Els albergs, el distintiu del Camí

Només en el Camí Francès hi ha més de 260, situació que afavoreix variades possibilitats per a pernoctar i, per tant, una divisió d'etapes gairebé a la carta. Els albergs parroquials i d'ordes religiosos van ser els primers a acollir a pelegrins de manera voluntària i han de mantenir aquesta filosofia per a mantenir vives les arrels de la peregrinació.

En els albergs públics, per norma general, no està permesa la reserva i s'ocupen segons l'ordre d'arribada, liderant les prioritats els qui fan el recorregut a peu, seguit dels qui el transiten a cavall o amb bicicleta. Per a allotjar-se en ells és indispensable portar la credencial i l'estada es limita a una nit, excepte per malaltia o força major.

Els albergs privats permeten la reserva i ja és costum reservar llit amb antelació, sobretot a l'estiu i fins i tot abans de partir de casa. Amb la revitalització de la ruta jacobea, els albergs privats han sorgit com a mosques i els cal més que albergs de pelegrins semblen hostals. De les sales diàfanes repletes de lliteres de la dècada dels 90 s'ha anat passant a albergs que, a part de les lliteres, ofereixen habitacions individuals i dobles. Ja no és rar que tinguin roba de llit, rentadora i assecadora, cuina i frigorífic, vending, bar, connexió a Internet i fins a màquines que donen massatges als peus.