Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Converses amb un pelegrí

Dimecres, 13deNovembrede2019 | per Alejandro Gonzalez Flores
 0 Meneame0  0  0 Google +0

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’etapa està sent passada per aigua. No importa gens ni mica a causa de l’espectacle de colors amb el qual la tardor ens regala per aquests lares. Potser per l’aigua són encara més intensos.

La bellesa d’aquest camí és de no creure. Tot un luxe per a aquest Pelegrí el de caminar per aquests pobles i antics camins amb l’única companyia de si mateix. Cosa no freqüent últimament en els Camins de Santiago.

Rebo un missatge d’ell en el meu telèfon. “T’espero en el bar del castell per si vols prendre alguna cosa, des d’allí fins a Vegarienza només et queden uns escassos dos quilòmetres”.

Accepto l’envit i en una hora que se’m passa volant sóc allí.

El bar està ple de caçadors que després d’una infructuosa jornada prenen les seves consumicions parlant en veu alta de la seva mala sort i com no, del temps, que no millora.

Entre ells està el. Parlem poca estona perquè els meus peus cansats i totalment mullats no em deixen parar molt de temps i quedem a veure’ns a dos quilòmetres d’allí, en Vegarienza, on hi ha una antiga casa de menjars.

Fi d’etapa per a mi.

El Pelegrí que hagi fet el camí del Salvador o el Camí Oblidat molt possiblement també li hagi vist o hagi coincidit amb el, en persona o via telefònica, o bé per Internet. En un alberg o en un tram de Camí.

Jo li vaig conèixer ja fa temps quan regentava l’alberg de pelegrins de Bodenaya i ell començava a deixar-se el seu temps, capital i vida per a intentar que els pelegrins no es perdessin fent el Camí del Salvador.

Avui dia, després de molts anys, continua fent el mateix. Només que ara es desviu per dos camins, el del Salvador i l’Oblidat. Cada dia menys en l’oblit.

Acabo d’arribar a Vegarienza i em topo de cara amb casa Maxi, diuen que és el bar més antic de Lleó, per descomptat solera té una estona. Es respira història pels quatre costats.

Miro entre les cristalls de la porta de l’antiga botiga i allí està ell, Jose Antonio Cuñarro.

El bar botiga està abarrotat avui dissabte. Ens conviden a esperar que quedi una taula lliure en el menjador i per descomptat acceptem.

Em canvio de roba en una rebotiga i ja amb unes altres “pintes” passem al menjador on ens posen el que queda, ja que som els últims a menjar i els nostres predecessors van acabar amb gairebé tot.

El marc és incomparable. La companyia la millor.

En tota la història mil·lenària del Camí de Santiago va haver-hi personatges que el van engrandir, avui dia hi ha persones que obren albergs, creguin associacions, voluntaris que es deixen part o totes les seves vacances per a fer d’hospitalero i així retornar al camí parteix del que aquest li va donar. I després està cuñarro, que ja va aixecar de la seva letargia al camí del Salvador i està fent el mateix amb el camí Oblidat.

Avui com amb el, amb Jose Antonio Cuñarro.

 

Pelegrí: Com va ser el teu primer contacte amb el camí de Sant Jaume?.

 

Cuñarro: El meu primer contacte va ser l’any 2000, i va anar des de Lleó fins a Santiago, aprofitant part de les vacances que tenia. Va ser la primera vegada que vaig fer el Camí. relativament no fa tant temps com uns altres.

 

Pelegrí: Què ha canviat tant a millor com a pitjor en el camí del Salvador?.

 

Cuñarro: El camí del Salvador fins ara continuava sent un camí minoritari per a gent que ja havia fet altres camins, però enguany ja començo a observar que ve gent que entén el camí com unes vacances barates, ademas al Salvador el tenen senzill perquè en ser només cinc dies de camí, ve molta gent aprofitant aquests cinc dies que tenen de vacances “barates” i ho han convertit en el que no era. A passat de ser un camí de pelegrins a ser un camí de turistes, i això a estat d’un any per a un altre. personalment no he notat aquest canvi en els anys anteriors, l’he notat enguany.

 

Arriba el primer plat, jo menestra, ell tira d’experiència i demana embotits de la casa.

 

Pelegrí: Quant temps dediques al dia al camí de Santiago?.

 

Cuñarro: Si parles amb mi igual et dic que poc, si parles amb la meva dona et dirà que tot el dia. Avui per exemple, al matí, he estat preparant uns mapes que m’ha portat unes tres hores. i ara menjant amb pelegrins, osea que bé, estic feliç en el Camí.

 

Pelegrí: Com veus la progressió del camí del Salvador a curt mitjà termini?.

 

Cuñarro: Perquè a curt termini la veig complicada, perquè no estem en el punt en el qual pugui aparèixer la iniciativa privada , amb la qual cosa tindrem seriosos problemes l’any vinent d’infraestructura. A llarg termini jo crec que bé, perquè altres camins com el del Salvador han crescut de manera que va donar pas a la iniciativa privada i a partir d’aquest moment jo crec que es pugui tirar cap endavant. Però estarem ara un parell d’anys, sobretot en l’estiu, que tindrem problemes.

 

Pelegrí: Si va haver-hi errors o alguna cosa va ser a pitjor en el camí del Salvador, que es pot fer per a no ensopegar amb la mateixa pedra en el Camí Oblidat?.

 

Cuñarro: Realment jo crec que no és que hi hagi hagut errors, jo crec que és aquest tipus de pelegrí “” el que s’aquesta confonent entre el que és un camí de peregrinació al que són vacances. solucions en el Camí Oblidat?, tampoc n’hi ha per al camí del Salvador. hauria de canviar una mica la mentalitat de la gent, hauria de canviar el concepte de camí i hi ha hauríem d’entrar a educar, que la gent que sap realment que és el camí i que és una peregrinació comenci a educar, en comptes de començar a presumir de quants camins va fer, i el bo i el gran pelegrí que sóc, haurien d’ensenyar els valors d’una peregrinació.

Jo crec que ens falta una mica l’ensenyament, la qual cosa passava antigament, el pelegrí que t’ensenyava a tu, el pelegrí que et trobaves ara s’aquesta perdent. Jo crec que els pelegrins cada vegada parlen menys amb els pelegrins novells.

 

De segon rellom jo, xai el.

 

Pelegrí: Ajuden les administracions o se’ls pot demanar més?.

 

Cuñarro: Les administracions en concret per al camí del Salvador l’ajuda que han ofert a estat “zero”. Cap. A nivell de la Junta de Castella i Lleó zero, a nivell de Diputació zero i a nivell local van començar molt bé però a arribat un moment en el qual tampoc. Cal tenir en compte també que a nivell local, que és on més ajudaven abans, les comarques per on passen aquests dos camins, tant el camí del Salvador com el camí oblidat, eren comarques mineres, han anat de menys i tampoc se’ls pot demanar molt perquè no dóna de si la comarca per a això. Hauria de ser a nivell Nacional i a nivell Provincial, però a aquests nivells només els interessa un camí, el camí francès. La resta de camins no compten.

 

Pelegrí: Com veus l’evolució del pelegrí, en uns camins com el del Salvador i l’oblidat que ha crescut tant en tan poc temps?.

 

Cuñarro: El pelegrí que estem veient ara s’està semblant molt al pelegrí del camí francès, pelegrí d’hivern i pelegrí d’estiu. En l’hivern es nota que comencen a venir PELEGRINS, i quan arriba l’estiu aquests pelegrins deixen de venir i comença a venir gent que busca vacances barates. Enguany hem tingut mes afluència de gent però va haver-hi menys “pelegrins”.

 

Pelegrí: Ets també pelegrí?.

 

Cuñarro: Si, encara que abans feia més camins que ara, es coneix que m’estic fent major. Enguany només vaig fer dos, quan abans cap a uns quatre.

 

Pelegrí: Quin consell li pots donar al pelegrí que s’està plantejant fer el camí del Salvador o el camí Oblidat?.

 

Cuñarro: Tant un camí com l’altre, encara que es pot estendre a tots, si véns al camí per a gaudir “El Camí” hauries de pensar una mica on estàs i què és el que véns buscant. Després potser trobes una altra cosa que no venies buscant, però si véns a aquests camins llamemosles minoritaris, i véns buscant això, perquè no demanis que hi hagi molta infraestructura, perquè no n’hi ha, no demanes grans instal·lacions perquè no n’hi ha, i adapta’t una mica al lloc on estàs. Jo els demanaria que per endavant sàpiguen on vénen i que no pretenguin que el camí s’adapti a ells, sinó que ells s’adaptin al camí en particular. Això és el consell que els donaria.

 

Pelegrí: Et veus durant molt de temps a aquest nivell d’implicació?

 

Cuñarro: Perquè, cal pensar que porto molts anys entre el Salvador i l’oblidat, i potser si, perquè el que m’està cridant l’atenció no és seguir amb aquests camins, sinó descobrir camins nous. Això m’agrada i m’atreu moltíssim. Veure’ls néixer i veure com comencen a venir pelegrins m’atreu moltíssim. No se si físicament aguantés molt en aquestes condicions però mentre el cos aguanti jo crec que si, que seguiré.

 

Deixem les postres a un costat i passem directes al cafè, d’olla, i acompanyat d’una ampolla d’aiguardent que no toquem però si mirem, almenys jo, amb danya, ja que ens toca conduir, ell a la seva casa i jo a la meva.

Sortim d’aquest entranyable establiment i contínua plovent. Se’m va la vista direcció Santiago, com intentant endevinar per on segueix el camí per al dia que em toqui reprendre’l.

M’acomiado de Cuñarro amb una abraçada sincera i un GRÀCIES.

Un GRÀCIES de part de tots els pelegrins.

Potser en una futur llunyà se’l reconeix la seva labor i li recordin com avui recordem a personatges de la talla de Santo Domingo de la Calçada, Sant Joan d’Ortega o el mateix do Elías Valiña.

A mi almenys m’agradaria que se’l reconegués la seva labor avui. Em consta que molta gent ho fa. Jo almenys si.

 

ULTREIA !!!.