Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges > Camí de Sant Jaume >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Caminho de Geira i Arrieiros

Divendres, 29deNovembrede2019 | per Alejandro Gonzalez Flores
 0 Meneame0  0  0 Google +0

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lent, però ve. S’acosta el Xacobeo 2021 i tot fa pensar que l’al·luvió de Pelegrins “” serà històric, de rècord.

S’ompliran els camins com mai abans, i al Pelegrí, a aquest personatge romàntic, aquell que veu el camí no com un botelló, o com unes vacances barates, se li passarà pel cap, potser, la idea d’aparcar la seva peregrinar fins al següent any per por de ficar-se en una autopista col·lapsada i que allò que ell veu com una peregrinació acabi convertint-se en un malson.

Doncs bé. Aquest article va dirigit a tu, Pelegrí, a tu que veus el camí com una cosa màgica, que quan et crida, acudeixes. Què sents quan trepitges aquestes pedres mil·lenàries de calçades i ponts el sofriment i l’energia de milers i milers de Pelegrins que abans van passar per aquestes mateixes fites.

 

A tu vull dir-te que la batalla no està totalment perduda. Què hi ha infinitat de camins en els quals encara pots tornar a trobar-te a tu mateix, tornar a gaudir de la solitud o de la companyia triada, que no imposada.

Infinitat si, i varietat. Hi ha Navarra, Galícia, Castella, Andalusia, altiplà. Hi ha França, hi ha Portugal, etc. Quilòmetres i quilòmetres de camins per explorar.

Clar, cal pagar un preu. No sempre tens un bar en cada poble ni en la fi d’etapa t’està esperant un hospitalero per a donar-te la benvinguda, (a tu i a altres quaranta Pelegrins). El preu que cal pagar es paga a gust quan el que es busca és “fer el camí”.

Una vegada que es perd la por de sortir de l’autopista i endinsar-se en carreteres secundàries un s’adona que en aquestes últimes està la màgia. I que el paisanaje en forma de botiguer, hostaler, cambrer, pastor, hospitalero, amants del camí que lluiten per veure passar Pelegrins pel seu poble, aquest poble gairebé buit que mira al camí com l’única esperança per a detenir la sagnia de la desertització, estan desitjant que vagis, de veure’t, de donar-te conversa, d’obrir-te el bar del poble per a donar “al pelegrí” aquest tentempié senzill i al seu torn vital per a continuar el teu camí.

Avui vinc a parlar-te d’un d’aquests camins. “El caminho de geira i arrieiros”.

Aquest camí comença en Braga (Portugal) i al poc ja s’adona el Pelegrí que no és un camí qualsevol. Calçades romanes i miliarios t’acompanyaran fins al pas fronterer travessant el parc nacional peneda-gerês. Creuessis ponts mil·lenaris com si del joc de l’oca es tractés. Podràs gaudir de gorgs d’aigües termals una vegada entrat a Galícia per a tornar a entrar al país veí i coronar el sostre del camí en Castro laboreiro. Una altra vegada travessessis aquesta frontera per a endinsar-te a la comarca del ribeiro i passar, entre molts altres pobles, per Ribadavia, Capital del Regne de Galícia entre els anys 1065 al 1071. Des d’allí el camí et serà bastant més suportable físicament però continuarà sent amable a la vista, no sols per les seves corredoiras, llogarets i monuments sinó a més per les seves gents. Exemples per a això els tenim, igual que en molts altres pobles, en Beariz i Codeseda, pobles bolcats amb el camí en tots els sentits. I després Santiago.

Què més es pot demanar?.

 

També és de justícia dir que és un camí complicat per la seva orografia i per la seva falta de senyalització en diferents trams, per la qual cosa, avui dia, és necessari comptar amb GPS o amb una app que guiï els teus passos.

La falta d’albergs de Pelegrins és un altre hàndicap que el seu supleix amb hostals, pensions, fondes i cases rurals al llarg del camí. On el Pelegrí sempre serà rebut amb els braços i les portes obertes. Això engrandeix el pressupost però es guanya en comoditat. Encara que a poc a poc ja es va obrint algun alberg i al llarg de la ruta vaig trobar diverses persones interessades a obrir més.

En el Caminho de Geira i Arrieiros el Pelegrí es trobarà amb moltes persones o associacions lluitant perquè aquest camí tiri endavant i cada vegada siguin més els Pelegrins que el transitin.

És un enorme treball el que estan fent tots ells que a poc a poc està donant els seus fruits.

Jo mateix ho vaig viure en primera persona i puc dir que em van fer sentir com un veritable Pelegrí.

Henrique Malheiro i Carlos de Codeseda Viva són un clar exemple d’això, a més de ser l’alma mater d’aquest camí.

Si algun de vosaltres que llegiu aquest article us esteu plantejant fer aquest camí ells potser us donen aquesta última empenta per a acabar de decidir-vos.

 

Henrique, que diries a um pelegrí que està planejant fazer o caminho, mes que ainda està indecís?

 

Henrique Malheiro:

Vem percorrer us caminhos dóna Gallaecia, antiga província romana, situada no nord de Portugal e Galiza.

Um Caminho introspectiu onde podis viver o espirito verdeiro dos antigos pelegrins num percurso, totalment envoltat pela natureza, ainda virgem e num território quase despovoado e abandonat.

Vem passar as pontes dos nossos rios, nomeadamente; Minho, Cávado, Lima, Deva, Ávia, Umia e Ulla.

Vem conversar com as gents humils e hospitaleiras do nord de Portugal e dóna Galiza e que t’agradecem a passagem.

No final, na chegada a Santiago, et sentiràs um autêntico pelegrí.

 

 

I el teu Carlos, que li diries a aquest Pelegrí indecís que s’està plantejant fer el Caminho de geira i traginers?.

 

Carlos de Codeseda Viva:

li diria que ara és el moment de descobrir el despertar del Camí de la Geira i els Arrieiros. Una ruta que trepitja la calçada romana que conserva més miliarios de tota Europa, que es xopa en l’únic Parc Nacional de Portugal i que travessa la zona de producció del vi més valorat en Compostela en l’Edat mitjana. Tot això decorat per esglésies de Santiago, seus d’encàrrecs d’antics cavallers protectors dels pelegrins, cruceiros, petos d’ànimes i ponts en els quals la seva imatge encara reflexa la seva Història. Sens dubte, un retorn a l’autèntic Camí.

 

Gràcies Henrique i Carlos.

 

Qui s’aventuri en aquest meravellós camí es trobés un recorregut mil·lenari però verge, i unes persones bolcades en aquest camí des de Braga fins a Santiago.

 

Una experiència molt pròxima a com havia de ser el camí abans de la seva massificació. El que ho converteix en un camí ideal per a aquest Pelegrí que busqui aquest punt extra d’aventura i de cerca en la seva peregrinació. Per això mateix jo també opino que és el moment de fer aquest camí.

Ara la decisió és teva.

Si t’animes a caminar-ho, enhorabona, perquè no et penediràs.

Veu, respecta-ho i respecta l’enorme treball de tantíssimes persones i gaudeix, sobretot gaudeix.

Ultreia PELEGRÍ.