Via Serrana, un camí que t'enamorarà

De tots els camins de Santiago del sud de la península potser el menys conegut de tots ells sigui el denominat com a Via Serrana. I tal vegada per aquest desconeixement la Via Serrana conserva encara aquest plus d'aventura i de cerca que no tenen altres camins més concorreguts.

Precisament això va ser el que em va impulsar a caminar-ho el mes de gener passat i haig de dir que no em va defraudar en absolut. Em vaig trobar un camí pur, solitari, dur (mea culpa, per la necessitat que tenia per  acabar-lo en vuit dies i la climatologia adversa), i amable a la vista, tremendament bell.

No hi ha dubte que és un camí diferent. No sols per l'exòtic que té començar en territori britànic, (Gibraltar), també perquè no hi ha etapa ni lletja ni de transició. Des que s'abandona la línia de la concepció el camí transcorre per deveses, finques de bestiar boví, parcs naturals com l'extraordinària serra de Grazalema, on l'índex de pluviositat és el més alt de la meitat sud d'Espanya, pobles com Jimena de la frontera amb el seu meravellós castell i els seus preciosos carrers o la mil·lenària Ronda què bé mereix una tarda de passeig recorrent la seva història, regions muntanyenques on el Pelegrí podrà gaudir en passar per alguns dels denominats pobles blancs, per la via verda de la serra on el caminante podrà delectar els seus ulls en passar pel penyal de Zaframagón, Parc Natural, i on s'alberga la major colònia nidificant de voltors lleonats (Gyps fulvus) d'Andalusia Occidental i una de les majors d'Europa. Val la pena també prendre un desviament, senyalitzat, i endinsar-se en un dels pobles més bonics d'Espanya com és Setenil dels Cellers i fer una passejada pels seus famosos carrers.

Tots aquests són motius suficients per a tirar la motxilla a l'espatlla i posar-se a buscar fletxes grogues per aquest meravellós camí. Parlant de fletxes grogues, haver-les hailas, com les meigas, però no totes com a un li hagués agradat, gens greu que impedeixi caminar-ho,  però seria bo recomanar a aquest pelegrí que est valorant la possibilitat de fer aquest camí el portar GPS o bé una aplicació que guiï els seus passos en llocs de dubte.

Tampoc és un camí que tingui una xarxa d'albergs de Pelegrins com els coneixem en altres camins bastant més transitats, però com passa amb les fletxes no és motiu per a no fer-ho perquè en tots els finals d'etapa existeix la possibilitat d'allotjar-se en pensions i hostals a un mòdic preu,  amb el positiu que té aquesta opció, ja que et deslliura de el  pes del sac de dormir en la motxilla, que no és poc.

Molt important també com en gairebé tots els camins del sud és triar bé l'època de l'any per a caminar-lo. A l'hivern molt possiblement plourà i gairebé amb tota seguretat hi haurà fang en els camins que dificultarà completar les etapes i amb això disminuirà el gaudi personal. I a l'estiu la tremenda calor farà el mateix però al revés. Pel que les èpoques recomanades seran en primer lloc la primavera o en defecte d'això la tardor.

A títol personal vaig tenir la sort de conèixer a un dels majors impulsors d'aquest camí, Jose Coronil, qui em va ajudar i va assessorar en la planificació de les etapes així com en la cerca de llocs per a pernoctar. A més, el va ser juntament amb Antonio Miranda (alma mater d'aquest Camí), qui pinto les fletxes grogues d'aquesta ruta. Jose viu a peu de camí i ajuda en la mesura de les seves possibilitats a tot el pelegrí que s'atreveix a  caminar-lo.

Jose, que li diries a aquest pelegrí que est valorant fer aquest camí?.
Jose Coronil: El meu consell per a un pelegrí que vulgui fer aquest Camí és que surti a gaudir-lo sense presses. Que visqui el seu traçat, la seva naturalesa, sense pensar en res mes. És un camí bell i amb poques dificultats encara que avui dia manca d'infraestructures pelegrines.

Camins de Santiago hi ha molts, cada vegada més, però tan purs, tan verges i tan bells com la Via Serrana queden pocs, cada vegada menys. Si t'atreveixes amb el,  enhorabona, perquè no et defraudarà.