Es pot fer pitjor?

Generalment, aquest és un tòpic al qual recorrem en determinades ocasions, quan tractem d'afirmar que alguna cosa no s'està fent bé. El que resulta ja preocupant és quan, en lloc de ser una cosa esporàdica, l'estiguem repetint amb massa freqüència, i en el cas que ens ocupa, els Camins a Santiago a la província de Zamora, desgraciadament, està sent tan habitual que ja a penes ens sorprèn.

Quan observem la reculada progressiva que està sofrint el flux de pelegrins que transiten per la Via de la Plata, no tenim cap dubte que és com a conseqüència de la mala gestió realitzada, herència arrossegada des de massa temps enrere: que l'any 2004 aquest camí de peregrinació aportés el 5,17% dels pelegrins que arribaven a Santiago, ocupant el tercer lloc en el rànquing dels camins històrics i tradicionals, hagi quedat relegat en el 2018 al setè lloc, reduint-se a la meitat el percentatge dels pelegrins, 2,78%, era alguna cosa que, per als quals estem vinculats al món de la peregrinació, es podia preveure, conseqüència d'una labor, en aquests 14 anys, que admet diferents valoracions, però un resultat que a qualsevol empresa l'hauria portat fa temps a la fallida. Suposem que des del 2018 al moment actual en què ens trobem, agost de 2020, el descens haurà estat progressiu –incrementat, no n'hi ha dubte, per l'estat d'alarma sanitària d'enguany–, encara que les dades oficials encara no han estat publicats per l'Oficina del Pelegrí de Compostela.

Pensàvem que no podia fer-se pitjor, però recentment hem vist que sí; prova d'això és l'empipament que manifesten algunes poblacions per les quals discorre aquesta via de peregrinació i les associacions jacobeas de Zamora i Lleó.

L'any 2018, l'Associació Zamorana dels Camins de Santiago (AZACS) va ser convidada a participar en unes jornades celebrades en Fuenterroble de Salvatierra (Salamanca), juntament amb totes les associacions de pelegrins d'Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó i Galícia, amb l'objectiu de crear un òrgan associatiu superior –es va proposar una federació–, per a dinamitzar els camins que procedeixen del sud i entren a Galícia per la província d'Orense.

Vam ser delegats en aquesta primera reunió per a contactar amb les associacions de Castella i Lleó, però intuïm que aquest projecte, en el qual la Xunta de Galícia manifestava un especial interès, només perseguia establir un itinerari únic i exclusiu: el Camí Sanabrés.

Davant aquesta més que sospita, certesa, i amb l'aprovació de les associacions a les quals representàvem (Rionegro del Pont, La Bañeza, Astorga i Zamora), acordem que, en la següent reunió –celebrada l'any 2019–, manifestaríem el nostre desacord amb la proposta si aquesta anava a ser excloent per a altres camins, com així es pretenia.

En aquella trobada es va ignorar l'opinió de l'Associació Zamorana dels Camins de Santiago i els seus representats, i en quedar exclosos trams dels itineraris de la nostra província (Granja de Moreruela a Astorga, Benavente a Santa Marta de Tera i Zamora fins a Sant Martí del Pedroso), decidim no participar en aquest projecte excloent.

Curiosament, fa poc menys d'un mes, el Conseller de Cultura i Turisme de la Junta de Castella i Lleó, reinventa amb el seu suport un nou traçat de la Via de la Plata –que ara arriba solament fins a Granja de Moreruela–, ignorant a la resta de localitats que, des de temps immemorial, jalonen el tradicional recorregut de la bimilenaria calçada romana.

En cap moment s'ha tingut en compte als que estem a peu de camí, que som els que coneixem la seva problemàtica i la dels pelegrins, perquè ni tan sols se'ns ha consultat sobre aquest projecte, en el qual podíem haver-li assessorat sobre el que les associacions de Castella i Lleó pensen sobre aquest.

Crèiem que no es podia fer pitjor, però desgraciadament els fets confirmen que ens equivoquem. Sorgeixen iniciatives i actuacions que posen en relleu que els gestors públics ignoren, en moltes ocasions, als administrats.

L'any 2017, concretament el 17 de febrer, la llavors Consellera de Cultura i Turisme de la Junta de Castella i Lleó, donya María Josefa García Cirac, acompanyada de tots els directors generals del seu departament, va reunir en el Museu Etnogràfic de Zamora als agents socials, culturals i turístics de la província –entre els assistents estava AZACS–, per a exposar als zamorans el que la Conselleria pretenia fer en els anys successius.

L'assumpte central de la trobada era desgranar les diferents propostes en les quals treballava la Junta de Castella i Lleó, entre elles els projectes enfocats al pròxim any Xacobeo 21, i on es va parlar de la dinamització del camí Zamorà-Portuguès.

En aquells moments, la nostra associació ja estava immersa en una sèrie d'actuacions en aquest itinerari jacobeo, que el seu principal i més ambiciós projecte era la posada en servei d'un punt d'acolliment en Ametlla del Pa, imprescindible per a desbloquejar la situació en la qual es trobava aquest traçat, perquè un camí que no ofereixi als pelegrins unes condicions mínimes que garanteixin el seu descans després de cada jornada està condemnat al fracàs.

Gràcies a projectes finançats amb càrrec a fons europeus ja estaven oberts els albergs de Fonfría, Alcañices i Trabazos, però, sorprenentment, no s'havien tingut en consideració les primeres jornades, en les quals no es disposava de cap lloc d'acolliment per al pelegrí. Des de Zamora a Fonfría hi ha, seguint el traçat jacobeo, una distància d'uns 52 km aproximadament, en el qual els pelegrins no trobaven cap lloc on pernoctar fins a la posada en funcionament de l'alberg de Ricobayo d'Alba. Com és fàcil suposar, aquest camí sempre seria descartat pel caminante, ja que en les primeres jornades no existien llocs d'acolliment.

Ens van agradar les propostes que va fer la Consellera, i manifestem el nostre interès a col·laborar en tot el que fos necessari per a rellançar aquest camí, sent l'interlocutor per a això el Director de Turisme, allí present.

Era l'any 2017, va arribar el 2018 i va passar el 2019. Estem en el 2020 i des de la Conselleria ningú s'ha posat en contacte amb la nostra associació, la qual cosa és alguna cosa al que ja estem acostumats i per això no ens sorprèn. No solament no es van interessar pel projecte (imprescindible per a la viabilitat d'aquest camí) sinó que tres anys més tard ens comuniquen que la nostra sol·licitud d'ajuda econòmica havia estat desestimada, malgrat portar totes les enhorabones de l'agència de desenvolupament “Adri Palomares”.

Però el més cridaner i sorprenent en aquest cas és que, sense tan si més no consultar amb els que estan dia a dia treballant amb els pelegrins, i amb la finalitat de publicitar i promoure els camins jacobeos davant l'arribada del pròxim Xacobeo 2021, hem vist fa uns dies una guia amb tots els itineraris dins de la nostra Comunitat, entre ells el camí Zamorà-Portuguès.

En ella s'estableix la primera etapa entre Zamora i Campillo, amb una distància assequible per als pelegrins, però amb l'inconvenient que a Campillo els pelegrins no trobaran cap servei per a poder satisfer les necessitats d'aquesta jornada, com sí que ho podran fer a partir de 2021, uns quilòmetres abans en Ametlla del Pa.

La segona etapa discorre entre Campillo i Fonfría, sense informar que actualment en Ricobayo d'Alba hi ha un alberg municipal per als pelegrins. Tampoc es recull que fa anys es va habilitar un espai en Trabazos; no es tracta d'un alberg a l'ús, sinó un punt d'acolliment per a casos de necessitat.

La guia recomana les següents etapes:

Zamora a Campillo; 28 km (sense alberg per a pelegrins)

Campillo a Fonfria; 34 km

La nostra proposta, pensant en els punts d'acolliment per al pelegrí, comprovant la distància després de recórrer el camí és la següent:

Zamora a Ametlla del Pa; 23,6 km

Ametlla del Pa a Ricobayo d'Alba; 18,2 km.

Ricobayo d'Alba a Fonfria; 20,1 km.

Resulta un contrasentit, però ens fa comprendre per què ens trobem en la situació en la qual estem, i en el cas dels nostres camins, el perquè d'aquesta reculada que tenim cada any a la província de Zamora. Com diu l'enunciat de l'article, no es pot fer pitjor.

Suposo que el que procediria en aquests casos sent persones responsables, és que els que han comès semblant abús amb aquesta edició (que haurà costat a les arques públiques uns diners considerables), assumeixin el cost de les seves butxaques i no hàgim de pagar-lo entre tots, però com això no ocorrerà, almenys que algun tingui la dignitat d'assumir l'error comès i renunciï a un càrrec per al qual no es troba capacitat, com el demostra el resultat.

Segurament, abans que arribin tots els fastos del Xacobeo del 2021, anirem veient una altra sèrie d'excessos que faran que alguns ens arribem a enrojolar i fins ens arribin a causar vergonya, encara que els qui les cometin continuïn flamants en els llocs que no mereixen ocupar. Són les conseqüències d'aquesta supèrbia de creure's per sobre dels altres i no tenir en compte als que viuen, dia a dia, cadascun dels problemes que tenim en aquesta terra.