TÁBARA I EL SEU ALBERG MUNICIPAL

Tábara, sempre s'ha caracteritzat per ser una població eminentment hospitalària, acollint a pelegrins i forasters que arribaven fins ella.

Ja en el segle X, el monestir de San Salvador, que s'havia convertit en un centre eclesiàstic i de poder de les terres de Tábara, acollia als pelegrins que arribaven mentre recorrien el seu camí cap a Compostela per a mostrar els seus respectes a un dels deixebles del mestre.

En aquest monestir, va existir un escriptori molt rellevant que va veure néixer alguns còdexs molt importants en la seva època, en l'actualitat conservem tres d'ells (Beat Morgan, Beat de Tábara i Beat de Girona), en aquest últim es conserva una de les imatges més antigues, segurament la més antiga, de l'apòstol pelegrí en una de les seves làmines més representatives, en la qual es fa referència a Iacobus Hispània sobre la imatge de l'apòstol.

Posteriorment, en el segle XVI el marquès de Tábara, don Bernardino Pimentel, va deixar indicat en el seu testament, que s'havia d'habilitar una estada per a acollir als pelegrins que passaran per la vila.

El segle XIX, va veure néixer a un dels poetes més il·lustres que ha donat la nostra literatura, alguns li consideren el poeta pelegrí, perquè León Felipe durant tota la seva vida va ser un etern pelegrí que va saber cantar com ningú als romanins que peregrinant es desplaçaven fins a Compostela.

Tábara es troba en la primera jornada que els pelegrins han d'afrontar quan recorren el camí sanabrés i resulta parada obligatòria per a aquells que afronten aquesta peregrinació. Per aquest motiu, l'any 2004, l'ajuntament de Tábara, va construir unes instal·lacions per a acollir als pelegrins que es dirigien cap a Compostela.

Va ser un dels primers albergs que es va construir a la província de Zamora. Encara no estava en funcionament l'alberg de la capital, quan Tábara ja proporcionava acolliment als pelegrins que arribaven. Es tractava d'unes instal·lacions molt dignes en aquells moments. El nou alberg comptava amb una àmplia cuina on el pelegrí podia satisfer totes les necessitats d'aquesta jornada, una dutxa per a poder desprendre's del que havien anat acumulant durant la jornada que havia deixat enrere, dos banys i un quart en el qual hi havia disposades set lliteres que agafaven a catorze pelegrins.

Eren uns temps en els quals la peregrinació encara resultava una miqueta incipient, per la qual cosa aquestes instal·lacions, complien àmpliament l'objectiu perquè havia estat concebudes, ja que aquells que arribaven fins a l'alberg, trobaven un acolliment que no els havien dispensat en molts llocs de la seva peregrinació.

span:iG1BZg;Des del primer moment, complint el llegat del testament del senyor d'aquesta terra, la corporació de Tábara span:w0IfkA;va ser conscient que la peregrinació no ha de convertir-se en un negoci, encara que es busqui generar riquesa per als llocs pels quals discorre i als pelegrins que acollia, no se'ls cobrava per la seva utilització, únicament se'ls demanava un donatiu per a ajudar a mantenir les instal·lacions.

Des del 2004 fins al 2014, l'alberg va anar complint aquesta funció per a la qual havia estat concebut i els pelegrins trobaven recer a pesar que les instal·lacions no estiguessin ateses per la figura d'un hospitalero permanent.

Va ser en el 2014, quan es canvia la gestió i l'associació l'esperit de Santi, va assumir la responsabilitat de mantenir permanentment a una persona per a acollir als que arribaven i José Almeida, un pelegrí i hospitalero de vocació, es va fer càrrec de les instal·lacions.

Sens dubte, aquesta nova forma d'acolliment va representar un canvi important oferir una hospitalitat tradicional en l'alberg municipal de Tábara, perquè l'hospitalitat significa això, compartir el que en aquests moments es disposa en l'alberg.

Els primers anys d'aquest nou acolliment, va ser necessari condicionar les instal·lacions per a les necessitats que l'alberg anava a tenir. Instal·lar un termo amb més capacitat perquè tots comptaran amb aigua calenta, una nevera més gran, una rentadora, una vitroceràmica, un rentavaixella, una estufa de llenya, canviar lliteres i matalassos després de 20 anys,…. Van ser nombrosos els canvis que va caldre fer, per a adaptar l'alberg a les noves necessitats dels pelegrins.

Va començar una manera diferent d'acollir als que arribaven, que en poc temps va aconseguir que els pelegrins ressaltaran la importància d'aquest lloc, recomanant-lo a tots els que es disposaven a recórrer aquesta llarga ruta de peregrinació. La rentada de roba de cada jornada, rebre als que arribaven amb una beguda freda o calenta i un regal de benvinguda, compartir un sopar comunitari o el desdejuni que se'ls proporcionava cada matí, van aconseguir que l'alberg començarà a adquirir una rellevància, que per a molts pelegrins s'estava convertint en un lloc que no havien de passar per alt en la seva peregrinació.

A pesar que les instal·lacions resultaven molt dignes, era necessari després de dues dècades, realitzar una millora important, perquè tots els pelegrins en un mateix quart representava una massificació que no resultava satisfactòria i a vegades, quan diversos pelegrins arribaven, l'aigua calenta del termo resultava insuficient per a disposar d'una dutxa satisfactòria.

La pandèmia que hem patit, va resultar un malson per a molts albergs i de les situacions més adverses, s'ha d'extreure sempre el més positiu i en aquest cas, va representar l'oportunitat de poder adaptar les instal·lacions als temps actuals.

El departament de cultura i turisme de la Diputació de Zamoraspan:iG1BZg;, va habilitar una partida per a la millora i reforma dels albergs municipals que hi havia a la província i l'ajuntament de Tábara, es va acollir a aquestes ajudes per a fer una important millora en l'alberg del seu poble.

Ha resultat un esforç considerable de l'ajuntament de Tábara i de la Diputació de Zamora per a aconseguir unes instal·lacions concordes amb els temps que hem d'afrontar i el canvi que ha experimentat l'alberg municipal de Tábara, ha estat molt significatiu.

L'antic quart dels pelegrins, que acollia a tots els que arribaven, s'ha dividit en dos nous quarts. Un serà destinat als hospitaleros que a partir d'ara vagin formant-se en el nostre alberg i l'altre quart serà utilitzat per aquells pelegrins d'edat avançada o que vagin realitzant la seva peregrinació arrossegant alguna lesió i puguin descansar els dies que precisin, sense veure's importunats pels quals aquest dia han arribat.

S'ha construït una ampliació de l'alberg que compta amb dues àmplies habitacions nous, amb llits individuals i amb espai entre elles, suficient per a no sentir aquest aclaparament que a vegades es té en els llocs que acullen a multitud de persones. També s'han habilitat dos banys, un per a pelegrins que compta amb dos lavabos, dos banys i dues àmplies dutxes, el mateix que per a les pelegrines, que compten també amb el seu lloc d'higiene corresponent.

La capacitat de l'alberg s'ha ampliat de manera considerable, perquè cap pelegrí arribi a quedar-se sense un lloc cobert en el qual descansar després d'una dura i exigent jornada de camí, fins i tot quan la peregrinació s'intensifica en aquest camí.

Una altra de les novetats que comptaran els pelegrins, és un jardí amb dotzena i mitja d'arbres fruiters en el qual s'instal·larà gespa, unes taules, uns bancs i una font i serà el lloc ideal per a poder descansar d'una llarga jornada. Aquest jardí serà conegut com el jardí d'Eva, ja que porta aquest nom per l'hospitalera que els va plantar, fent possible que els arbres fruiters poguessin oferir el seu fruit als pelegrins que arribaven.

L'acolliment tradicional que s'ofereix en l'alberg municipal de Tábara, es fa durant tot l'any, perquè a pesar que els mesos d'hivern la peregrinació s'alenteix fins a gairebé aletargarse, sempre hi haurà un pelegrí que necessiti un sostre en el qual acollir-se i per a això, disposarà d'aquest alberg en el qual sempre tindrà un calorós acolliment.

Les noves instal·lacions que ara l'alberg municipal de Tábara ofereix als pelegrins que decideixen allotjar-se després d'una dura jornada, continuaran oferint als que arribin la rentada de roba de la jornada, un calorós acolliment, un gratificant sopar comunitari en la qual poden compartir amb la resta dels pelegrins les sensacions que aquesta jornada els ha proporcionat i al matí, un reconfortant desdejuni per a poder afrontar amb garanties la nova jornada que tenen per davant, a canvi es demana als pelegrins que contribueixin amb el seu donatiu perquè els que arribin per darrere, trobin els mateixos serveis i atenció que ells han rebut, aquest és el concepte de l'acolliment tradicional que tractem de mantenir i que desgraciadament està desapareixent del camí, quan ha representat el seu principal i únic senyal d'identitat.