Broto. Entrem pel carrer Berbegal i girem a la dreta pel carrer major, que acaba en una zona de descans on seria pecat no fer un alt. El tejadillo i la font són de 10 (Km 6,3).

Girem a l'esquerra res més passar el creuer per a prendre la pista que porta al canal  de Pertusa, una obra derivada del canal del Cinca (Km 7,4). Creuem el canal i seguim per la dreta, acompanyant el seu curs per la pista de servei, flanquejada de juníperos. Als 2,3 quilòmetres el canal viatja amagat (Km 9,7) i encara avancem 1,3 quilòmetres més per la pista asfaltada. Abans del senyal de prohibit el pas, abandonem per l'esquerra la companyia del canal per a sortir a la carretera A-1217. La seguim a la dreta fins a les portes de Pertusa, pas segur de la via romana Ilerda – Osca i abraçada per un meandre del riu  Alcanadre, tot un perfecte model d'oppidum . Abandonem l'A-1217 pel voral esquerre per a entrar al costat d'uns cellers excavats i accedim al nucli pel carrer La Tallada. Pertusa és la primera localitat de La Foia d'Osca en el Camí (Km 12,6).

Ja a l'interior del poble no cal perdre's la torre hexagonal exempta construïda en 1578. S'atribueix a Joan d'Herrera (El Escorial, Aranjuez, etc.) o a algun dels arquitectes de la seva escola. També mereix la cripta romànica situada sota l'altar de l'església  barroca de Santa María, i com no tampoc un es pot perdre el bar del poble que es troba prop de l'església de Santa María. Des del parc de jocs baixem unes escales fins al pont de la carretera sobre l'Alcanadre , afluent del Cinca . Aigües avall encara sobreviuen els extrems d'un formidable pont romà que permetia el pas de la calçada. Aigües amunt vola l'aqüeducte del canal del Cinca. Res més passar el pont pugem a la dreta per un camí pedregós entre monticles d'argila i arenisca. És una drecera que evita diverses corbes de ferradura de la A-1217. Sortim a ella i la seguim per la dreta. Ara ve un bon tram de carretera amb un voral testimonial. Aviat, abans del punt quilomètric 25, passem sobre el canal del Cinca, obra hidràulica de 90 quilòmetres regada pels potents embassaments del Mitjà  i El Grau, (Km 14)

Sembrats i copetes d'arenisca canalitzen la carretera. La deixem pel voral dret abans d'arribar al punt quilomètric 22, per un camí mig ocult entre carrasques. Just en aquest punt, a l'altre costat de la carretera, se situa el cementiri. A part de les omnipresents fletxes veurem també les estaques jacobeas col·locades per la Foia d'Osca en el seu pla de dinamització turística. El camí avança fins a Antillón, altiu sobre un altre teso i encara custodi de diverses torrasses de la muralla medieval, que defensava al veïnat amb el també socors de l'estacada natural que formaven els habitatges. El camí delega en una pista pavimentada que puja fins a la carretera i aviva el bleix. Si disposem una mica de temps és recomanable anar a la part alta i veure les torres de Casa Cebollero i de la Presó, així com gaudir de les vistes pirinenques i de la Foia que ens brinda un mirador. Alguna cosa més a prop queden l'església  de la Nativitat, amb vestigis romànics a la torre i en la portada, l'almàssera  i el forn de pa. En un lateral de l'Ajuntament hi ha un bar social, amb connexió a Internet, on els veïns han habilitat amablement un parell de lliteres per a pernoctar. Si està tancat preguntar per José María. (Km 17,8).

Seguidament deixem la carretera en Antillón, al costat del p.k. 21, per a pujar per la cabañera de Sant Joan, una pista pavimentada que passa sota l'ermita  de Sant Joan, del segle XVIII. Ens enfilem a un balcó pedregós, flanquejat per ametllers i algunes construccions agrícoles que domina des de la pròxima població de Blecua i el barranc de la Formiga fins a la Serra i Canons de Guara, amb les tres Sorores pirinenques traient el cap al fons de la postal. És una part per a gaudir, també amb alguns cirerers i unes taques de carrasques guiant la marxa, després de l'inusual empatx d'asfalt que portàvem des del canal de Pertusa. A 3,5 quilòmetres d'Antillón, atenció! , hi ha una bifurcació i girem pel camí de la dreta, no un viarany pronunciat que fa un gir de 90 graus a la dreta (hi ha una fletxa groga que pel que sembla confon als pelegrins), sinó una mica més endavant una pista que sali també a la dreta passats els arbres i que de seguida gira a l'esquerra cap a una granja de porcs. (Km 21,3) Baixem per a rebre aviat l'olor d'una bassa de purins, al costat d'una granja de porcs, i donem a una altra pista que seguim per la dreta per a en 200 metres més endavant girar a l'esquerra (Km 22,6).

En aquest punt cal decidir entre prendre aquesta nova pista (via romana) o continuar de front fins a la A-1217, que es troba 400 metres més endavant. L'opció per carretera, que ja ha deixat de senyalitzar-se, encara que no admet pèrdua, estalvia 1,5 quilòmetres, però implica gairebé 4,5 quilòmetres d'asfalt amb diversos tobogans fins a Pueyo de Fañanás. Si ens desviem per la pista, opció senyalitzada a la primavera de 2012 amb fletxes grogues i que entronca amb el traçat de la via romana, trigarem 20 minutos més, però evitarem exposar-nos al trànsit (aquesta alternativa surt marcada en vermell en el mapa de l'etapa, encara que el perfil i la distància total de 27,5 km fan referència a l'opció per la carretera). Optem per agafar el camí, encara que cal parar esment perquè la senyalització segons ens comenta un pelegrí és insuficient, que passa sota la línia elèctrica i continua recte. Seguim sempre de front durant 2,3 quilòmetres fins a arribar a l'encreuament amb la bugada real d'Antillón a Hort, desemmascarada pel senyal de ‘Via Romana’ (Km 24,9).

Aquí prenem el camí de la dreta, el que està envoltat de carrasques. És la bugada real, per la qual avancem ja de front sense atendre desviaments. A 2,1 quilòmetres passem al costat d'una granja a mà esquerra i després una altra a mà dreta, passat aquesta última vam continuar recte en l'encreuament per a baixar a la séquia de les Lacunas i el riu Guatizalema, punt pel qual superaria el llit la calçada romana d'Ilerda  a Osca. Cent cinquanta metres abans d'arribar al riu just on hi ha una bassa girem 90° a la dreta (Km 27,9) i anem acostant-nos a Pueyo de Fañanás per la part sud. Un sol carrer ens porta fins a la plaça, on es troba el bar social i l'alberg, és recomanable cridar amb antelació a l'alberg per a conèixer disponibilitat, veure observacions, just damunt (Km 29).