Camí des de Sarria

Empezemos…

 

Un cafè en Orisson mentre puges la muntanya.

 

La ruta de Napoleó per on va envair la nostra pàtria.

 

L'eterna Roncesvalles on tots tenim l'ànima.

 

La benedicció dels seus monjos et traurà la primera llàgrima.

 

Els frondosos boscos de la nostra estimada Navarra.

 

Amb els seus ponts mil·lenaris per a salvar les seves aigües.

 

Aquesta Iruña que t'espera esperant la teva mirada.

 

Ascendir el Perdó i que el duro sigui la baixada.

 

Enamorar-te d'Eunate en sentir la seva flamerada.

 

Creuar el Pont la Reina després de milions de trepitjades.

 

La calçada de Cirauqui que resisteix les onades.

 

La monumental Estella que t'acull engalanada.

 

El Monestir d'Irache on encara que no vulguis t'emborratxes.

 

Una església octogonal on menys l'esperaves.

 

Perquè després de Logronyo sigui feliç la teva caminada, l'ànima de Felisa t'acompanyarà a l'entrada.

 

El cementiri de Navarrete on més d'un Pelegrí descansa.

 

Santa María la Real de Nájera que et deixarà gelada.

 

Les vinyes del Riu Oja i la plana de La Rioja.

 

Descansar el teu cos Pelegrí a Santo Domingo de la Calçada.

 

Trobar en una Catedral la gallina que canta després de rostida.

 

Descobrir en Grañón que encara queden refugis amb ànima.

 

I trobar en Tosantos a un germà que t'abraça.

 

Resar en Sant Joan d'Ortega per Don Jose María que tant ens cuidava.

 

Detenir-te a Atapuerca i somiar amb vides passades.

 

Per Burgos has de passar de tarda o de demà, sigui quan sigui la teva riquesa et serà augmentada.

 

Caminar per l'altiplà i sentir mars a la seva esplanada.

 

Pensar que faig jo aquí o plorar perquè s'acaba.

 

Veure per fi Hontanas quan l'única cosa que tenies era l'esperança.

 

Sentir en Sant Antón que una cosa màgica t'atrapa.

 

Pujar Mostelares com si d'un nen es tractés.

 

Creuar el Canal de Castella i albirar Sirga a lotananza.

 

Sortir de Carrión i desesperar-se en la seva calçada llarga.

 

Contemplar en Sahagún la seva mudèjar semblança.

 

I des d'allí fins a Mansilla tan gran recta t'acompanya.

 

Aterrar a Lleó cansat i pensant en la tremenda gesta.

 

Submergir-se en les seves vidrieres i en l'humit recordar-les.

 

Orar en la Verge del Camí perquè continuï la Bona Esperanza.

 

Batre's en duel en el pont honrós com si d'un Quixot es tractés.

 

Compartir a la Casa dels Déus amb David unes sàvies paraules.

 

Un bon Bullit Maragato ficar-te entre pit i esquena.

 

L'ànima de Gaucelmo en l'ascens t'acompanya, des de Rabanal a la Creu de Ferro els teus passos canalitza.

 

De meditar serà el moment enfront de la Creu Sagrada.

 

Detenir-te en Manjarin Hospital on n'hi hagi, on Tomás t'ofereix allò que a molts altres els falta.

 

Banyar-se en Molinaseca igual que si d'una platja es procurés.

 

Esglaiar-se en Ponferrada com Templer encarnés.

 

Altres vinyes t'acompanyen recordant la teva caminada.

 

I arribar a Villafranca on si és de bé el perdó t'espera.

 

Un bon massatge de Jato et revitalitzarà l'ànima.

 

Serpentejar el Riu Valcarce amb la teva vista sempre alta, com buscant el Cebreiro i amb ànsies de la seva arribada.

 

Remuntar fins a Laguna de Castella després de suar la Faba.

 

Arribar a’O Cebreiro beneït, on no em surten les paraules.

 

Venerar a Don Elías Valiña perquè sense ell no hauria estat possible res, notaràs com ell et tatua una fletxa groga en les teves entranyes.

 

Si vas arribar fins aquí ja la sort està tirada, la Jacobeina estarà en vena addictiva i desenfrenada.

 

En l'alt de Sant Roque la teva estàtua albiressis impressionada.

 

Fins a Triacastela un passeig, com a companya la Santa Companyia.

 

Per Samos o San Xil qualsevol camí segur que t'agrada.

 

Sigui com sigui la teva elecció els dos et portaran en volandas.

 

“Tot això i molt més et perdràs si comences el teu Camí en Sarria”.

 

 

“Una de les grans desgràcies de la vida moderna és la falta de sorpresa i l'absència de qualsevol mena d'aventura. Tot està tan ben organitzat! – Theophile Gautier, Wanderings in Spain.

 

El mateix passa avui dia en el Camí. Ho volem tot fet, tot marcat, veiem en Internet com és i el que ens espera en el següent alberg i en la següent etapa i no li donem ni una oportunitat a l'aventura i molt menys a la cerca.

 

I és una pena que una de les majors aventures, per no dir la major, que una persona pugui realitzar avui dia es resumeixi en els seus últims espertenecs.

I pitjor encara si a més de solo fer els últims cent quilòmetres deixem que ens programin l'excursió i que ens diguin fins quan hem d'anar al servei.

 

Com bé va dir Rózsa Benedek, una gran apassionada Pelegrina, “fer només els últims cent quilòmetres és com treure una entrada d'un important museu per a solo veure l'última sala i la porta de la sortida”. No se m'ocorre millor descripció.

 

La meva primera experiència personal en el camí va ser allà pel Xacobeo 99, i després de començar la meva marxa en Villafranca del Bierzo de seguida em vaig adonar que hi havia una mica més darrere de mi. Mirava les cares d'altres Pelegrins que venien des de més lluny que jo i les seves cares reflectien una felicitat que no es podia descriure amb paraules.

 

El teu objectiu en el Camí, benvolgut Pelegrí, no és la Compostela, això potser és un simple paper que et serveixi per a decorar la teva paret o acumular-se juntament amb altres coses en un calaix d'una còmoda. El teu objectiu, ja que t'has decidit a fer el Camí és precisament això, “fer el camí”. I no et poden induir a iniciar el teu Camí en un lloc predeterminat, i molt menys fitar-lo en els seus últims cent quilòmetres.

 

El meu desig amb aquest article és fer-te veure què hi ha un altre camí més llunyà però més reconfortant, que de Sarria a Compostela és un Camí meravellós, espectacular, però que només és el final del conte, l'última cançó d'un LP, el desenllaç i els crèdits de la teva pel·lícula favorita. Que allí al lluny comença tota una aventura que a ningú deixa indiferent.

 

Si després de tot això la teva opció continua sent fer el Camí des de Sarria espero i desig que tinguis un “Bon Camí” i que ho gaudeixis al màxim, tant com per a plantejar-te tornar a realitzar-ho ja aquesta vegada des del més lluny possible. Crec sincerament que val la pena i molt.