Etapa de Berroeta a Olagüe

• Km 0. Berroeta(Alberg)

Travessem la plaça Major de Berroeta i rumb sud-oest descendim fins a la NA-121-A, que salvem per un túnel. Una pista de graveta serpenteja llavors entre uns prats i salva la regata Marín. Tot seguit comencem a ascendir pel paratge de Zalditz, envoltats per una exuberant vegetació a l'abric del castañar. La senda condueix fins a l'entrada d'Almandoz, Aquí sobresurt la moderna església de Sant Pere, de 1956, que conserva elements de l'antiga parròquia, en ruïnes als seus peus (Km 2,4).

• Km 2,4. Almandoz(Bar. Botiga)

L'únic servei del poble és un bar-restaurant (obre a partir de les 11.00 i tanca els dilluns), situat en el palau Galtzaga del segle XVIII. Travessem la localitat i continuem per la vella carretera uns 700 metres més. En arribar a una corba sortim per la dreta i continuem l'ascens per una pista pavimentada. Després d'un tram boscós sortim a la carretera durant 150 metres i l'abandonem per la dreta creuant un pas canadenc (Km 4,6). Bosc a través aconseguim de nou la carretera 500 metres més amunt, on es troba la Venda Sant Blas. La posada manté visqui la flama de el antic alberg de vianants i pelegrins, situat en aquest mateix lloc. En la llinda de la porta veiem el relleu d'una becada, ocell cobejat pels caçadors que solen reunir-se aquí sovint.

• Km 5,3. Venda Sant Blas(Bar-Restaurant)

Res més passar la Venda atallem al costat de la font de Sant Blas, en la mateixa corba, per una empinada senda que sali una altra vegada a la NA-1210. Atenció perquè aquí mateix travessem la carretera i entrem en el bosc. Després de la primera rampa saltem un portell i continuem de front (ull, no seguir cap a l'esquerra per la pista més clara). Pujant en ziga-zaga per la muntanya Larrondo passem al costat d'algunes bordes de bestiar i un dipòsit. La senda boscosa es torna en pista i recorre la fageda de la muntanya Arluz, on sol haver-hi cotxes aparcats (Km 6,8).Descendim lleugerament durant mig quilòmetre, veient que en cas de dificultat tenim el socors de la carretera, que discorre 80 metres més a baix. Sota els nostres peus comencen a aflorar restes de calçada que ha estat renovada en diverses èpoques. La traça pot ser d'origen romà, però no hi ha cap consens establert sobre aquest tema. Uns metres després passem al costat d'una borda derruïda (en època de pluges baixarà aigua per la presència d'un rierol). Set-cents metres més endavant abandonem el bosc per a entrar en una zona buidada, on aconseguim la cota màxima.Aquí la calçada ve delimitada per unes fites verticals. Als 10 minuts creuem una pista i parem esment en aquest punt. Després del monticle de l'esquerra es troba la ermita de Santiago, rehabilitada no sense gran esforç, ja que les obres es van retardar a causa de diverses ensulsiades ocasionades per les adverses condicions meteorològiques (veure observacions). El Pare Germán redacta en el seu Camí de peregrinació jacobea que “en 1791 el poble d'Almándoz va elevar un «Memorial a la Vall» sol·licitant la reparació d'aquesta ermita-basílica, propietat de la vall de Baztán, perquè existia el perill de ruïna a causa de les goteres i no es podia celebrar amb solemnitat la Missa cantada, acostumada en la festivitat del Sant Apòstol” (Km 9,3).Entrem en la divisòria de la conca atlàntica i la mediterrània i, després de creuar el portell que fa de muga entre les valls de Baztán i Ultzama, serpentegem per la calçada cap a l'hospital de Santa María de Belate, del segle XII. El Pare Germán assenyala la carta episcopal de 1378, en la qual el bisbe de Baiona don Pedro d’Oraich va relatar: “Infinits homes es perdrien i moririen en aquestes muntanyes i boscos, sobretot en el període hivernal… a no ser per l'hospitalitat, aliment, auxili i guia que presta l'Hospital gratis i amb llarguesa a tots els vianants que per allí transiten” (Km 9,8).En breu travessem el riu Ultzama, nounat en aquest mateix tàlveg i que desembocarà en el riu Arga al costat de Pamplona. La pista que travessa la fageda és clara durant un tros, però després es difumina i hem de prestar molta atenció a les fletxes grogues. L'itinerari jacobeo creua durant un parell de quilòmetres els aïllats paratges boscosos de Loiketa i Mendiburu. La senda respira finalment i el bosc dona pas al bucòlic paisatge de pasturatges que envolten Lantz, que es mostra en breu (Km 14,4).Aquesta vila de fisonomia viària és reconeguda en tota Navarra pel seu carnestoltes rural, que té com a protagonista al bandit Mel Otxin, passejat, jutjat i cremat en la foguera per una comitiva d'emmascarats coneguts com txatxus, a la qual acompanyen altres personatges com Ziripot, Zaldiko i els Arotzak. Travessem Lantz pel carrer Sant Cruz, on està la posada.

• Km 15,6. Lantz(Alberg. Casa Rural. Hostal. Bar-Restaurant. Botiga d'alimentació)

A la sortida veiem l'església de els Sants Cornelio i Cipriano. Reprenem la marxa per la carretera d'accés, a la vora de el riu Eltzarrain o Mitjà, i 20 minutos després seguim per un camí que sorgeix de front. Està atestat d'aranyoners, que aquí es coneixen pel nom d'arañones. Res més creuar la regata Beltx (Km 18,3) girem a mà esquerra i prenem un altre camí fins a la carretera que venen d'Arizu, que seguim cap a la dreta. Entrem en Olagüe, capital de la vall d'Anué. L'alberg de pelegrins està situat a la casa parroquial, al costat de la església barroca de Sant Joan Baptista.

• Km 20,4. Olagüe(Alberg. Bar-Restaurant.)