Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quin Camí triem?

Divendres, 13deDesembrede2019 | per Alejandro Gonzalez Flores
 0 Meneame0  0  0 Google +0

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Al llarg del camí al Pelegrí se li presenten diferents alternatives. No sempre cal seguir els senyals com si només hi hagués un únic camí a seguir, moltes vegades cal triar entre endinsar-se en un camí o un altre sense saber la majoria de les vegades el que ens ofereixen.

Variants hi ha moltes i molt conegudes. Al bot se m’ocorren les famoses San Xil o Samos, hospitals o la Pola d’Allande, camí històric o Villar de Mazarife, Laza o Verín, i així infinitat d’alternatives que se li ofereixen al Pelegrí, cadascú amb la seva bellesa, rigor històric o bé per allunyar al caminante de la sempre temuda i perillosa carretera nacional.

Amagada en el temps, com dormisquejant, a poc a poc es desperta de la seva letargia una ruta històrica i històricament oblidada com és la que porta al Pelegrí des de la Caritat a l’Astúries occidental costanera fins a Mondoñedo pel pas natural de Vegadeo i Travada, en comptes de creuar el pont dels Sants per a endinsar-se a Galícia per Ribadeo.

Aquesta ruta cada vegada més transitada, però encara lluny d’acostar-se en afluència de Pelegrins a la de Ribadeo, com vaig dir abans s’està despertant de la seva letargia gràcies, sobretot, a l’obertura de dos albergs de Pelegrins en llocs estratègics perquè aquests puguin fer les tres etapes des de la Caritat fins a Mondoñedo sense haver de realitzar grans distàncies i és clar, la possibilitat de tenir un allotjament a la mesura de les seves necessitats.

El Pelegrí que decideixi prendre l’opció de Vegadeo per travada fins a Mondoñedo, es trobarà amb tres desviaments perfectament senyalitzats. El primer després de la Caritat, en Porcia, hi ha dues petxines, una indica dreta i posa “Tàpia” i l’altra esquerra i posa “camí”, després de Tol troben un altre desviament, la petxina que indica a la dreta posa “Figueras” i la que indica cap a l’esquerra posa “Camí”, i l’últim desviament, uns quilòmetres més endavant, cap a la dreta “Castropol” i cap a l’esquerra “Camí”.

Seguint la indicació “Camí”, ja la mateixa paraula és més que suggeridora, el Pelegrí es trobarà de sobte, sobretot en època estival, que es van acabar les presses, les aglomeracions a les portes dels albergs i les matinades infumables per a sortir corrent a la recerca de llit durant les següents tres etapes. A més d’una zona rural allunyada de la invasió turística que sofreix la costa. I podrà allotjar-se si així és de la seva elecció en dos albergs de Pelegrins on podrà comprovar de primera mà tant l’hospitalitat tradicional del camí de Santiago com el respecte cap a la Peregrinació i cap al Pelegrí. Aquests dos albergs són la “mar i muntanya” en Vegadeo, de caràcter municipal i extraordinàriament regentat per Lilian Campos. I Casa Xica, de caràcter privat i on Jose Manuel Garrido ofereix hospitalitat tradicional, José Manuel és un Pelegrí murcià que va decidir instal·lar-se en el petit llogaret de trapa’per a crear un oasi i donar recer als Pelegrins que decidissin endinsar-se per aquesta bucòlica ruta.

Lilian, José Manuel. Què és el que es trobaran en els vostres albergs els Pelegrins que decideixin fer nit en ells?

José Manuel: Els pelegrins que decideixin fer nit a casa Xica podran gaudir d’un càlid acolliment, tenen una hectàrea de terreny amb riu inclòs pel qual poden passejar i perdre’s mentalment, hi ha una petita llibreria amb llibres interessants i del camí del qual poden fer ús a l’interior de la casa. Podran, si així ho desitgen, unir-se al sopar comunitari que es realitza per a poder compartir moments, interessos, sabers….. L’endemà, abans de seguir camí s’ofereix desdejuni al pelegrí i se li acomiada personalment. En definitiva, el pelegrí trobarà un espai de descans i assossec en el qual poder relacionar-se i compartir.

Lilian Campos: La filosofia de l’alberg Mar i Muntanya és la convivència, compartir històries, intentem que cada dia sigui de tranquil·litat i crear una família pelegrina, que l’alberg vagi creixent a través de la petjada de cada pelegrí, (pintures, frases en fletxes, mandalas, receptes pelegrines), les nostres portes estan obertes també a veïns que passen a saludar pelegrins, (intercanvi de cultures, concerts de músics de la zona, sopar comunitari…)l’alberg té saló per a compartir aquests sabers preservant així el silenci a l’habitació per a aquells que vulguin descansar, compta també amb un pati per a bicigrinos, perquè tots puguin rentar la seva roba, assecar, hi ha una paret que està pintada per adolescents del poble (van pintar la seva visió del camí de Santiago) acceptem mascotes, hi ha condícia i dutxa per als quals tinguin discapacitat funcional, al poble hi ha missa i benedicció al pelegrí.

En total una unió d’acolliment al pelegrí.

I què li podríeu dir a aquest Pelegrí que est dubtant entre seguir el seu camí per la Costa, o anar per la variant històrica?

José Manuel:A aquest pelegrí que dubta entre Ribadeo i Vegadeo, podria dir-li que per Vegadeo trobarà un d’aquests camins poc freqüentats, solitaris i bells que encara que antic és poc conegut. Discorre primer a la vora de la Ria de l’Eo amb belles imatges d’aquesta, segueix entre camps de cultiu per a després a poc a poc endinsar-se a les muntanyes, amb paisatges infinits d’arbrada i muntanya i amb escasses poblacions fins a arribar a la coneguda Mondoñedo.

Lilian Campos: Jo diria que cada camí té el seu encant i experiències, i als quals tenen el dubte perquè és un bon moment per a escoltar el seu cor i saber el que busquen, el nostre camí ofereix una ruta encara no massificada, escapes del consumisme, per l’escassetat de bars i restaurants, t’endinses en petits pobles amb arquitectures antigues, veïns que carreguen en els seus rostres el passar dels anys, l’agricultura d’un paisatge rural, l’olor de les ramaderies, un caminar entre pistes que pugen i baixen, una solitud que et fa que puguis trobar-te amb tu mateix i trobar l’essència de peregrinar per un camí històric.

Ara la decisió és vostra Pelegrins, des d’aquest article pretenem posar una mica de llum a aquesta ruta històrica perquè el Pelegrí estigui millor informat, sense pretendre influenciar la seva decisió ni el seu Camí, ja que això són decisions molt personals i que gairebé sempre es prenen en l’últim moment.

Sigui com sigui l’opció triada, Costa, amb tot el bonic que ja de per si té, com la ruta històrica per Vegadeo, esperem que sempre tingueu un molt bon Camí.
Ultreia Pelegrins.